Reportatges sobre la meva terra.
Comentaris de llibres.
Crítiques de pel.lícules i documentals.
Impressions sobre espectacles diversos.
Contes i microcontes per adults.
I més.

Hispanola. Vangelis.

27/9/10

Vil.la romana de l'Espelt. Òdena. Anoia.


El diumenge al matí vam tenir la grata i esperada oportunitat d'assistir a una vista guiada per la Vil.la romana de l'Espelt, organitzada pel Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia-IMC i pel Museu del Traginer-Col.lecció Antoni Ros en el marc de les jornades del Patrimoni d'enguany.
El Jordi, un dels arqueòlegs que va participar activament durant 8 anys en les excavacions de l'esmentada vil.la ens va explicar, fil per randa, no tan sols les estructures que van quedar al descobert, també ens va fer una interessant introducció a la vida dels romans en pràcticament tots els àmbits i ens va mostrar fotografies de les troballes i reproduccions de monedes i d'altres estris que aquests utilitzaven en la seva vida quotidiana.
La vil.la romana és una casa rural o masia enmig d'una propietat de terra de conreu anomenada fundus pels propis romans. La cronologia dels materials trobats va ben bé des de el segle II-I aC al segle V-VI dC.
Els amos normalment eren absentistes i la masia en qüestió estava gestionada durant la seva absència per una família que feien de masovers. Hi vivien normalment unes 15 persones.
La producció era eminentment cerealista, tot i que també compatven amb vinya pròpia i hort, a part de la seva cabanya d'animals de granja. L'orientació de la producció era el comerç i la seva manutenció.
Es pot dividir en dues parts claramente diferenciades, la pars urbana (vivenda) i la pars rustica (destinada a la producció agrícola, transformació i emmagatzematge).
La construcció es feta amb pedra, arena i calç, utilitzant un sistema d'encofrats. Situada en un lloc dominant, assolellat i amb un corrent d'aigua proper que els proveïa mitjançant canalitzacions molt eficients i que els permetia emmagatzemar l'aigua en dipòsits a la mateixa vil.la.
En algunes de les estances comptava amb un sistema de calefacció per aire calent (hipocaust).
La pars urbana comptava amb:
Passadís.
Rebedor.
Triclinium (menjador).
Culina (cuina).
Habitacions menors (dormitoris).
Balneum (dues piscines, una individual i una col.lectiva).
Sauna, cambra tèbia i vestuari.
Pati descobert.
En el passadís es van localitzar unes pintures murals i en el rebedor i menjador mosaics en el paviment.


Imatge d'un dels mosaics trobats.
La pars rustica comptava amb:
Lacus (dipòsits d'aigua).
Hort.
Abocador.
Magatzems.
Estables.
Torculum (Premsa de vi).


Pintures murals trobades al passadís.
Fotografies de les imatges que pertanyen al Museu sobre alguns dels estris trobats durant les excavacions:









Reproduccions que el Jordi ens va mostrar durant la seva explicació.
De moment no s'han excavat enterraments, tot i que els romans a part de les inhumacions també practicaven la incineració.
Detalls curiosos:
Els romans que habitaven la vil.la tenien una alçada de 1,57 els homes i 1,52 les dones (dades estadístiques de l'època). L'esperança de vida estava entre els 35 i 40 anys. Les dones solien parir entre 4 i 8 fills. Hi havia una mortalitat infantil força elevada.
Per les restes trobades a l'abocador podem dir que la seva dieta, a part de les verdures, llegums, cereals, ous i llet, constava de:
Cabres.
Bens.
Bous.
Conills.
Cèrvols.
Galls, gallines, perdius i coloms.
Peixos d'aigua salada (fumats o conservats en pous de glaç).
A part de vi de raïm, feien vi de roses i de violetes.
Algunes de les receptes de cuina especialment apetitoses:
Bròquil amb panses i pinyons.
Puré d'enciam.
Porros a les brases.
Faves a la cassola.
Llenties amb castanyes.
Puré de pèsols amb mandonguilles.
Vedella o bou amb castanyes.
Garrí cuït amb vi.
Perdius a la vinagreta.
I, ja per finalitzar, l'anècdota:Les letrines eren comuns i mentre feien la feina podien fer petar la xerrada.

