Reportatges sobre la meva terra.
Comentaris de llibres.
Crítiques de pel.lícules i documentals.
Impressions sobre espectacles diversos.
Contes i microcontes per adults.
I més.

Hispanola. Vangelis.

31/7/10

El asedio.


Un llibre d'Arturo Pérez-Reverte, (Cartagena. 1951). Va exercir de reporter de guerra. Escriptor. És membre de la Real Academia Española.
Novel.la històrica/Intriga.
Alfaguara.
2010.
725 pàgines.
Càdiz any 1811. Espanya lluita per la seva independència.
Temps de guerra, d'aliats i d'enemics, d'espies, de contraban, de corsaris i de pirates, de crims despiatats i de policies corruptes.
Una novel.la francament complexa, fruït d'un estil molt personal, que es caracteritza bàsicament per un domini de l'acció, ritme ràpid dels aconteixements, coneixement innegable de l'idioma, descripcions agudes i breus, innombrables i encertades enumeracions i diàlegs concisos i realistes.
No deixa de sorprendre la capacitat de compaginar el gènere històric amb el de la intriga de manera magistral.
Digne de menció és la constant referència als escacs i a les teories científiques d'aquell temps, establint un clar lligam entre la trama i aquests, així com el coneixement que té l'escriptor del món mariner ja que relata amb tota precisió (de vegades una mica feixuga per al lector inexpert) els paràgrafs que refereixen la navegació marítima, malgrat que ell mateix diu, en l'apartat d'agraïments, haver estat assessorat per experts en el tema.
Molt interessant.
En la pàgina següent us podeu informar millor sobre el text i, fins i tot, descarregar-vos el primer capítol:

30/7/10

Curses de braus.

El maltractament als animals està present en molts àmbits de la nostra societat.. D’exemples en trobem a la investigació, al ram de l’alimentació, a la tradició cultural i, també, a l’espectacle.

Són moltes les associacions i persones individuals, sensibles i preocupades per aquest tema, que denuncien i lluiten contra aquests comportaments cruels.

Malgrat que s’han obtingut alguns èxits, encara resta molt per fer.

Aquesta setmana, però hem de celebrar un èxit rotund amb l’acord del Parlament Català de la prohibició a partir de l’u de gener de 2012 de les curses de braus en el nostre territori. Fet que m’omple de joia i que desitjo compartir amb tots vosaltres.
Us recomano una pel.lícula relacionada en part amb aquest tema que em va impactar moltíssim:
El asesinato de Trotsky, sota la direcció de Joseph Losey. 1972.

27/7/10

Sant Martí de Sesgueioles. Anoia.



Campanar aïllat de Sant Martí.

Aquest campanar de planta quadrangular, aïllat, pertany a la despareguda església romànica, de Sant Valentí, del segle XVI i és l'únic element que se'n conserva. Va ésser a l'entorn d'aquesta església, per allà al segle X, que va sorgir la vila de Sant Martí de Sesgueioles (d'ecclesiolis o d'esgleioles, referent a l'església o altar que tenien els enclaus eremítics primers residents del territori) i que, posteriorment, en temps del rei Pere el Catòlic, va rebre la protecció que rebien totes les poblacions considerades com a reials.






L'any 1779 es va començar a construir un nou temple parroquial, que es va acabar l'any 1783. És d'estil barroc clàssic, de nau única amb altars laterals i trifori. Aquesta nova parròquia es va construir sense campanar, ja que es disposava de l'antic, el qual, encara ara, en fa les funcions.
Església parroquial de Sant Martí.








Portalada del carrer vell.



Es tracta d'una arcada ogival del segle XVI, restes de l'antiga vila emmurallada, declarada Bé d'interés Nacional.



Més informció a la web de l'ajuntament:
http://www.sesgueioles.cat/Sesgueioles/areas0027.html?MQ%3D%3D&Mw%3D%3D

23/7/10

Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona. Vallbona de les Monges.Urgell.

Vallbona de les Monges.
El Reial Monestir de Santa Maria forma part de la trilogia de grans monestirs cistercencs de la Catalunya Nova, conjuntament amb Poblet i Santes Creus.
És un bon exemple de l'arquitectura de transició de l'estil romànic al gòtic, doncs compta en la seva construcció trets d'estils ben diferents.
L'origen del monestir es troba en una comunitat d'anacoretes, homes i dones, documentada a partir del 1154. Els homes van marxar cap el Montsant i l'any 1176 quatre monges originàries de Tulebras, Navarra, es van unir a la comunitat, la qual des de llavors es va integrar en l'ordre del Císter.

La portalada d'entrada a l'església és del segle XIII, d'estil romànic. En el timpà està representada la Mare de Déu, entre dos àngels.
La Plaça és l'antic cementiri que fou obert al públic al segle XIX. Compta amb cinc sepulcres, el primer i el segon dels quals no contenen cap resta. El tercer sarcòfeg conté les restes de Berenguera de Cardona (1211).
La porta dels morts, del segle XIII, d'estil romànic està cegada per l'anomenada "Tomba blanca" del segle XV.
Sepulcres que contenen, respectivament d'esquerra a dreta, Sibil.la de Guimerà (1280) i Miquela ça Sala (1244). En les següents imatges els podeu veure en detall.




Porta d'entrada al cenobi del segle XVIII.
L'església.

Cimbori-llanternó del creuer del segle XIV.
Tomba de la reina Violant (1275), segona esposa del rei Jaume I el Conqueridor.
Tomba dels senyors de Guimerà traslladats al Monestir de Vallbona des del de Vallsanta.
Cor de les monjes, amb múltiples làpides sepulcrals de diferents abadeses.
L'orgue construït al taller de Collbató.

Sala Capitular del segle XIV.
Diverses làpides sepulcrals d'abadeses, segles XIII-XX.
Mare de Déu de la Pietat, atribuïda a Pere Joan, segle XV.

Capella de Sant Cristòfol.
L'escut correspon a les abadeses de Vilafranca.
Capella de la Mare de Déu del claustre.

Mare de Déu del claustre, benefactora de la fertilitat.
El claustre.
El claustre construït en diverses etapes, segles XII-XVI i en diferents estils, és de forma trapezoidal. Hi podem observar una ala, la de migdia , edificada a la darreria del segle XII o principis del XIII, d'una austeritat cistercenca. La de llevant, s. XIII, és romànica. La de tramuntana, s. XIV, és d'estil ojival. I, finalment l'ala de ponent, s. XV-XVI, vol ésser un retorn al romànic, tot i que compta amb elements renaixentistes.
Clau de volta(s. XVI) amb una figura mitològica.
Capitell de la galeria est del claustre amb entrellaçats i pinyes.


Molta més informació a:
Per saber una mica més de l'ordre del Císter: