Reportatges sobre la meva terra.
Comentaris de llibres.
Crítiques de pel.lícules i documentals.
Impressions sobre espectacles diversos.
Contes i microcontes per adults.
I més.

Hispanola. Vangelis.

30/5/09

Perles i la seva gent. Alt Urgell.

L'Anna.

El Juanjo i el ramat.




El Juanjo amb el Corneta.
El Corneta.
Els gossos del ramat:
La Tosca i la Perla.

El Trasto.

La Teia i la Linda.

Els corrals.
Els paissatges.
Les cases.
La seva gent i d'altres habitants:

La Maite i la Keka.

L'Angelina.

L'Anna i la Consuelo.

El Marruix.

28/5/09

EL REALISME MÀGIC.

És un gènere literari, també artístic, que va nèixer a mitjan del segle XX.
El primer que va utilitzar aquest mot va ésser Franz Roh un crític d'art alemany a l'analitzar quadres de pintors alemanys de la postguerra.
Els recursos que poden formar part de la literatura corresponent a aquest estil son:
Contingut d'elements màgics o ficticis, sense cap mena d'explicació i que són percebuts pels personatges com normals.
Referències a mites i llegendes.
Supersticions.
Multiplicitat de narradors.
Distorsió del temps.
Experiències sobrenaturals o fantàstiques com una vivència que forma part de la normalitat.
Freqüent presència de la mort en la trama.
La seva finalitat no és suscitar emocions sinó expresar-les.
Final inesperat o ambigu.
Ha estat utilitzat per narradors sudamericans durant les dècades dels 60 i els 70 amb molt d'èxit entre els lectors fins al punt d'esdevenir vertaders best sellers. Pensem sinó en obres excepcionals com "Pedro Páramo" de Juan Rulfo, "Cien años de soledad" de Gabriel García Marquez "La casa de los espíritus" d'Isabel Allende i "La fiesta del chivo" de Mario Vargas Llosa.
La verosimilitud dels relats està tan assolida, que el lector s'hi endinsa sense dubtar mai de la realitat de la història.
És interessant destacar com el recurs a elements fantàstics o sobrenaturals són utilitzats aquí sense provocar cap mena d'emoció o de sentiment en el lector tal i com està acostumat en d'altres gèneres com per exemple en la narrativa de terror.
Francament, obres imprescindibles.

27/5/09

Ray.


Direcció de Taylor Hackford.
Jamie Foxx.
Biogràfica.
2005.
152 minuts.

Pel.lícula que ens explica la vida de Ray Charles (Albany,1930-Beverly Hills,2004). La pobresa extrema del seus orígens, la mort accidental del seu germà, la seva ceguesa arrel del glaucoma als cinc anys, el principi de la seva carrera musical, el seu matrimoni, els seus problemes amb l'heroina, el seu èxit, la rehabilitació a la seva adicció i les seves millors cançons.

Molt interessant de cara a conèixer la vida i l'obra d'aquest cantant i pianista autodidacta de soul, R&B i jazz conegut mundialment amb multitud de premis rebuts.

Va ésser premiada amb dos Oscars, a millor actor i millor banda sonora.

26/5/09

Pedro Páramo.

Juan Rulfo (Mèxic 1918-1986).
Obres:
"El llano en llamas", 1953. Recull de contes.
"Pedro Páramo", 1955. Novel.la.
Juan Rulfo és un dels pares del gènere literari denominat "Realisme màgic".
És aquesta l'única novel.la de l'autor, el que anomenaríem actualment un "one hit wonder".
Ens narra la història de Juan Preciado quan un cop morta la seva mare i intentant cumplir amb el desig matern empren un viatge a Comala a la recerca del seu pare Pedro Páramo. Comala és però una ciutat fantasma on tots els habitants són morts.
Un relat que conjuga el món real amb el sobrenatural d'una manera prodigiosa i la ruptura cronològica dels capítols, recursos pròpis del gènere.
No deixa de ser un retrat i una crítica del Mèxic d'aquells anys i molt especialment dels terratinents.
Fantàstic, mai millor dit.
Imprescindible.

