Reportatges sobre la meva terra.
Comentaris de llibres.
Crítiques de pel.lícules i documentals.
Impressions sobre espectacles diversos.
Contes i microcontes per adults.
I més.

Hispanola. Vangelis.

16/7/09

La teta asustada.


Guió i Direcció de Claudia LLosa.

Fotografia de Natasha Brier.

Amb: Magaly Solier, Susi Sanchez, Efraín Solís, Marino Ballón, Antolín Prieto.

Drama.

2009.

103 minuts.

Ós d'or a la millor pel.lícula Festival de Berlín 2009.

Una cinta costumbrista i intimista com la que més, amb alguna escena d'una bellesa excepcional, que ens explica el món psíquic de Fausta i que s'inicia arran de la mort de la seva mare, fet que ocasionarà un canvi en les seves creences i en la seva vida.

Una història original que ens endinsa en un univers desconegut i, fins i tot, sorprenent.

Molt interessant.

14/7/09

Los cachorros.

Autor: Mario Vargas LLosa.
Relat.
Publicat el 1966.
Biblioteca básica Salvat.
Libro rtv 87.
55 pàgines.

Amb un estil completament innovador i experimental, amb expressions peruanes i l'argot dels nois de Miraflores, escrit en primera, segona o tercera persona al mateix temps i en gerundis, moltes onomatopeies i en un diàleg pràcticament continu, Mario Vargas Llosa ens explica la història d'un grup de nois des de la seva època escolar en el col.legi Champagnat, una escola religiosa, fins que són adults, tot girant entorn l'arribada d'un dels nois al centre, Pichulita Cuéllar, que arràn d'un accident es convertirà en el protagonista de la narració.
Paràgrafs:
A veces ellos se duchaban también, guau, pero ese día, guau guau, cuando Judas se apareció en la puerta de los camarines, guau guau guau, sólo Lalo y Cuéllar se estaban bañando: guau guau guau guau. Choto, Chingolo y Mañuco saltaron por las ventanas, Lalo chilló se escapó mira hermano y alcanzó a cerrar la puertecita de la ducha en el hocico mismo del danés. Ahí encogido, losetas blancas, azulejos y chorritos de agua, temblando, oyó los ladridos de Judas, el llanto de cuéllar, sus gritos y oyó aullidos aullidos, saltos, choques, resbalones y después sólo ladridos...pàg. 42.
Casi al mismo tiempo aprendimos a bailar y a fumar, tropezándonos, atorándose con el humo de los "Lucky" y "Viceroy", brincando hasta que de repente ya hermano, lo agarraste, salía, no lo pierdas, muévete más, mareándonos, tosiendo y escupiendo, ¿a ver, se lo había pasado?, mentira, tenía el humo bajo la lengua, ...pàg.55.
Un text realment excepcional per copsar l'alt nivell de creativitat d'un autor conegut mundialment.

11/7/09

European Balloon Festival 2009. Igualada.


Enlairament de globus amb desitjos.

Una cinquantena de participants provinents de deu països europeus van venir a Igualada amb els seus globus aerostàtics per participar en la tretzena edició de l'European Baloon Festival.






Fly in, vols simultanis.


Proves de puntuació:
En una d'elles es posa a prova la destresa dels pilots per apropar el globus al màxim possible de l'objectiu.
En la de "Llebre i caçadors" els concursants han de seguir el globus llebre que s'enlaire en primer lloc i marca amb una diana el punt on els pilots participants hauran de llençar el testimoni.



Night glow.



Per saber-ne més:

8/7/09

Capella de la Verge de Montserrat. Igualada.


Va ésser construïda l'any 1850 per fer els serveis espirituals d'un col.legi de nenes pobres. Destruïda durant la guerra civil, va ser restaurada pel pintor Miquel LLacuna Alemany, que és l'autor de la decoració.





7/7/09

El mundo es ancho y ajeno.

Ciro Alegría. (Perú,1909-1967).
Escriptor, polític i periodista.
Novel.la social.
Any de publicació 1941.
Alianza Editorial.
620 pàgines.
Un magnífic llibre en el qual l'autor ens explica la vida d'una comunitat indígena a la que un hisendat aconsegueix expropiar, per mitjans il.legítims i il.legals amb connivència amb gobernants i jutges, la terra que els havia pertangut des de temps inmemorials i obliga als comuners a vagar arreu del país o a establir-se en un altre lloc a fi de no esdevenir esclaus del nou amo. És una detallada denúncia contra el genocidi del poble indígena a través de la despossessió total i l'esclavatge més injust.
Amb fidels retrats dels personatges, emotives descripcions de la natura, excel.lent transcripció de la parla indígena, interessants llegendes, anèdoctes i curioses supersticions, Alegria, l'escriptor indigenista peruà més important, ens explica una emotiva història basada en uns fets que impacten intensament al lector i que de cap manera el deixen indiferent.
Paràgrafs i frases:
Rosendo Maqui volvía de las alturas,...Amaba los amplios espacios y la magnífica grandeza de los Andes. Gozaba viendo el nevado Urpillau, canoso y sabio como un antiguo amauta; el arisco y violento Huarca, guerrero en perenne lucha con la niebla y el viento; el aristado Huilloc, en el cual un indio dormía eternamente de cara al cielo; el agazapado Puma, justamente dispuesto como un león americano en trance de dar el salto; el rechoncho Suni, de hábitos pacíficos y un poco a disgusto entre sus vecinos; .... pàg. 11.
El que ha dao güena razón hoy, debe dar güena razón mañana. pàg. 14.
El más sonado fué el fallo que dió en un litigio de dos colonos de la hacienda de Llacta. Cada uno poseía una yegua negra y dió la coincidencia de que ambas tuvieron, casi al mismo tiempo crías iguales. Eran dos hermosos y retozones potrillos también negros. Y ocurrió que uno de los potrillos murió súbitamente acaso de una coz propinada por un miembro impaciente de la yeguada, y los dueños reclamaban al vivo como suyo. Uno acusaba al otro de haber obtenido, con malas artes nocturnas, que el potrillo se "pegara" a la que no era su madre. Fueron en demanda de justicia donde el sabio alcalde Rosendo Maqui. El oyó a los dos sin hacer un gesto y sopesó las pruebas y contrapruebas. Al fin dijo, después de encerrar al potrillo en el corral de la comunidad: "llévense sus yeguas y vuelvan mañana". Al día siguiente regresaron los litigantes sin las yeguas. El severo Rosendo Maqui masculló agriamente: "Traigan también las yeguas" y se quejó de se le hiciera emplear más palabras de las que eran necesarias. Los litigantes tornaron con las yeguas, el juez las hizo colocar en puntos equidistantes de la puerta del corralón y personalmente la abrió para que saliera el potrillo. Al verlo, ambas yeguas relincharon al mismo tiempo, el potrillo detúvose un instante a mirar y, decidiéndose fácilmente, galopó lleno de gozo hacia una de las emocionadas madres. Y el alcalde Rosendo Maqui dijo solemnemente al favorecido: "El potrillo es tuyo", y al otro explicándole: "El potrillo conoce desde la hora de nacer el relincho de su madre y lo ha obedecido". El perdedor era el acusado de malas artes, quién no se conformó y llevó el litigio ante el juez de la provincia. Este, después de oir, afirmó: "Es una sentencia salomónica". Rosendo lo supo y, como conocía quién era Salomón....se puso contento. pàg. 17-18.
Porfirio Medrano, que estaba junto a Rosendo, comentó:
-El rico es siempre el rico y la plata, por más que pese no baja...
El alcalde afirmó, haciendo una de esas frases que ha muchos años comenzaron a distinguirlo:
-Y si la plata baja, es pa caer al suelo y que el pobre se tenga que agachar a juntala.. pàg. 181.
Cuando la ley da tierras, se olvida de lo que va a ser la suerte de los hombres que están en esas tierras. La ley no los protege como hombres. Los que mandan se justifican diciendo: "váyanse a otra parte, el mundo es ancho". Cierto, es ancho. Pero yo, comuneros, conozco el mundo ancho donde nosotros, los pobres, solemos vivir. Y yo les digo con toda verdá que pa nosotros, los pobres, el mundo es ancho y ajeno. pàg. 610.
Francament genial.

6/7/09

Viatge per la pell d'Igualada.

Imatges dels principals escenaris del patrimoni industrial adober de la ciutat, un itinerari fet l'any 2008, que estava organitzat per l'Ajuntament d'Igualada.


5/7/09

Plaça porxada i Travessia de Sant Roc. Igualada.