26/9/10

El meu nom és Rachel Corrie.

Companyia: Traspasos
A partir dels escrits de Rachel Corrie.
Editors: Ala Rickman i Kayharine Viner.
Versió catalana: Marta Marco i Gerald-Patrick Fannon.
Intèrpret: Marta Marco.
Direcció escènica: Mikel Gómez Segura.
Disseny escenogràfic: José Ibarrola.
Disseny il.luminació: Oier Ituarte.
Produció: Charo Fdz. Insausti.
Una obra basada en el diari personal de Rachel Corrie, una activista de l'ISM, Moviment Internacional de Solidaritat, que va ésser assassinada el 16 de març de 2003, quan intentava evitar la demolició d'una casa palestina situant-se davant de l'excavadora que havia de portar-la a terme.
Una obra extraordinària, amb una interpretació brillant de Marta Marco en una escenografia senzilla però original i plena de símbols, que transmet a l'espectador els sentiments i reflexions d'una jove crítica amb la societat que li ha tocat viure i que reivindica un món millor on ubicar-se.
Contrària a la passivitat general esdevé una activista compromesa que no deixa de plantejar-se qüestions trascendentals que fan referència a les actituds i comportaments personals, a la responsabilitat social que tots tenim com a ciutadans del món, a la política internacional dels EEUU, a les actuacions del gobern d'Israel en contra dels palestins i al pacifisme de la major part d'aquests malgrat l'existència d'algunes organitzacions que cometen actes terroristes.
Imprescindible.

23/9/10

Cementiri nou. Igualada. Anoia.

Us apropo una notícia apareguda avui a l'Anoiadiari.cat que fa referència al Cementiri Nou d'Igualada.
L'esmentat cementiri serà protagonista d'un documental de la Sèrie Architectures, sota la direcció de Richard Copans, fundador i president de Les films d'ici.

http://www.anoiadiari.cat/noticia/8071/el-que-atrau-del-cementiri-d-igualada-es-la-voluntat-de-desapareixer-en-la-natura

Fàbrica de Rogelio Rojo. Masquefa. Anoia.


"Viuda e hijos de Rogelio Rojo" va començar a funcionar el 10 d'abril de 1922. Més tard, des de l'any 1925 i fins el 2000 com a "Hijos de Rogelio Rojo".

L'empresa es dedicava a fer fornitures metàl.liques i tota mena de complements per a roba (sivelles, botons, agulles de cap,...).
Durant la guerra civil va ésser col.lectivitzada i en ella es van construïr projectils.
A la postguerra, a causa de la manca de matèries primeres, es van veure obligats a reciclar bidons vells per a fabricar els seus productes i a la dècada dels 50 reciclaven, també, les deixalles de les empreses automobilístiques.
La seva activitat com a empresa va finalitzar l'any 2000 i l'edifici ha estat reformat per ésser seu de diferents entitats socials i culturals.
Convido a aquells que llegeixin aquest post i havien treballat en aquesta empresa a aportar comentaris interessants per tal d'ampliar la informació per als nostres lectors.

21/9/10

Terrisseria tardo-romana de Viladés. Òdena. Anoia.

L'anomenada Terrisseria tardo-romana de Viladés, era un centre terrisser, construït en diverses fases entre els segles IV i V dC, que es dedicava a la producció de teules romanes (tegulae), tan planes com corbes, i maons. Es tracta, concretament, del Jaciment de Ripoll de Can Brunet en el terme municipal d'Òdena.