25/5/09

Biblioteca Central. Igualada.

Està situada a la Plaça de Cal font.
És una de les antigues naus d'una antiga fàbrica tèxtil, Cal font, de principis del segle XX, d'estil Vinzenci projectada per Josep Pausas Coll, rehabilitada l'any 1999 per acollir l'actual Biblioteca Central.
"Los Pilares de la tierra" de Ken follet és el llibre de la nostra biblioteca que ostenta el rècord de prèstecs.




El més antic dels exemplars que s'hi conserven és un Tractat d'Ètica en llatí escrit l'any 1625.

"Tirant lo blanch" el més clàssic.
Gràcies als testimonis vitals d' igualadins que es conserven a la nostra biblioteca se n'han fet dos volums molt interessants, "Treballar a la fàbrica" i "Viure en temps de guerra".












El més poètic és "La nit" de Miquel Martí i Pol.



"La divina comedia" de Dante Alighieri, el més diví.


El més petit, és un Gènesis.

23/5/09

Catalunya tremola.

Los diablos.


Direcció de Christophe Ruggia.

Guió de Christophe Ruggia i Olivier Lorelle.

Adele Haenel, Vincent Rottiers.

Drama.

2002.

130 minuts.

Un relat sobre dos nens abandonats, sobre l'actuació del sistema davant d'aquest fet, sobre la marginació i la violència, sobre l'autisme i sobre les relacions fraternals.

A pesar de la decepció que va provocar degut a unes expectatives inicials potser massa exigents, la història no deixa de ser una bona reflexió sobre els temes proposats que cal veure amb objectivitat sense deixar-se guiar per prejudicis aliens precisament perquè assoleix amb escreix el seu objectiu.

Molt bona interpretació dels dos protagonistes.

Imprescindible.

21/5/09

El árbol de la ciencia.

De Pio Baroja.
Novel.la de caire biogràfic.
Escrita el 1911.
Alianza Editorial Madrid.
El libro de bolsillo 50.
251 pàgines.
Castellà.
És segons el propi autor el llibre més acabat i més complet de tots els seus.
Baroja pertany a la denominada generació del 98 i aquest text es circunscriu perfectament al pensament i a l'estil d'aquells escriptors. Així destaca una visió pessimista de l'Espanya d'aquella època amb una societat especialment decadent, una crítica als polítics del moment per la seva mala gestió especialment per la pèdua de les darreres colònies a Cuba i a Filipines, una anàlisi dels valors vigents en la comunitat amb una necessitat de reforma, una recerca del coneixement i pensament europeu i, a més, les obres són un reflex de la percepció personal de les coses, amb un estil marcat per la senzillesa, la frase viva i expressiva.
No obstant, l'esperit del nostre escriptor destaca per la seva independència. Molt dinàmic, no és gens retòric sinó que s'expressa amb claredat, amb un humor amarg i unes descripcions breus però molt encertades d'uns personatges molt sincers, sense cap mena d'ambigüitat ni perjudicis.
Ens explica en aquesta obra la història sobre L'Andrés Hurtado des de que és estudiant de medicina, el seu exercici de metge rural en un poble de Castella, el seu casament i la seva mort. El protagonista de la història té molts trets del propi autor.
Són especialment destacables els diàlegs de l'Hurtado amb el seu oncle Iturrioz, que basats en les lectures del primer de Kant i de Schopenhauer fan una reflexió molt acurada sobre la societat i el sentit de la vida des de dues perspectives.
Destaquem com a paràgrafs francament interessants:
"Una fòrmula de vida", pàgina 39.
"La crueldad universal", pàgina 94.
Tota la part quarta, "Inquisiciones", pàgina 124.
"Amor, teoría y pràctica", pàgina 229.
"El derecho a la prole", pàgina 235.
Una frase:
"En todas partes y en todas épocas los conductores de hombres son prometedores de paraísos".
Imprescindible.