Plaça porxada.
Els seus orígens tenen lloc en dues antigues places: la Nova i la del Blat, al segle XIV.La darrera remodelació va ésser l'any 1992.




Travessia de Sant Roc.
Carreró porxat d'orígen medieval, del segle XIII, documentat el 1282. Antigament era conegut com la plaça vella.

4/7/09

Cleaner.

Direcció de Renny Harlin.
Guió de Matthew Aldrich.
Amb: Samuel L. Jackson, Ed Harris, Eva Mendes, Christa Campbell, Keke Palmer, Luis Guzman, Robert Foster.
Thriller/Intriga.
2007.
93 minuts.
Amb una història que parteix d'una idea ben original però que a partir d'aquí s'espatlla amb una trama previsible i per tant totalment carent d'interès.
Un ex-policia que es dedica a netejar escenes de suicidis i delictes violents després de que la policia científica hagi recollit tots els vestigis, rep l'encàrrec de netejar una casa a la que acudeix i quan ha fet la seva feina s'adona que s'ha convertit en encobridor d'un crim no denunciat, crim que per d'altra banda intentarà aclarir.
Una més.

3/7/09

Conte. El procés.

Tot i que estava completament perdut, no tenia por. Tampoc angoixa. Ni gana, ni sed, ni cansament...Em trobava en un espai, amb una lluminositat intensa, però mancat de dimensions. Sense sostre, paviment i parets, esdevenia il.limitat, inmesurable i inexhaurible.

No estava sol. Més aviat erem una multitud, que no una munió. Tothom ben vestit. Amb sencillesa, no pas de gala. Generalment d'un color fosc. No obstant, cap de nosaltres portava sabates.

No coneixia ningú. Tots erem diferents, i, alhora, tots erem semblants. Anàvem i veníem, sempre des d'una procedència i cap un destí ambdós incerts. Privats de decisió, de intenció i de la més elemental voluntat. Buida la memòria i desproveïts de la parla, la nostra existència es succeïa orfe de sentit.

Quan va ser el meu torn, em vaig trobar davant del tribunal sense saber ni com ni perquè hi havia anat. En qüestió de segons ho vaig comprendre tot.

Ells començàren a fer-me preguntes. No cal dir que em sentia empès a respondre-les i amb sinceritat.

-Faci el favor de definir-nos la seva vida breument.
-Forçat per les febles condicions del meu poble, em vaig veure obligat a trangredir convencions, normes i lleis del meu país i l'ética de la humanitat.
-De què s'arrepenteix?
-De la lluita armada. No obstant, no teniem cap altre mitjà. No se'ns permetia. Molts ho han dit, la violència genera violència i la nostra era la resposta. Malgrat això, sé que hi van morir molta gent, possiblement molts d'ells innocents.
-Algun desig?
-Una revol.lució social que impliqui una societat més justa, més igualitària i més respectuosa, en la qual tothom tingui les seves necessitats satisfetes.
-Una pregunta i a qui?.
-Per què ha permès el sofriment de tantes persones?. A Deu si existeix.
-El fet històric que més la complagut?.
-Qualsevol que hagi estat estat encaminat a acabar amb el patir dels més desvalguts.
-Un sentiment.
-La compassió.
-Una actitud?.
-La solidaritat.
-Una acció?.
-Donar.
-Un regal?.
-Veure algú feliç.
-Creu que ha viscut?.
-Intensament.
I amb aquesta van acabar, llavors es van posar a deliberar.
Encara ara reflexionen.
Estic, doncs, a l'espera d'un veredicte, però no tinc por. Tampoc angoixa. Ni gana, ni sed, ni cansament...

2/7/09

Siete cuentos de misterio.

D'Emilia Pardo Bazan (1851-1921).
Audiollibre.
Barcelona. A cau d'orella, DL 2005.
Lectura de Laura Rochera Amal.
Els títols dels contes són: "El gemelo", "El legajo", "El puño", "El revólver", "La cita", "La puñalada", "So tierra".
Un recull de contes de misteri per adults d'una autora brillant amb una obra molt extensa. Els relats que conformem aquest audiollibre són francament interessants, basats en una realitat quotidiana, amb personatges de carn i ossos inmersos en unes situacions que ben bé podrien ser realitat.
Emilia Pardo Bazán juga amb el misteri que manté atent al lector, en aquest cas oient, i resolt les seves històries amb finals lògics però alhora sorprenents.
Molt interessant.