Paeria.Cervera. La Segarra.

És un edifici construït en dues fases.

La primera és del segle XVII, que va substituir l'antic ajuntament medieval i l'altre del XVIII, en què es van edificar les presons.

Les mènsules afegeixen bellesa a l'edifici i constitueixen el seu element més singular.

Aquestes quinze figures s'organitzen en tres conjunts (cinc per cada balcó), representant cadascun d'ells: el mercat, els sentits corporals i la presó.

Avatar.

Una pel.lícula de James Cameron.
Ciència/ficció.
2009.
161 minuts.
Format 3-D.
http://www.avatarmovie.com/index.html

A pesar d'ésser tècnica i visualment impressionant, cosa que no és gens difícil d'aconseguir amb el pressupost que es comptava, amb l'experiència del propi director i amb el treball de professionals experts en el tema, la trama deixa molt que desitjar, doncs cau en els mateixos tòpics de sempre que l'espectador ha vist fins a la sacietat. No supera la superficialitat i no aporta cap element original a destacar.

En definitiva, un fenòmen de masses que malgrat les múltiples fosforescències és capaç de decebre al més pintat.

Katyn.

Una pel.lícula d'Andrzeja Wajdy.
Històrica.
2007.
115 minuts.
http://karmafilms.es/katyn/

Una cinta amb unes imatges molt impactants, sobretot al principi i a la fi, que ens narra uns fets reals de la segona guerra mundial en què 22000 oficials polonesos van ésser executats per l'exèrcit soviètic quan aquest envaïa Polònia per l'est i els alemanys per l'oest. Un fet que la URSS no va admetre fins l'any 1990 i que, per tant, tot i que els familiars directes dels executats ho sabien, era atribuït oficialment als nazis.

Katyn fa referència al bosc proper a Kiev on van passar els fets.

El pare del director, Wajdy, era un dels oficials polonesos.

Imprescindible.

Precipitació política.

Com més anys afegeix un al seu currículum vital, més s’adona que la precipitació no és gens positiva. Alguns, però, semblen no adonar-se’n. Potser no han arribat a la maduresa.

El que vull dir és que segons la meva manera de pensar, els personatges públics i, molt especialment, els nostres líders polítics haurien de mirar de ser una mica més cauts.

I, és que, darrerament ens en engalten algunes, sense matisar, que semblen expressament triades per a deixar-nos amoïnats uns quants dies.

És que no saben que abans d’anunciar i/o prendre mesures dràstiques en l’àmbit laboral s’ha d’haver negociat i pactat amb els interlocutors socials que representen els interessos dels perjudicats?.

L’ensurt ha estat d’una intensitat considerable en estrats professionals amb feines particularment feixugues, per no dir en altres branques amb treballadors que han cotitzat molts anys i que ja tenien la jubilació al coll. Els ànims estan per terra.

Mentre l’olla de cols està a punt de sobreeixir, alguns cansats de treballar treuen foc pels queixals, d’altres, els més joves, sense feina ni en perspectiva, es freguen les mans a veure quina una en faran.

Antic safareig públic. La Pobla de Claramunt. Anoia.

Com moltes poblacions catalanes La Pobla de Claramunt disposava d'un safareig públic, lloc on les dones anaven a rentar la roba quan les cases particulars encara no disposaven d'aigua corrent, en alguns llocs ben bé fins a mitjans del segle XX.

En aquest cas està molt ben conservat com podeu veure.

I parlant de safaretjos públics recordeu la dita catalana "Fer safareig" , que fa referència al xafardeig que es produïa en un lloc com aquest, on a una hora o a una altra hi havien d'anar totes les dones del poble.

El vertigen del trapezista.

Autor: Jesús M. Tibau (1964). Poeta i escriptor, reconegut amb molts premis literaris arreu de les nostres terres.

Publicació: 2008.

Cossetània Edicions.

123 pàgines.

Un recull de contes per adults excel.lent que permet adivinar al darrera un autor amb una personalitat particularment carismàtica. I, es que, Tibau, a través de la seva escriptura, es mostra com una persona intuitiva, observadora, amb molt sentit de l'humor, fins i tot irònica, sentimental i propera al lector.

Coneixedor de la naturalesa humana sap transmetre com ningú, en un llenguatge planer, un alt nivell de capacitat creativa i un domini del gènere innegable, unes històries inspirades en la realitat quotidiana que l'envolta i que respiren i encomanen els sentiments, les sensacions, les obsessions, les febleses, els somnis i les petites heroïcitats d'uns personatges extrets d'una societat que ens és molt propera, la nostra.

En definitiva, uns relats que tranfereixen emocions ben diverses al lector i, molt especialment, sorpresa i bon humor.

Imprescindible.

New York, I Love You.

2009.

110 minuts.

http://www.newyorkiloveyouthemovie.com/#/home

Una cinta que conté 13 històries breus d'amor de reconeguts directors actuals en les que hi participen diferents actors de renom.

A destacar l'originalitat dels relats com les distintes formes en què s'expressa l'amor humà.

Tot i que pot semblar un contrasentit gairebé totes les narracions tenen un regust amarg.

Molt interessant.

La Casa Coca o Casa Cal Marí.La Pobla de Claramunt. Anoia.

El renaixentisme s'incorpora de forma lenta en els edificis civíls catalans més propis del gòtic que no pas del renaixement. Aquest és el cas de Cal Coca.

En la casa pairal hi destaquen les finestres. Decorades amb frontons, pilastres, garlandes i caps d'àngels.

A la finestra central el frontó es triangular i a les laterals és semicircular en forma de petxina.

L'edifici s'estructura en planta baixa, pis i golfes.

La família Coca va estar molt vinculada a la Pobla de Claramunt entre els anys 1344 i 1926 i ha estat una referència important en el desnvolupament de la indústria paperera de Catalunya.

Tres Tombs. Igualada. Anoia.

Podeu trobar informació dels Tres Tombs d'Igualada a:

http://www.anticgremitraginersigualada.org/