20/5/09

El truco del manco.


Direcció de Santiago A. Zannou.

Guió de Santiago A. Zannou i Ivan Morales.

Protagonista J.M. Montilla "El Langui", lider del grup musical de hip hop gitano "La Excepción".

Drama.

2008.

87 minuts.

Una pel.lícula sobre una part de la nostra societat que tenim força oblidada. Una història del nostre quart món. Un relat de perdedors.

Molt ben interpretada especialment per l'actor protagonista, que a pesar de la paràlisi cerebral que l'afecta ens transmet un missatge de voluntat de superació i, al mateix temps, ens recorda el tracte que reben les persones afectades de minusvalies greus per part de la societat on viuen, tan relacionals com estructurals.

Premis Goya 2008:

Al millor director novell.

Actor revelació.

Cançó.

Molt interessant.

Montserrat. La nostra serralada.

19/5/09

Plaça de Sant Miquel i portals del recinte enmurallat. Igualada.

Plaça de Sant Miquel.














Ptge, Verge de Gràcia.






































Portals del recinte enmurallat del segle XV:

Portal de la Font Major.
Denominat portal de Gràcia.








































Portal d'en Vives.
Denominat portal d'en Rovires.

















































18/5/09

LLENGUA I LITERATURA A L'ÀFRICA.

Resum del curs Llengua i Literatura a l'Àfrica, Universitat Ramón Llull 2008, Igualada.
Professora- M. Carme Junyent.

1 Classificacions de les llengües a l’Àfrica

1.1. Classificació de Greenberg:

En el món es parlen si fa o no fa unes 5000 llengües, de les quals unes 1000, aproximadament, són africanes. No obstant si ho estudiem des d’una perspectiva ètnica, en aquest continent en podríem comptar, també aproximadament, unes 600.


A títol d’exemple n’enunciarem algunes d’elles incloent-les en la família a la qual corresponen segons va establir Greenberg:

-Afroasiàtiques (nord del continent):
.Semític:
Àrab
Amhàric (Etiòpia)
.Berber:
Amazic
Tuareg
Guantxe
.Antic egipci
.Cuixític:
Somali
Oromo
.Txàdic: Haussa (llengua amb + parlants desprès de l’àrab)

-Nigerocongoleses( Senegal, Kènia i sud del continent):
..Manding
..Kordofanès
..Atlanticongolès:
.Atlàntic:
ful
Wòlof
Serer
.Kwa:
Akan
Ewe
Ioruba
Igbo
.Benuecongolés: Bantu:
Suahili
Kikuiu
Fang
Zulu
Kikongo
Kimbundu
El parentiu de les quals va ésser el 1er reconegut.

-Nilosaharianes (entre les afroasiàtiques i nigerocongoleses):
Nuba
Massai
Xil.luk
Kanuri
Songhai
Nuer

-Khoisan(sud del continent):
Nama
Kwadi

A banda de les llengües agrupades en aquestes quatre famílies, al continent africà s’hi parla anglès, francès, portuguès i espanyol com a conseqüència de la colonització, però només un 10% d’africans les parlen.

Molts estats africans van optar per una llengua europea com a llengua oficial:

Portuguès:
Moçambic
Angola
Guinea Bissau
Diverses illes de l’atlàntic

Espanyol:
Guinea equatorial

Anglès i francès:
Diversos estats cadascuna.

El continent africà es pot considerar el continent de la diversitat lingüística, ja que és el lloc on percentualment es donen menys processos de substitució. Un altre tret característic és que, mentre que en altres zones del món les llengües que s’extingeixen són substituïdes per llengües europees, a l’Àfrica són altres llengües africanes les que ocupen l’espai de les subordinades.

