Microconte.Binocles.

Sabia de la meva escassa habilitat en l'ús dels estris més senzills, però aquell dia es va fer del tot evident.

Vaig agafar els binocles i en equivocar-me, com sempre, de lents, em vaig veure projectada sobre la superfície de la lluna amb els ulls ben oberts.

Cementiri nou d'Igualada.

Recinte representatiu de la millor arquitectura contemporània catalana en art funerari, inaugurat l'any 1991 i projectat per Enric Miralles i Carme Pinós. Està situat al carrrer dels Països Baixos al polígon industrial d'Igualada.

Premi FAD 1992.

Està concebut com un parc on passejar-hi i en bona part es troba enfonsat respecte del nivell el sòl.

La baixada es realitza en ziga-zaga.

Està construït donant molta importància al joc de llums i d'ombres.

Els nínxols es disposen atalussats sota una estructura corbada de formigó que fa de semicoberta.

L'arquitecte Enric Miralles mort l'any 2003 està enterrat en aquest cementiri.

Microconte.Previsions.

Religiosos com eren a casa seva li havien inculcat tant que havia d'arribar verge al matrimoni, que ho tenia sempre present. Però va arribar aquell dia en que les moxaines, els petons, les abraçades i la impetuositat del seu promès pogueren més que la seva ferma convicció i va caure en fervent pecat. Quan el fruit d'aquella deshonra ja no es podia negar, li van proposar que es casés com més aviat millor. Fins i tot el promès i estava feliçment conxorxat. Però ella s'hi va negar rotundament tot dient que amb una culpa ja n'hi havia prou, que un altra podria ser fatal de cara al judici final.

Oh, Jerusalen.

Direcció d'Elie Chouraqui.

Guió d'Elie Chouraqui i Didier Le Pêcheur.

Basada en la novel.la de Dominique Lapierre i Larry Collins.

Drama.

128 minuts.

Pel.lícula de ficció basada en els fets que determinàren el conflicte àrab-israelià a partir de la resolució 181 de la ONU del novembre de l'any 1947, tenint com a protagonistes clau un jueu i un àrab procedents de Palestina que vivíen a New York i que decideixen retornar al seu país davant els presagis d'el conflicte.

Tot i que la trama s'ha intentat endolcir amb elements potser innecessaris, és interessant de cara a conèixer els orígens d'un conflicte que avui dia encara perdura i del qual no s'albira una fi.

No es pot oblidar el missatge de conciliació i de pau que s'intenta transmetre.

Curiosament sabíeu que "Jerusalem" significa ciutat de pau?

Molt interessant.

Las horas del verano.

Direcció d'Olivier Assayas.
Guió de Clementine Schaeffer.
Drama.
102 minuts.

De la relació entre tres germans i de com s'han de desprendre del llegat familiar desprès de la mort de la seva mare, el seu vincle d'unió.

És interessant veure la diferent relació que cadascú té amb els propis espais, amb els propis objectes, amb el propi passat i fins i tot amb les relacions més significatives.

Interessant.

El velo pintado.

Autor: W. Somerset Maughan (1874-1965).

Zeta bolsillo 2009.

Castellà.

240 pàgines.

Narrativa romàntica.

El títol s'explicaria per la següent frase del llibre "com en el vel de la vida entre clarors i foscors hi juga la passió".

S'ha de llegir el pròleg ja que és molt important de cara a comprendre la història que ens explica.

L'autor és un mestre de la intriga.

W. Somerset va estudiar medicina. Era baixet, tartamut i bisexual, trets que li van comportar moltes emocions i sentiments reprimits els quals compensa fent moltes observacions satíriques de les seves relacions socials.

La novel.la té molt de personal, fins i tot sembla que el personatge de Waddington pot representar el propi autor.

Ens explica un relat intel.ligent de la metamorfosi d'una dona incialment frívola a la qual passions, desenganys i noves vivències fan madurar profundament.

Frase:

"Los refranes son el refugio del indigente intelectual".

Molt interessant.

Existeix una adaptació cinematogràfica de la novel.la amb el mateix títol dirigida per John Curran amb guió de Ron Nyswaner de l'any 2006.

Castell de Sant Martí de Tous.

Les primeres notícies que tenim del castell daten del segle X, en què depenia del de Montbui.

Avui convertit en residencial encara conserva part de la seva estructura fortificada i una torre coronada amb merlets.

Es tracta d'una construcció sòbria, de pedra i de morter, de la qual cal destacar a la planta baixa uns murs amb presència d'Opus Spicatum, probablement procedents de la primitiva edificació.

Els elements típicament gòtics els podem observar a la planta noble amb les característiques finestres coronelles i els arcs de diafragma que trobem en l'interior de les àmplies sales.

Es puja a la planta noble per una escala descoberta que es troba en el pati interior. No es tracta d'un pati monumental ja que l'escala no és l'originària, però sí que hi ha alguns elements decoracionals de tipus flamíger força interessants.

