14/4/10
Torre i poble. Vallferosa. La Segarra.
La Torre de Vallferosa és l'única que es conserva de la seva època. Està considerada com una obra mestra de l'arquitectura militar europea del segle X.
Es rodona i emmerletada, edificada entre els segles IX-XI, d'estil preromànic. Conserva nou dels dotze merlets originals.
Aquest indret va estar sota el domini de llinatges com els Vallferosa, els Ribelles, els Brull i els Cardona, per passar la baronia, al segle XVII, a Cristòfol de Gironella.
A Vallferosa (ferosa: salvatge/boscosa) com a Lloberola, trobem una torre doble, es a dir, la primera de 23 metres d'alçada, probablement d'origen islàmic i, la segona, construïda com a folre de la primera, de 33 metres d'alçada.
La torre presenta un color vermellós degut a l'òxid de la terra. Està arrebossada de dalt a baix amb la tècnica de l'opus spicatum (en forma d'escates de peix).
La porta original és la que es veu al costat de l'escala, en la següent imatge.
L'interior està disposat de tal manera que es pot pujar i baixar sense passar per les estances interiors, element molt important de cara a la privacitat en les fortificacions residencials que es van construir en èpoques posteriors.
L'església de Sant Pere, barroca, va ésser edificada l'any 1698 pels Jesuïtes de Betlem de Barcelona, en el lloc que ocupava una capella romànica. Com podeu comprovar, tot i que està pràcticament en runes, encara es poden observar elements de la seva bellesa arquitectònica.
Seguidament podeu veure imatges de l'antic poble, també molt malmès.
A part d'edificacions diverses hi podem observar un trull, que consta d'una part en forma ovalada i una altra en forma rectangular que sembla haver servit per muntar-hi una premsa de vi. En la superfície també hi ha un petit caneló excavat a la roca.
La llegenda:
Diuen que el moro de Torà era molt ben plantat i arrogant. En temps de pau i bona armonia, fou convidat pel vescomte de Cardona i l'Abdal.là (el moro) es va enamorar de l'Abdelaida, filla del senyor de Cardona, essent totalment correspost per aquesta. Havent-se convertit al Cristianisme, va contraure matrimoni secret amb la seva enamorada. Ambdós sabien que aquest enllaç no seria mai acceptat per les seves corresponents families.
Els tres germans de la noia van conéixer el fet de tal manera que ho van comunicar ràpidament al seu pare que la feu tancar en la torre de l'homenatge, a règim de pa i aigua per a la resta de la seva vida.
Malalt de mort el vescompte fou convençut per fra Froilà, capellà del castell que havia celebrat el matrimoni, de que perdonés a la seva filla. I així fou, però la noia després de tants anys tancada en rebre la primera alenada d'aire pur no ho va soportar i no va poder sobreviure.
L'Abdal.là en saber-ho va fer matar tots tres germans, el fill i el net del més petit d'aquests. Semblant crueltat motivà que els nobles catalans reunissin els estols i el castell, atacat per totes bandes, fou incendiat i els seus estadants moriren tots.
Per saber-ne més: http://turismesegarra.com/vallferosa.asp
Per cert el proper dia 25 d'abril es fa una nova edició de la caminada popular de Torà, amb Vallferosa, com a ruta escollida. Per més informació:
Aquesta entrada també està dedicada als companys del grup de Facebook "Amics dels castells catalans" i, molt especialment al Jaume Moya, el nostre guia particular i expert en la matèria, tot i que ens va fer treballar molt cercant el trull i el vas antropomorf, així com als dos guies del castell que ens van acompanyar en la interessant visita.
Etiquetes de comentaris:
Llegendes de la meva terra.,
SEGARRA.
12/4/10
Torre, Església de Sant Miquel i Cementiri Medieval. Lloberola. La Segarra.
En un lloc estratègic podem trobar la Torre de Lloberola, construïda en diferents etapes. La primera construcció data del segle X i era de planta trapezoidal, la segona, del segle XI, afegint un folre exterior, la va transformar en una de nova, quadrada amb angles arrodonits, element que facilitava una millor defensa. En aquesta segona fase també es va reforçar tota la cinglera. La part més antiga és pre-romànica mentre que part de la muralla que tanca per la part nord podria ser islàmica.
El poble és citat en la documentació que es conserva a partir de l'any 1007, la Torre de l'any 1041.
Entre els senyors del poble i del castell podem comptar els comptes d'Urgell, els Cardona, els Sacirera i els Agulló-Pinos. Malgrat que la fortificació era de petites dimensions hi va haver un temps en que es va voler adequar com a residència, tot i que el segle XV ja es va abandonar. Encara avui hi podem veure restes dels festejadors.
L'Església parroquial de Sant Miquel del segle XVII i XVIII. El 16 d'agost de 1936 va ésser cremat un reatule barroc del qual només se'n conserven algunes imatges. Diuen que els reponsables de l'incendi porgaven les cendres per si de cas hi apareixia or.
En la següent imatge de l'església veureu els llops (de Lloberola: terra de llops o cau de llops).
El poble compta a més amb un cementiri medieval força interessant.
Inscripció que es pot llegir al damunt de la porta.
"La mort de la mort a la mort va donar mort amb la mort".
Destaquen dos sarcòfags gòtics, pertanyents als Sacirera, família noble de Cervera, el membres de la qual van esdevenir cavallers, senyors, virreis i batlles.
Etiquetes de comentaris:
CEMENTIRIS DE LA MEVA TERRA.,
SEGARRA.
9/4/10
Celda 211.

