Reportatges sobre la meva terra.
Comentaris de llibres.
Crítiques de pel.lícules i documentals.
Impressions sobre espectacles diversos.
Contes i microcontes per adults.
I més.

Hispanola. Vangelis.

2/11/09

La caja de Pandora.





Direcció de Yesim Ustaoglu.

Guió de Yesim Ustaoglu i Selma Kaygusuz.
Música de: Jean-Pierre Mas.
Fotografia de Jacques Besse.
Amb: Tsilla Chelton, Derya Alabora, Onur Unsal, Övül Avkiran, Osamn Sonant.
Drama.
2008.
112 minuts.
San Sebastián 2008: Concha d'Or a la millor pel.lícula.
Una deliciosa pel.lícula sobre l'alzheimer.
La història que ens presenta Ustaoglu és tristement coneguda per molts de nosaltres arràn de la detecció de la demència d'alzheimer en algun ésser proper. Un fet que comporta l'atenció de tots els membres de la família directa i la recerca de solucions més o menys satisfactòries entre totes les alternatives disponibles.
Amb un humor planer i un sentimentalisme just, la trama atrau a l'espectador per la seva senzillesa, la seva verosimilitud, la seva brillant interpretació i el sorprenent i emotiu desenllaç.
Imprescindible.
Atenent al títol de la pel.lícula, potser és un bon moment per recordar, tot i que és una de les més conegudes, una de les millors històries de la mitologia grega.
Els protagonistes:
Zeus, el déu dels déus.
Prometeu, el déu creador i benefactor dels homes.
Epimeteu, germà de Prometeu.
La història:
Zeus enfadat amb Prometeu perquè va robar el foc de l'Olimp i el va entregar als homes, perquè els va ensenyar a quedar-se amb la millor part dels sacrificis que oferien als déus i perquè va mostrar al seu fill Deucalió cóm construir una arca per salvar els homes del diluvi que els havia enviat Zeus, va demanar a Hefest que modelés amb fang una figura de dona a semblança de les deeses i a Hermes que li conferís maldat i falta d'intel.ligència. Zeus li va conferir vida, la va anomenar Pandora i la va enviar a Epitemeu, qui se'n va enamorar perdudament i la va agafar com esposa. Pandora, desobeïnt l'ordre de que no el toqués, va obrir un atuell on Prometeu havia tancat tots els mals i els va deixar anar sobre la terra a excepció de l'esperança que va quedar tancada dins.
Quan hagueu visionat la pel.lícula entendreu el per què del títol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada