Reportatges sobre la meva terra.
Comentaris de llibres.
Crítiques de pel.lícules i documentals.
Impressions sobre espectacles diversos.
Contes i microcontes per adults.
I més.

Hispanola. Vangelis.

21/12/09

Nadal.

Nadal coincideix pràcticament amb el solstici d'hivern que cau cap al 21 o 22 de desembre, que és quan la diferència de duració entre el dia i la nit és máxima a l'hemisferi nord. No obstant el dia 25 de desembre, les hores de llum solar comencen a crèixer tímidament i la diferència que esmentavem comença a reduir-se, ja ho diu el refranyer "Per Nadal un pas de pardal". Aquest dia era considerat pels primitius com el primer dia en que tot recomençava, desprès d'haver passat la tardor on tota la natura semblava morir, precisament perquè el sol renéix.


Nadal es podria dir, doncs, que no és tan sols la celebració de la vinguda al món de Jesús sinó també del naixement de l'Any Nou.


Els pessebres.

El pessebrisme té els seus origens en l'escenificació del Naixement que va realitzar sant Francesc d'Assís a la cova de Greccio l'any 1223, era un pessebre vivent.

Vegeu a continuació fotografies del pessebre que han fet voluntaris de la parròquia de la Sagrada Família d'Igualada i que està exposat a l'església. És una petita meravella.





El Tió.

El fet de fer cagar el Tió és una supervivència del ritual de Foc Nou que formava part de la litúrgia de l'Any Nou que es celebrava poc desprès del solstici d'hivern.

Els nostres avantpassats, el dia de Nadal, abrandaven el Tió nou (un tros de soca gruixuda que es posava a cremar a la llar) amb el vell i el deixaven cremar uns quants dies fins que mig carbonitzat es treia del foc i es guardava pel proper Nadal per abrandar-ne el nou. Era considerat com un amulet sagrat que protegia de tota mena mals. Havia de ser de roure o alzina (que preservava del llamp). Abans de posar-lo al foc se li adreçaven oracions i conjurs, se li oferien fruits de la terra, se li feien libacions amb vi novell per tal de que fos generós durant tot l'any en aquesta mena de productes.


L'avet.

L'arbre de Nadal per excel.lència és el símbol de que la natura que no mor, que reviscola, quelcom que se li atribueix perquè és perenne.


Les fires.

Per la Puríssima que s'escau el dia 8 de desembre, comencen les fires arreu de Catalunya, en les que hi podem trobar tota mena de productes típics de les festes de Nadal.

Des de ben antic a Barcelona es celebraven, al voltant de la catedral, la fira de la Puríssima dedicada a la venda de pessebres i la fira de Santa Llúcia, el dia 13 de desembre, dedicada al verd. Segons Joan amades aquestes dues fires es van fussionar, amb el temps.L'avet.
És especialment important la Fira de l'Avet d'Espinelves.
El Tió.
El torró i les neules.
Cal destacar la fira d'Agramunt, que ja celebren a l'octubre, i que es dedica a la venda del torró i la xocolata a la pedra que s'elabora en el mateix poble. Productes artesanals.
El vesc, utilitzat antigament per ritus de fertilitat.
Garlandes.
Figuretes i construccions pel pesebre.
N'hi ha, de fires, especialment dedicades a la venda de galls i aviram com la de Vilafranca del Penedés.

També és important la fira de Reis, que es celebra el dia 6 de gener, d'entre les quals en destaquem la d'Igualada que es celebra des de l'any 1373 i en la qual hi podem trobar articles de vestir, jardineria, productes artesanals diversos, joguines, ....
Les fotografies d'aquest paràgraf de les fires corresponen a la XXXII Edició de la Fira Nadalenca a Igualada, la d'enguany.
El dinar de Nadal..
El plat fort típic d'aquest dia a Catalunya és l'escudella, la carn d'olla i el gall (farcit de salsitxes, prunes, pinyons i rostit al forn amb una greixonera). I per postres neules i torrons i els brindis amb cava.
En respecte als ingredients més importants d'aquestes menges hi ha certes curiositats que cal esmentar.
El porc ja en la mitologia cèltica era considerat sagrat i sacrificat en honor de Belenos, el déu solar. Era l'esperit del gra en forma d'animal i només es podia menjar en àpats sagrats.
El gall també té un caràcter simbòlic i sacrificial. És l'au solar per excel.lència. Saluda el sol amb el seu cant abans i tot que despunti l'aurora. Ell és el nunci del nou any solar.
Els pastorets.
És la representació teatral per excel.lència a Catalunya de la festivitat de Nadal. En ella es narra la infantesa de Jesús, basada tant en els evangelis canònics com en els apòcrifs.
L'origen es remunta als drames medievals, recitats i cantats en llatí, que s'escenificaven dins el context dels oficis litúrgics, des de la vigilia de Nadal fins a Reis. Els primers textos en català daten del segle XV i el nom de Pastorets ja es troba al segle XVI.

Si en voleu saber molt més us recomano la lectura de:

"Tradicionari del Nadal Català" de Joan Soler i Amigó. PPM Editorial, Pòrtic.

1 comentari:

  1. Jo, que bonita es la navidad. Que pena que poco vayamos saltándonos las tradiciones y lo que simbolizan para hacerlo todo mucho más comercial. Feliz Año y Feliz Navidad

    ResponSuprimeix