Safareig públic. Jorba. Anoia.

Ben bé al costat del safareig hi trobem aquesta font que el nodreix d'aigua i que prové d'un rec, que els abasteix constantment.

Fou construït aproximadament l'any 1777 degut al fet que una epidèmia de pesta va atacar la població i es necessitaren mesures d'higiene i neteja especials.

Creu de terme. Jorba. Anoia.

Es tracta d'una creu gòtica, datada de 1609.

Conserva uns relleus que en una de les cares representen, Crist Crucificat i en l'altra la Verge.

A la part superior del capitell s'observen escenes de la Passió i a la part inferior dos sants dins d'una fornícula amb forma de petxina, un a cada banda.

Seguidament una imatge de la creu amb la façana de l'ajuntament al darrera.

Les creus de terme són unes figures monumentals de pedra que amb simbologia clarament religiosa, se situen generalment vora d'un camí, a prop de l'entrada d'un nucli habitat. No sempre indiquen exclussivament el punt on finalitza una vila o ciutat, és a dir fites, tal com es podria inferir del seu nom. Així, doncs, poden ser simplement punts de benvinguda des de la vessant més religiosa.

Els temes que contenen els seus relleus solen ser la Crucifixió i la Verge, en un intent d'instruir els viatgers.

Pont del Comte d'Aranda. Jorba. Anoia.

Construït entre els anys 1787 i 1789, durant el regnat de Carles III, compta amb dos arcs de mig punt, amb un pilar rectangular central amb tallaaigües per tal de preservar l'estructura del pont en cas d'augment sobtat del cabal del riu.

És conegut pel nom de Pont de Comte Aranda, ja que en aquest període en el qual es va construir, Pere-Pau Abarca de Bolea, senyor del castell de Jorba, era el desè comte d'Aranda i hom diu que va ser ell qui va propiciar la seva construcció per tal de facilitar el camí ral entre Barcelona i LLeida.

El pont fou restaurat entre 1988 i 1989 sota la direcció d'Enric Solsona.

La reina en el palacio de las corrientes de aire. Millennium III.

Una pel.lícula de Daniel Alfredson.

Guió de Jonas Frykberg, basat en la novel.la de Stieg Larsson.

Fotografia de Peter Mokrosinski.

Música de Jacob Groth.

Amb: Michael Nykvist, Noomi Rapace, Michalis Koutsogiannakis, Anders Ahlbom, Lena Endre, Sofia Ledarp, Georgi Staykov, Per Oscarsson, annika Hallin, alexandra Eisenstein, Agnes Kittelsen, Jacob Ericksson, Tina Berg.

Thriller.

2009.

148 minuts.

Tal com deia en aquest bloc a la meva crítica de la segona entrega, la tercera de la sèrie Millennium comlementa i aclareix tota la història des de l'origen, per tant, considero que és essencial el seu visionat.

Amb "La Reina en el palacio de las corrientes de aire", en comparació amb "La chica que soñaba con una caja de cerillas y un bidón de gasolina", que adquiría un aire de complexitat i redundància excessius per la meva manera de pensar, la història dóna un tomb inesperat, que enllaça però amb les parts anteriors, amb el qual ens podem adonar de la qualitat i originalitat de la trama amb un desenllaç francament inesperat.

La meva avaluació global i final no pot ésser sinó positiva. Stieg Larsson tenia un esperit creador admirable. Ell va escriure una història diferent i molt interessant, que amb tota la raó del món, ens ha enganxat a tots, gairebé, de manera obsessiva, oferint-nos l'oportunitat de gaudir d'un relat que sense la seva ploma mai ens hagués arribat.

Moltes mercès Stieg Larsson.

Miguel Delibes.

Avui estic realment trista, sí, avui ha mort Miguel Delibes, un dels escriptors, que més admiro, perquè llegint part de la seva obra he passat hores inoblidables.

Autor d'obres, tant i tan importants, com Los santos inocentes, Cinco horas con Mario, El disputado voto del señor Cayo, Las ratas (del qual en teniu un comentari en aquest bloc) i tantes d'altres, ja que només he anomenat les que conec perquè les he llegit, ens ha deixat un molt bon llegat i ha estat subjecte de nombrosos premis literaris al llarg de la seva vida, a part d'ésser membre de la Real Acadèmia Espanyola.

Gran coneixedor de la Castella rural en tots els aspectes, ens ha apropat a aquesta regió amb novel.les de caire social realment excepcionals. El seu coneixement de l'idioma era envejable i el seu talent creatiu insuperable.

Un geni de les lletres que s'acomiada, un geni de les lletres que mai podré oblidar.