Alguns lingüistes adopten un criteri restrictiu segons el qual si dues persones s’entenen es que parlen la mateixa llengua. Hem de tenir amb compte, però, que si s’entenen potser que les llengües estiguin emparentades.

1.2. Parentiu entre llengües:

El parentiu entre llengües suposa que en el passat han estat una mateixa llengua, que tenen un origen comú.
Per tal d’establir aquest parentiu cal trobar semblances entre significants i significats.
En el parentiu entre llengües es dona la llei de la transitivitat. Si A està emparentada amb B i B amb C, A ho està amb C.


Hem d’obviar però per fer un estudi rigorós del tema:

Significants icònics: signes que participen de la naturalesa de la cosa significada.

Onomatopeies: del tipus primari com kikirikí o del tipus secundari com Zig-Zag.

Ideofons: paraules per transmetre sensacions.

Paraules manllevades.

1.3. Classificació acadèmica de les llengües africanes:

Semites
Camites
Sudàniques
Bantu
Hotentot
Boiximà

1.4. Classificació morfològica (per la forma de les paraules):

Tot i que no hi ha tipus purs oferim la següent classificació:

Aïllants: es caracteritzen per la invariabilitat de les paraules. La sintaxi és donçs molt important. Ex: mes 2 (febrer), 2 mes (dos mesos).

Aglutinants o polisintètiques: es caracteritzen per comptar amb elements que es poden segmentar en unitats de significat. Ex:
M – TU vol dir persona
WA – TU persones
KI – TU cosa
VI – TU coses
M – TI arbre
MI – TI arbres

Flexives: es caracteritzen perquè no hi ha correspondència entre les unitats de significat i el significat.

Incorporants: es caracteritzen perquè les paraules són com oracions en si mateixes. Ex: esquimal (persona que menja carn crua), capgirar.

Amb infixos: Coneixem els sufix i els prefix, elements gramaticals que s’afegeixen desprès o abans de l’arrel, però ells utilitzen els infixos, que s’afegeixen al mig de la paraula. Ex: safari vol dir viatge i safiri vol dir viatjar.

2. Llengua i Historia:

La hipòtesi monogenista, oposada a la poligenista, explica l’origen de la humanitat i la seva evolució a partir d’un sol grup humà. I aporta arguments de que aquest primer grup va sorgir de l’Àfrica a partir dels restes fòsils humans que s’han trobat.

Cuvier va adoptar la monogenista, en el segle XIX, per explicar la seva taxonomia de les llengües. Segons ell en el desenvolupament dels pobles les llengües passen per tres etapes:

Aïllants (xinès)
Aglutinants (africanes)
Flexives (grec i llatí)

No obstant quan van arribar a l’Àfrica per estudiar la lingüística del continent se’ls trenquen els esquemes perquè van trobar que les llengües Bantu eren aglutinants i ho explica tenint com a referència la bíblia i la maledicció de Cam.

Mites a part, si s’admet una la hipòtesi monogenista fora es podria pensar que totes les llengües poden provenir d’una sola llengua.

És amb els africanistes Carl Meinhof i Diedrich Hermann Westermann que s’inicia l’estudi científic de les llengües africanes i que Greenberg acabarà fent-ne la classificació actual.

Cal tenir en compte que el lloc de + diversitat lingüística és l’origen del grup. Com + homogeni és un grup + nou és.

L’adopció de significants pels colors en una llengua es fa pels passos següents:
Blanc
Negre
Vermell
Groc o verd
Blau
Marró

3. Característiques de les llengües africanes:

-Els clics: són fonemes.
-Els tons: nosaltres tenim els accents ells els tons. Els tambors africans reprodueixen l’estructura tonal del que estan dient. Ex:

`MBÈKÉÈ (forasters)

4. Creació de lèxic:

Per introduir lèxic nou en una llengua cal:

Incorporar significats nous a paraules que ja no s’utilitzen o manllevar paraules de d’altres idiomes o crear lèxic a partir dels recursos de la pròpia llengua.

Exemple de creació de mots a partir dels propis recursos:

KI – SWAHILI llengua
M – SWAHILI un suahili
WA- SWAHILI els suahili
U – SWAHILI el país
KI és el prefix de cosa, M és el prefix de persona, WA és el prefix de persona en plural, etc.

5. Llengües amenaçades:

A l’Àfrica hi ha un 20% de llengües amenaçades. Llengües que ja no es transmeten o que estan en procés de substitució.

Un factor molt important en aquest aspecte és la colonització amb el temps de penetració i el de permanència.

Per d’altra banda cal dir que hi ha hagut dos tipus de processos de colonització el romànic per part de França, Espanya i Portugal i el germànic per part d’Anglaterra i Alemanya.

En el romànic l’amenaça ha estat molt més greu que en el germànic perquè es va imposar com a llengua oficial la del colonitzador en l’administració i les escoles. En el germànic, en canvi, es va crear una classe intermèdia, la dels intèrprets i van fomentar les llengües locals en tots els àmbits.


6. Literatura:

La literatura en llengua colonial és molt antropològica i compta amb una temàtica força limitada tractant especialment la colonització, la corrupció i la bogeria –alienació.

Wole Soyinka:
“The man died”

Camara Laye:
“El nen negre”

Chinua Achebe:
“Tot se’n va en orris”

Amadol Hampâté:
“Ankul.lel el nen ful”

Baltasar Lopez:
“Chiquinho”

Murudin Farah:
“Relatos”
“Secretos”

Ngugi Wa Thiong’o:
“El diablo de la cruz”
“Pétalos de sangre”

Xosé Lois Garcia
“Poemas a la madre África”

Sembene Ousmane( escriptor i director de cinema):
“El vell i la medalla”

Okot p’Biteck
“Song of lavino”

Mariamma Ba
“So long a letter”

16/5/09

Plan oculto.


Direcció de Spike Lee.

Guió de Russell Gewirtz.

Denzel Washington, Clive Owen, Jodie foster, Christopher Plummer, Willem Dafoe.

Thriller.

2006.

129 minuts.

Un thriller basat en un guió excepcional, calculat al milímetre, que manté l'interés i l'atenció del públic fins al final.

Una història d'un atracament a un banc de Wall Street, Manhattan, New York per part de quatre atracadors perfectament organitzats i amb un pla rigurós. El robatori però, no és convencional, sinó que el que volen és la documentació i els diamants donats pels nazis al fundador del banc a partir dels quals es va fer ric.

Una de les millors pel.lícules d'aquest gènere.

Imprescindible.

14/5/09

Aventuras de Arturo Gordon Pym.