Els arqueòlegs, membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, que van dur a terme les excavacions durant els anys 1997, 1998 i 1999, van posar al descobert diverses estructures, algunes d'elles força malmeses doncs estaven situades sota un camp de conrreu i havien estat fortament degradades per l'acció de l'home.
Durant la meva visita, aquest darrer agost, vaig poder comprovar que es necessitava una neteja doncs la vegetació ha fet de les seves i no permet observar amb detall un element tan curiós i pràcticament únic del nostre patrimoni.
Hi podem trobar les dependències centrals, dos camps de dolia i dos forns.
Les dependències centrals , construïdes amb pedra seca (roca sorrenca i conglomerat), estarien distribuïdes en vuit àmbits, tots ells, com la resta dels localitzats, relacionats amb l'activitat artesanal tret d'una habitació-cuina, en la qual es van localitzar restes de menjar i de recipients de vidre i de ceràmica.
En destaquem, a part de l'habitació-cuina, una segona dependència que estaria dedicada a donar forma al material preparat a la pastera, una tercera on hi hauria la pastera en la que es barrejava l'argila, l'aigua i el sauló, massa am la qual es feien les teules i els maons, un parell de dipòsits, un dels camps de dolia i un abocador.


Pel que fa als camps de dolia un situat a l'est de les dependències centrals (no visible en la planta abans anexada) i un altre al nord d'aquestes, dir que consisteixen en un conjunt de grans gerres de ceràmica de diverses mides que eren introduïdes dins una fossa circular excavada al terra i de les quals només en quedava visible la boca, caracteritzada per una gran vora que la circumdava. Servien per contenir i conservar aliments i matèries relacionades amb les tasques artesanals o la vida quotidiana.

Els forns eren estructures excavades a les argiles naturals, en les que el foc quedava aïllat a la cambra de combustió, per sobre de la que es disposava una graella on s'hi colocaven els materials , de tal manera que l'escalfor ascendia per la cambra de cocció però les flames no arribaven a tocar mai les teules ni els maons.

Més informació a:
"Miscellanea aqualatensia / 11" Recerques sobre la comarca de l'Anoia.
Centre d'Estudis Comarcals de l'Anoia.
2004.
Article: Primers avenços sobre el Conjunt Terrisser de Ripoll de Can Brunet.
Autors: Pedro Luís Carmona i Sonia Pascual García.
I, ja per acabar, només em resta agrair al Sr. Pedro Luís Carmona i al Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada la informació que m'han fet arribar per tal de redactar aquest reportatge.

20/9/10

Lope.



Una pel.lícula d'Andrucha Wanddington.
2010.
100 minuts.
Biòpic sobre el poeta i dramaturg Lope de Vega (1562-1635).
Una cinta que ens apropa a un Lope de Vega jove, vital. Ens descriu els seus origens, la seva apassionada personalitat i els inicis d'un poeta i dramaturg que esdevindria un dels innovadors del teatre del segle XVI. Un escriptor que escriuria pel poble i sobre el poble, deixant enrere les tendències clàssiques que fins llavors havien dominat l'escena.
A destacar una excel.lent interpretació i, encara més, una millor fotografia.
Molt interessant.

19/9/10

Notícies de tots colors.

Aquesta setmana hem tingut notícies de tots colors.