En Jesus M Tibau un dels meus escriptors també predilecte ha fet un escrit fantàstic sobre en Delibes i l'any 2007 va fer un comentari de "Las ratas" que us convido a llegir a les següents adreces: http://jmtibau.blogspot.com/2010/03/miguel-delibes-sempre.html

http://jmtibau.blogspot.com/2007/08/las-ratas-de-miguel-delibes.html

Naufragis quotidians.

Un llibre d'Anna Vila (Igualada, 1949), infermera i escriptora i d'Antoni Dalmau (Igualada, 1951), polític i escriptor.

Novel.la epistolar.

Editorial Columna.

Publicada el 1999.

173 pàgines.

Naufragis quotidians és una novel.la de caire introspectiu escrita a quatre mans en format epistolar.

El tema és la delicada situació personal viscuda pel Pere i la Carme arràn d'una relació de parella que ja fa temps que fa aigües després de vint-i-cinc anys junts. Les cartes que s'escriuen l'un a l'altre, sense enviar-se-les mai, endinsen al lector en un món íntim en el qual es descobreix la visió de cadascún dels dos personatges en respecte als seus problemes matrimonials.

A destacar el format, francament, original i el caire intimista que se'n deriva. També, la idoneïtat del títol i del rostre del llibre, un fragment de "Després del bany" de Pere Pruna.

Escrita en un llenguatge col.loquial és de fàcil i ràpida lectura, a més a més, tothom qui viu o ha viscut en parella se sentirà fàcilment identificat en alguns dels sentiments dels protagonistes.

Interessant.

Casino Foment. Modernisme i Noucentisme a Igualada.

Situat a la Rambla Sant Isidre, número 14, el Casino Foment d'Igualada, és un edifici d'estil neoclàssic, en construcció des de l'any 1888 al 1914.

L'arquitecte va ésser Pau Riera i Galtés.

Del saló de la planta baixa en destaquem les decoracions del sostre i les parets amb motllures de

guix.

Les columnes i arcades a partir de les quals es distribueix l'espai.

I les magnífiques pintures murals amb escenes de cacera de Salvador Alarma i Maurici Vilumara.

En tierra hostil.

Una pel.lícula de Kathryn Bigelow.

Bèl.lica.

2008.

125 minuts.

http://thehurtlocker-movie.com/´

Bigelow ens explica en aquesta excel.lent cinta el dia a dia d'una brigada de desactivació d'explossius a Irak.

Es tracta d'una pel.lícula d'acció, que sap transmetre amb un realisme excepcional i sense moralines el treball d'aquests soldats en una terra on tot pot ésser un perill potencial. L'objectiu no és jutjar la legitimitat de la invasió/guerra d'Irak sinó mostrar com la viuen aquests militars, cosa que aconsegueix amb escreix.

Una història contundent.

Una interpretació immillorable.

Una música extraordinària.

En una paraula, magistral.

Imprescindible.

Diàspora, Monument als Traginers. Copons. Anoia.

Aquesta escultura és una obra, de l'any 2004, d'Ernest Altés. Escultor i ceramista, fill de la Plana de Vic. El material emprat en la seva obra escultòrica, és la pedra, com a material trobat i el ferro, com a element de civilització tècnica.

Aquest treball de l'artista, representa el reconeixement als coponencs, que com a traginers i negociants van recórrer tota la península durant el segle XVIII i van fer que el poble de Copons adquirís un cert relleu en el món dels negocis i assolís una de les etapes de la seva història de més esplendor.

Plaça Major. Copons. Anoia.

La Plaça Major de Copons rep el nom de "Plaça Ramón Godó Lallana"(1864-1931), nascut a Bilbao, però que tenia una casa en aquest poble, i era fill de Carles Godó Pié, que juntament amb el seu germà Bartomeu, van fundar el diari La Vanguardia l'any 1881.

En la plaça amb porxos en dos dels seus quatre costats, hi podem veure arcs de mig i arcs rebaixats.

Entre les diverses cases notables destaca Cal Poldo, del segle XVIII, que compta amb planta baixa i tres pisos. Els portals de la planta baixa són d'arc rebaixat, mentre que les obertures del primer i segon pis són allindades, essent uns òculs i uns finestrals semicirculars les obertures del tercer pis. S'hi va instal.lar el primer teler mecànic de Catalunya.

En aquesta plaça hi hagué un hostal que perdurà fins ben entrat el segle XX.

Aquest indret del municipi era el punt de sortida dels grups de traginers i comerciants de la vila i, al mateix temps, el lloc on es celebrava la fira i el mercat.