Vallbona de les Monges.
El Reial Monestir de Santa Maria forma part de la trilogia de grans monestirs cistercencs de la Catalunya Nova, conjuntament amb Poblet i Santes Creus.
És un bon exemple de l'arquitectura de transició de l'estil romànic al gòtic, doncs compta en la seva construcció trets d'estils ben diferents.
L'origen del monestir es troba en una comunitat d'anacoretes, homes i dones, documentada a partir del 1154. Els homes van marxar cap el Montsant i l'any 1176 quatre monges originàries de Tulebras, Navarra, es van unir a la comunitat, la qual des de llavors es va integrar en l'ordre del Císter.
La portalada d'entrada a l'església és del segle XIII, d'estil romànic. En el timpà està representada la Mare de Déu, entre dos àngels.
La Plaça és l'antic cementiri que fou obert al públic al segle XIX. Compta amb cinc sepulcres, el primer i el segon dels quals no contenen cap resta. El tercer sarcòfeg conté les restes de Berenguera de Cardona (1211). 
La porta dels morts, del segle XIII, d'estil romànic està cegada per l'anomenada "Tomba blanca" del segle XV.
Sepulcres que contenen, respectivament d'esquerra a dreta, Sibil.la de Guimerà (1280) i Miquela ça Sala (1244). En les següents imatges els podeu veure en detall.
Porta d'entrada al cenobi del segle XVIII.
L'església.
Cimbori-llanternó del creuer del segle XIV.
Tomba de la reina Violant (1275), segona esposa del rei Jaume I el Conqueridor.
Tomba dels senyors de Guimerà traslladats al Monestir de Vallbona des del de Vallsanta.
Cor de les monjes, amb múltiples làpides sepulcrals de diferents abadeses.
L'orgue construït al taller de Collbató.
Sala Capitular del segle XIV.
Diverses làpides sepulcrals d'abadeses, segles XIII-XX.
Mare de Déu de la Pietat, atribuïda a Pere Joan, segle XV.
Capella de Sant Cristòfol.
L'escut correspon a les abadeses de Vilafranca.Capella de la Mare de Déu del claustre.
Mare de Déu del claustre, benefactora de la fertilitat.El claustre.
El claustre construït en diverses etapes, segles XII-XVI i en diferents estils, és de forma trapezoidal. Hi podem observar una ala, la de migdia , edificada a la darreria del segle XII o principis del XIII, d'una austeritat cistercenca. La de llevant, s. XIII, és romànica. La de tramuntana, s. XIV, és d'estil ojival. I, finalment l'ala de ponent, s. XV-XVI, vol ésser un retorn al romànic, tot i que compta amb elements renaixentistes.
Clau de volta(s. XVI) amb una figura mitològica.
Capitell de la galeria est del claustre amb entrellaçats i pinyes.
Molta més informació a:
Per saber una mica més de l'ordre del Císter:
Entrades
.JPG)
Hola Lola.
ResponEliminaHace años que tengo pendiente una visita a Vallbona pero siempre se complica gracias a tu buen documentado post ya tengo más información y se me han puesto los dientes largos... Bueno, un día de estos... espero!!
Un beso.
APU, realmente te aconsejo la visita. Estuvimos hará un par de meses con Esther y Toni y fué una excursión, como siempre, muy interesante.
ResponEliminaYo destaco las bòvedas de crucerìa, que me encanta admirarlas. Luego, la primera foto, la de los olivos? es una pasada! Gracias por compartirlas.
ResponEliminaFelicitats per l'entrada.
ResponEliminaMagnifiques fotografies.
Una altra visita que tinc pendent.