Projectat per Josep Bafarull.
Any de construcció 1819.
"Castells llegendaris de la Catalunya Vella". Joan Amades. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
"Castells llegendaris de la Catalunya Nova". Joan Amades. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
"Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris". Albert Fàbrega. Farell Editors.
"Llegendes de la Comarca de l'Anoia". Antoni Moncunill i Torres. Romanyà i Valls, S.A. 1988.
"Calendari Folklòric d'Igualada i la seva comarca". Francesc Victori i Aguilera. Centre d'Estudis Comarcals Igualada. 1965.
"Llegendes de la Comarca de l'Anoia". Alumnes de 6è curs de l'IES Pere Vives Vich. Sant Jordi 1972.
"La Segarra". Pere Pons. Dissenys culturals.
"Imatges de Catalunya". El País Aguilar.
"Què és Catalunya".LL. Casassas, O. Vergés, X Fàbregas, F.Vallverdú, J. Molas, A. Cirici, M.Ginés. Edicions 62.
"Grans Monuments Romànics i Gòtics". E. Carbonell, A. Cirici, J.Guim.La Caixa.
"Itineraris per Catalunya i Balears" J.M.Armengou, J.Guim. Edicions 62.
"Museus singulars de Catalunya". Diàfora S.A.
"Costums i Tradicions Catalanes". Aureli Capmany. Editorial Laia.
"Festes Populars a Catalunya". Avel.lí Artís-Gener, Bienve Moya. Editorial hmb,S.A.
Hola, veïna: a vegades no veiem allò que tenim més a prop de casa. Tan aviat com poguem, passarem per Igualada per veure els paisatges igualadins que ens has mostrat, són magnífics. Salut des de Collbató.
ResponEliminaOpino como Esther y Toni: cerca y nunca he estado. Geniales los epitafios.
ResponEliminaMagníficos los epitafios.
ResponEliminaSaludos.
Pere Vilella Ferrer era el meu revesavi, primer enterramorts del cementiri vell d'Igualada. Gràcies per donar-li un espai en aquest web. Vull aclarir que l'ortografia d'aquests versos no és que sigui errònia, simplement a les normes de Fabra els faltava encara un grapat d'anys per aparèixer. De Pere Vilella és també 'Lo cant del sepulturer', un llarg poema que va repetint, en forma de tornada (transcric a la grafia moderna): "No hi ha feina com la meva, / no hi ha ofici més segur / que tant si plou com si neva / tot sovint despatxo algú".
ResponEliminaTambé era el meu besavi. Se unes quantes històries d'ell.
EliminaSaps Pere, de petita petita els meus pares quan anàvem al cementiri a visitar els nostres difunts sempre em portaven a veure el teu revesavi i em llegien l'epitafi. Jo, encara ara,segueixo aquest costum. Mira que he vist epitafis però per a mi és el millor de tots.
ResponEliminaUna abraçada.T'agraeixo enormement el comentari.
Hola soc en Rafael Vilella Corcelles, en PERE VILELLA FERRER era el meu VESAVI. Tinc curiositat per saber qui es en PERE, EL REBESNET.
ResponEliminaEL MEU CORREO ES rafavili@hotmail.com o bé al meu FACEBOCH.