Una pel.lícula de Daniel Monzón.
http://www.celda211.com/
2009.
110 minuts.
8 premis Goya 2009, incloent millor pel.lícula, millor director i millor actor (Tosar).
Un retrat social del món carcelari, concretament des d'un mòdul FIES (fitxer d'interns d'especial seguiment) a partir d'un motí dels presos allí confinats.
Un relat contundent, dur i especialment impactant d'una realitat ben propera però en el fons injustament ignorada, que Monzón aconsegueix mostrar amb una obra magistral que transmet amb mà hàbil i ferma l'atmòsfera que s'hi respira.
Senzillament genial.
Brillant interpretació.
Imprescindible.
8/4/10
L'espectacle de la pena de mort.

Un libro de Joan de Déu Domènech ( 1954, Barcelona). Historiador e investigador especialista en Historia Medieval.
Història /Antropologia.
Editorial La Campana.
Primera edició 2007.
230 pàgines.
El libro que hoy voy a comentar constituye un excelente estudio, muy bien documentado, sobre la pena de muerte en Barcelona aunque también se citan brevemente otras localidades de Catalunya.
Se explicita de manera muy amena y, especialmente crítica, cómo han sido los diversos procedimientos con los que se ejecutaba públicamente a los delincuentes a lo largo de los siglos (desde el XIV hasta la última ejecución pública el 15 de junio de de 1897) dependiendo de la clase social del reo y del crimen cometido además del régimen político imperante, el suplicio previo al que se veía sometido antes de llegar al patíbulo, las distintas prisiones que existieron en Barcelona, la Inquisición, la condición social y el trabajo del verdugo, el papel de los representantes de la iglesia en el acto, las misiones de las distintas cofradías, la exposición de cadáveres y su posterior enterramiento, la explicación de ciertas expresiones catalanas que tienen su orígen en esta cruel práctica ( "aixecar la camisa","estar en capella", "el canyet", "curt de gambals", ...), ceremonias i rituales relacionados con el acto y anécdotas diversas.
En definitiva, un trabajo muy interesante que os recomiendo fervientemente en el que se detallan innumerables casos reales a partir de los cuales se va reconstruyendo la historia de semejante espectáculo.
Ah!!! Si alguno de los lectores de este post ha hecho la ruta literaria que determinadas empresas de Barcelona organizan en base a este libro, le agradecería que me transmitiera su opinión al respecto, para así apuntarme o no.
Etiquetes de comentaris:
LLibres que parlen de la meva terra.
6/4/10
Església romànica de Santa Maria de la Sala. Jorba. Anoia.
Documentada des de l'any 960.
Molt vinculada a Jorba, el 1185 és esmentada en el testament de Guerau de Jorba i la seva muller Saurina, en el qual s'afirma que el lloc on s'aixeca l'església és una sala dels senyors del poble.
Es tracta d'una església d'una sola nau amb absis semicircular a llevant, cobert amb una volta de quart d'esfera i la nau amb volta lleugerament apuntada.
L'element que cal destacar és la porta, que s'obre a migdia, amb una decoració de gran bellesa ornamental, amb impostes i arquivoltes decorades amb temes geomètrics i florals, ùniques a la comarca. Es creu que aquesta ornamentació dataria del segle XIII. En la següent imatge en podeu veure els detalls.
Rep la llum exterior a partir de dues obertures. Una finestra al centre de l'absis, refeta amb posterioritat, i, una altra oberta a migdia, de doble esqueixada i culminada per un arc de mig punt.
Hi ha una casa annexada que des del segle XIV fins l'any 1823 va estar habitada per un custodi o ermità, elegit pel batlle o els regidors de Jorba.
A l'esplanada propera a l'església hi ha una creu, obra de l'escultor Vicenç Vilarrúbies, pagada amb almoines, beneïda l'any 1911, que commemora l'aplec que es va celebrar el 28 d'agost de 1910, un dels més nombrosos que s'hi va fer.
Etiquetes de comentaris:
ANOIA MEDIEVAL.,
ANOIA ROMÀNICA.,
JORBA.
1/4/10
El escritor.

Una pel.lícula de Roman Polanski.
Intriga.
2010.
128 minuts.
Un relat d'intriga política basat en la novel.la de Robert Harris, adaptat al cinema per ell mateix i per Roman Polanski.
Compta amb un guardó de prestigi "l'Os de Plata al millor director, a la Berlinale 2010", que garantitza l'èxit a qualsevol amant del cinema.
Una història amb suspens ben narrada que destaca pel seu rigor argumental, uns diàlegs especialment mordaços, una interpretació genial i per ésser totalment imprevisible.
Imprescindible.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
