Reportatges sobre la meva terra.
Comentaris de llibres.
Crítiques de pel.lícules i documentals.
Impressions sobre espectacles diversos.
Contes i microcontes per adults.
I més.

Hispanola. Vangelis.

4/12/09

Article d'opinió. Crucifix sí, crucifix no.

El Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg ha donar la raó a Soile Lautsi, una ciutadana italiana que hi va denunciar, l’any 2002, la presència de crucifix a les aules d’un institut públic on estudiaven els seus dos fills, un fet per ella incomprensible donada la naturalesa del centre educatiu. El Tribunal va considerar que aquests tipus de símbols constituïen una violació del dret dels pares a educar els seus fill segons les seves conviccions i una violació de la llibertat religiosa dels alumnes. Itàlia va recórrer la sentència i encara no se’n sap la resolució.

En el nostre país, a més , hi havia una petició del Congrés al Govern, a iniciativa de ERC amb el suport del PSOE, de traslladar a l'ordenament jurídic una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre la retirada dels símbols religiosos dels col.legis públics que ara ha estat aprovada per la Comissió d’Educació com a proposició no de llei d’ERC amb l’ajut de BNG, IU i ICV, sense especificar si la petició de retirada de símbols religiosos de les escoles fa referència exclusivament a centres públics, o a tots, és a dir, a aquests i als concertats (la majoria catòlics), fet que ha desfermat una airada controvèrsia entre els diferents partits polítics, associacions i plataformes d’ensenyament, tant laiques com religioses, i la jerarquia de l’Església Católica.

Arran doncs dels dos fets esmentats s’ha encetat de nou el debat en el nostre país de si crucifix sí, crucifix no, a les aules de les nostres escoles, un enrenou que respon, bàsicament, a quina implicació tindrà l’esmentada resolució en la nostra legislació (la del Tribunal Europeu dels Drets Humans) i a opinions contraposades en referència al cas.

Tenint en compte el que està establert en la nostra norma fonamental de l’Estat, la Constitució Espanyola de l’any 1978:

Artículo 16.
1.Se garantiza la libertad ideológica, religiosa y de culto de los indivíduos y las comunidades sin más limitación, en sus manifestaciones, que la necesaria para el mantenimiento del orden público protegido por la ley.
2.Nadie podrá ser obligado a declarar sobre su ideología, religión o creencias.
3.Ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendran en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendran las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las demás confesiones.

m’oposo a la presència de símbols religiosos en cap organisme o institució de caire públic (escoles públiques, hospitals, jutjats, ajuntaments, ...), i només públic, precisament perquè:

El nostre país es defineix com a aconfessional i el fet contrari només es pot concebre com una clara contradicció a la mencionada definició.
La seva manifestació es pot entendre com una clara preferència i/o imposició i en conseqüència un atac deliberat a la llibertat religiosa o de creença.

No obstant, penso que incloure en la mateixa norma les escoles concertades amb una clara vocació de formació religiosa envers l’alumnat, especialment triades pels pares o tutors dels alumnes, fóra del tot forassenyat envers el que es recull en l’article 16.1 de la constitució.

En fi, arguments a part, haurem d’esperar a la futura Llei de Llibertat Religiosa, com diu el president Rodriguez Zapatero, una treva imposada, però no pactada.

2 comentaris:

  1. Complicado tema este de los crucifijos.
    Estoy de acuerdo contigo en cuanto a que en colegios públicos pueden omitirse las cruces, pero en los colegios religiosos no.
    En cuanto a la Constitución, tenemos una "ley de leyes", demasiado ambigua que por un lado dice eso y por otro habla de la libre educación que pueden dar los padres a sus hijos (incluida la religiosa en colegio publico, entiendo).
    Yo estoy a favor de un estado aconfesional como el nuestro, que no laico, pero no debemos olvidar la tradición católica en España y sobre todo medir a todos por el mismo rasero. No vale velo si, crucifijo no. En fin en rasgos generales, lo que dices es muy lógico y lo comparto, pero no fácil de aplicar en España.
    Muy buena entrada, de las mejores. Enohorabuena

    ResponSuprimeix
  2. Muy acertado tu comentario, el tema de los símbolos religiosos no acaba en el crucifijo y
    deberemos reflexionar sobre ello.

    ResponSuprimeix