La llegenda de la Senyora de Tous:

Podría referir-se Beatriu de Vilanova, senyora de Tous i vídua de Bernat de Tous, a qui el 1423 li fou posat el castell en pública subhasta a instància dels creditors.

La llegenda diu que l'esmentada senyora era molt malgastadora en menjars i que va arribar a tal extrem de misèria que es va veure obligada a demanar almoina. Un dia li van donar pa amb nous i ho va trobar tan bo que es conta que va dir:

"Si jo abans hagués sabut que era tan bo pa i nous, encara fóra avui la senyora de Tous".

EX - LIBRIS.

Ex – libris és una expressió llatina que prové etimològicament del llatí i que està composta de “ex” que indica procedència i “Libris”, plural de “liber” que significa llibre.

És un segell de petites dimensions que s’engaxa o s’estampa al revers de la tapa d’un llibre, per indicar el nom del propietari o de la biblioteca a qui pertany.

Es poden fer a partir de qualsevol procediment tradicional d’estampació com poden ser: calcografia, xilografia, fotogravat, serigrafia, cal.ligrafia, litografia, tipografia o mitjançant les noves tecnologies per ordinador, braille i, fins i tot, tècniques mixtes.

Ha de contenir l’expressió “ex – libris” i el nom i cognoms o les inicials del propietari o bé el nom de la biblioteca a la qual pertany.

El primer ex – libris del que es té constància és el d’una petita placa de fang cuït i esmaltada en blau que es conserva al Museu Britànic de Londres i que pertanyia al faraó Amenofis III (s. XV aC.). També els escribes mesopotàmics feien constar al final d’una obra a més a més del títol, la data, el nom del copista i el nom del propietari.

Durant l’Edat Mitjana la temàtica dels ex – libris eren inscripcions manuscrites fetes per monjos cal.ligrafs. Però amb la invenció de la impremta l’any 1440 i al multiplicar-se les edicions de llibres es produeix l’autèntic inici dels ex – libris tal i com avui els concebem. La temàtica d’aquella època era l’heràldica que va predominar fins el segle XVIII en que va ésser substituida paulatinament per l’al.legòrica. Les tècniques emprades van des de la xilografia durant els segles XV i XVI, la calcografia els segles XVII i XVIII fins a la litografia, serigrafia i fotogravat del segle XIX. No obstant durant aquest període la producció de ex – libris va ser més aviat escassa fins arribar al segle XIX i començaments del segle XX quan se’n produeix un augment coincidint amb el Modernisme i la revolució industrial.

La temàtica de la il.lustració, com podeu veure en les fotografies, pot ésser molt variada des d’aficions, a la professió, passant per fer referència al cognom, ... Al darrere hi ha de constar el nom, l’any, la ciutat de naixement i tècnica amb que ha estat fet.

Actualment se’ls hi concedeix un gran valor artístic i són font de col.leccionisme essent molt apreciats els dels països de l’est.

Diarios de motocicleta.

Direcció de Walter Salles.

Guió de José Rivera, basat en les "Notas de viaje" d'Ernesto "Che" Guevara i en el llibre "Con el Che por sudamérica" d'Alberto Granados.

Relat sobre el viatge que van fer Ernesto Che Guevara y el seu amic Alberto Granados l'any 1952 amb una Norton 500cc de l'any 1939 per Argentina, Brasil, Chile, Perú i EUA. Una experiència que va influir molt especialment en les decisions que ambdós prendrien sobre el seu futur més inmediat.

Molt interessant de cara a conèixer la situació social de l'època en els països que van recórrer i al mateix temps saber més sobre el Che.

Imprescindible.

En les fotografies Ernesto Che Guevara i Enrique Granados amb la seva Norton l'any 1952 i el mapa de la ruta.

Comentari de conte. El punt de llibre.

Autors:
Teresa Roig.
Maria Enrich.
Jordi Ferrer.
Pep Elias.
Mireia rubio.
Antoni Dalmau.
Joan Pinyol.

anoiadiari.cat

Enguany aquests set autors, molt i molt nostres, amb un gran talent per l'escriptura tal com demostra els nombrosos premis que han rebut, ens han fet un regal per la nostra diada escribint un conte de Sant Jordi tots plegats, que van publicar a anoiadiari.cat. Una iniciativa que s'ha de valorar i agraïr ja que han mostrat un cop més la seva creativitat, oferint-nos una història francament adient i mostrant una compenetració realment envejable.

Ens expliquen un relat breu de caire instrospectiu amb una mica d'intriga i molt sentiment.

La temàtica l'amor, tot i que no hi manquen els protagonistes de la festa, concretament, els lectors, el llibre, el punt de llibre, la biblioteca i la bibliotecària.

Estic molt orgullosa de tots vosaltres.

De lectura obligatòria, com a mínim per igualadins i anoiencs.