La més trista, per a mi, ha estat la mort de José Antonio Labordeta. Un home compromés, coherent i sense pèls a la llengua. Intel.ligent i irònic. Amant de la seva terra i de la llibertat. Poeta, cantautor i polític que va lluitar per transmetre uns valors, els seus, que molts compartim, i que, per això, l'estimem. El seu exemple i la seva clarividència ens acompanyarà sempre.
La política francesa pel que fa a l'expulsió de gitanos romanesos ha estat un altre dels temes que ha ocupat pàgines i pàgines a la premsa i hores llargues a la ràdio i a la televisió. No deixa de sorprendre, hores d'ara, el caire que prenen les decisions polítiques adoptades de cara a limitar la inmigració en tots els països centrals.
El panorama és evidentement cada cop més complicat. Les causes són polítiques, econòmiques i socials. Factors que per manca de polítiques de prevenció s'han anat agreujant i ara no queda un altre remei que correm-hi tots. Però les excuses no ens enganyen, ni ens enganyaran. Avui és l'ordre públic i demà en serà una altra.
El cas es que hi ha uns inmigrants que ja ens van bé. Fan feines que no existirien si no tinguessim persones disposades a perdre la salut i la vida i a viure en condicions molt precàries. Ens fan aquelles tasques que els nacionals ens neguem a fer. Per aquests el pes de la llei pot ésser més o menys feixug però per aquells altres, els que no ens proporcionen cap mena de beneficis, s'aplica darrerament amb molt de rigor.
El problema no es solventarà amb expulsions, no, de cap manera.
El problema s'arranjarà quan el sistema mundial atorgui una oportunitat als països semiperifèrics i perifèrics. Quan el control dels beneficis i del mercat deixi d'estar en mans de les corporacions transnacionals dels països centrals i quan la igualtat d'oportunitats sigui real i efectiva i no hi hagi pobles discriminats pel seu color o la seva raça.
Sé que el que dic pot semblar utòpic enmig d'una crisi econòmica com l'actual, però aquest argument no deixa de demostrar la meva tesi, el sistema mundial no funciona ni funcionarà si no prenem solucions dràstiques com les que he proposat.
Per d'altra banda, ETA va anunciar que vol parlar amb mediadors internacionals per analitzar la situació del país basc. Espero, i enteneu els meus dubtes sobre aquesta qüestió doncs el tema és especialment complicat, que aquesta determinació conjuntament amb la treba anunciada el 5 de setembre esdevingui el primer pas seriós i efectiu per reconduir una situació, ara per ara insostenible en una democràcia, tot i que el terror, ni tan sols durant la dictadura, no hauria d'haver estat mai el mètode.
Com veieu el panorama no deixa de tenir un to més aviat grisós, però no us amoïneu en breu assistirem a aquell aconteixement tan i tan esperat. La nostra Pe serà mare. Oh quin gran goig, quina joia !!!.

16/9/10

Venganza en Sevilla.


Un llibre de Matilde Asensi (Alicante).
Novel.la.
Editorial Planeta.
2010.
300 pàgines.
Tot i que la protagonista d'aquesta novel.la és la mateixa que la de "Tierra firme", Catalina Solís, el llibre es pot llegir sense conèixer el primer. El que sí us diré es que l'autora en pensa escriure com a mínim una tercera història ja que acaba dient "Y no, no diré más, pues ésa ya es otra historia". Ens deixa, doncs, pendents d'una altra entrega.
En aquest darrer treball l'escriptora, amb la Sevilla de l'any 1607 com a escenari , conta la venjança que emprèn un personatge tan enigmàtig com intel.ligent arràn de la mort del seu pare i d'altres greuges soferts per la seva gent.
L'anomenada picaresca espanyola i els mecanismes de les classes més desfavorides per assolir possicions de poder i trapassar les fronteres que els separen dels més rics constitueixen l'eix central sobre el que giren tots els esdeveniments.
Una novel.la d'acció i d'intriga amb un ritme ràpid dels aconteixements, que sorprèn i enganxa amb una trama molt ben entreteixida.
Asensi, una de les millors escriptores del nostre país actualment, es documenta ampliament abans de cada obra fet que li permet transmetre l'atmòsfera més escaient a cada relat concret, conferint-li el realisme i la credibilitat necessaris.
Molt interessant.
En la següent adreça us podreu descarregar o llegir el primer capítol.
http://www.matildeasensi.net/ficha_libro.php?titulo=venganza-en-sevilla

14/9/10

Festa del Raïm. Masquefa. Anoia.



Diumenge passat Masquefa va celebrar la Festa del Raïm. Una proposta molt ben acollida per tot el públic assistent en el que vam poder experimentar els primers passos que antigament es seguien en el procés de l'elaboració del vi després de la verema.