Autor Edgar Allan Poe.
Boston, 19 de gener de 1809 – Baltimore 1849.
Biblioteca EDAF de bolsillo.
228 pàgines.
L'autor va influir en tota la literatura europea i molt especialment en tots els poetes maleïts com Baudelaire, Rimbaud, Mallarmé y Verlaine.
La seva obra:
Com a poeta:
Cinquanta dos poemes entre els quals destaquem : “El Cuervo” , “Ulalume”, “Un sueño dentro de un sueño”, “Annabel Lee”, “Israfel” i “A Isadora”.
Com a narrador:
Dues novel.les “Las aventuras de Arturo Gordon Pym” i “Marginalia” (inacabada).
Seixanta vuit contes, entre els que destaquem: “El gato negro”, “Los asesinatos de la rue Morgue”, “El escarabajo de oro”, “El corazón delator”, “El pozo y el péndulo”, “Silencio”, “El retrato oval”, “Manuscrito hallado en una botella”, “Metzengerstein”, La carta robada”, “La esfinge calavera” que conformen el volum “Narraciones extraordinarias” i, d’altres com “La caída de la casa Usehr”, ...
Com a assagista:
En destaquem un tractat filosòfic “Eureka”.
Trets de la seva obra:
-En Poe és considerat el creador del relat de terror i detectivesc.
-Molts autors l’han tingut i el tenen com a referent.
-El període al qual pertany és el romanticisme. Època que es caracteritza per:
Esperit individualista, exaltació de la pròpia personalitat.
Ànsia de llibertat.
Es reivindiquen els postulats de la Revol.lució francesa, llibertat, igualtat, fraternitat.
La moral oblida les normes tradicionals i instaura la passió i el instint com a única llei de vida.
Emocions violentes, pèrdua de la serenitat. Entusiasme, desesperació, melancolia,...
Múltiples referents a la metafísica amb forces sobrenaturals que escapen a la raó.
La tècnica literària esdevé l’expressió d’allò que és particular. El que s’escapa de la racionalitat. Interessa allò que és excepcional.
La temàtica és la intimitat del poeta, el descobriment del paisatge, grans preocupacions filosòfiques i polítiques, ...
L’estil consisteix en reflectir la personalitat de l’autor, excitar violentament la personalitat del públic. En definitiva és retòric i efectista.
El nostre autor pertany sense cap dubte a aquest període, però a més podem destacar que personalment:
-Té una prodigiosa capacitat per a la suggestió.
-És molt detallista i puntimirat.
-Abans d’escriure una història es documenta i així aquesta esdevé més realista.
-Inclou fets reals, possiblement la font de les seves històries, a les que afegeix una trama fruit d’una capacitat imaginativa excel.lent.
-Coneixedor de totes les qüestions, fets i situacions que provoquen por, terror, paor, en les que inclou la maldat humana, utilitza tots els estímuls capaços de provocar aquests sentiments en el lector i l’introdueix en un món fosc en el qual la impotència humana n’és la protagonista.
-Escriu en primera persona per facilitar l'empatia amb el protagonista.
-Introdueix molts elements autobiogràfics.
Aventuras de Arturo Gordon Pym:
Un llibre imprescindible que tracta sobre les aventures marítimes d'Arturo Gordon Pym pels mars del sud i del Pacífic, no exentes d'elements fantàstics, de vegades amb un realisme un pèl escabrós i amb un final enigmàtic.
Molt interessant per conèixer l'autor en profunditat i els seu estil amb els trets abans esmentats.

11/5/09

Cementiri vell d'Igualada.

Cementiri d'estil neoclàssic.
Projectat per Josep Bafarull.
Any de construcció 1819.




Propietat de Pere Vilella Ferrer.
"LES PORTES D'AQUEST SANT LLOCH
JO LES OBRIA I TANCABA;
ARREGLABA SOS JARDINS
SOS PASSEIGS TAMBÉ CUYDABA,
SEPULTURA DABA 'LS MORTS;
ENTRE ELLS TENIA MA ESTADA,
Y PER XÓ SON GUARDIÀ
ME'N DEYAN ELS D'IGUALADA.
JO PREGABA AQUÍ PER TOTS
PREGUEU DONCHS PER LA MEVA ÀNIMA

Propietat de Manuel Colom y Tomàs.
"VE MI TUMBA MORTAL Y CONSIDERA
EL FIN FATAL QUE A TU EXISTIR ESPERA"
Propietat de Domingo Morros.
"EN ESTA OSCURA MANSIÓN
DOMINGO MORROS DESCANSA,
JOVEN DE ÍNDOLE MANSA,
Y DE RARA DISCRECIÓN,
VOLÓ A LA ETERNA SIÓN,
CINCO LUSTROS NO CUMPLIDOS,
DEJANDO EN DOLOR SUMIDOS,
A SUS PADRES MUY AMADOS,
QUE LE LLORAN CONFIADOS
DE SÍ, VERSE OTRA VEZ UNIDOS".
Murió el 11 de mayo de 1867.