Ruta Nocturna del Cementiri de Poblenou. Barcelona.

Acompañada dels meus companys bloggers, el Toni, l'Esther, el Ksawery i la Lilith, tot i que vaig trobar a faltar, i molt, el Patxi, la Núria, la Marina i el J.F.Lara, vaig anar a fer la visita nocturna al Cementiri de Poblenou a Barcelona. Una interessant iniciativa, de la qual tots en vam gaudir. D'altres companys del grup de facebook "Apoyamos la Ruta Europea de Cementerios" també hi van estar, tot i que no vam coincidir per qüestions horàries.

Jo no us explicaré la ruta perquè en Ksawery i la Lilith n'han fet un post molt detallat en el seu bloc. http://angelesdescarnados.blogspot.com/2010/03/ruta-noctura-por-el-cementerio-de.html, tan sols us explicaré les meves sensacions i us oferiré algunes de les imatges que vaig poder captar.

Us he de dir que el fet de visitar un cementiri de nit va ser per mi una experiència nova, que us aconsello de totes totes.

L'excel.lent organització de la ruta, l'acompanyament d'uns guies ben informats i eficients comunicadors, per no parlar d'una il.luminació amb espelmes totalment adequada al lloc i al moment, i dels músics repartits al llarg de tot el recorregut van constituir una ambientació ideal en un escenari captivador, vegeu sinó algunes mostres d'art funerari que hi podem trobar.

http://www.cbsa.es/

Les filles del fred.

Un llibre de Camilla Läckberg (Fjällbacka, 1974).
http://www.camillalackberg.se/
Novel.la negra.
Amsterdam llibres.
Primera edició maig 2009.
471 pàgines.

Un relat policíac que compta amb els clàssics recursos estilístics del gènere i amb d'altres creats per la pròpia autora que contribueixen a augmentar la intriga de manera significativa i a encativar el lector des del primer moment i a mantenir el seu interés fins el desenllaç.

En un poble de pescadors, Fjällbacka, Suècia, apareix una nena aparentment ofegada, l'autòpsia de la qual afegirà proves físiques que transformaran la creencia inicial en un accident fortuït en un cas evident d'assessinat.

Destaca l'originalitat i la credibilitat de la història, la lògica i el ritme ràpid dels aconteixements, la naturalitat de tots els personatges i l'inesperat desenllaç.

Läckberg és una escriptora a tenir en compte pels amants de la novel.la negra, precisament perquè és capaç de crear i recrear trames complexes, amenes i intel.ligents.

Imprescindible.

Castell de Jorba. Jorba. Anoia.

Les primeres notícies que es tenen de Jorba daten del segle X. El poble estava dins dels límits del castell de Tous i el de Montbui.

http://lolalucas.blogspot.com/2009/04/castell-de-sant-marti-de-tous.html

http://lolalucas.blogspot.com/2009/04/castell-i-esglesia-pre-romanica-de-la.html

Les primeres noves del castell de Jorba daten d'un segle més tard, concretament de l'any 1065. Consta que la baronia del segle XII corresponia a Guerau de Jorba, per després passar als Cardona.

En el segle XV Jorba tenia dos batlles: el baronal (pel castell) i el monacal (de la Abadia de Montserrat, formada per Juncosa i la Sala).

En el XVIII el senyoriu del poble i del terme corresponia al Comte d'Aranda, sucessors dels Rajadell.

Les guerres carlines van comportar l'enderroc del castell perquè servia de caserna de les forces liberals.

L'any 1890 els Muntadas, fundadors de "l'Espanya Industrial" a Barcelona van comprar la fortificació.

El castell està situat al puig de la Guàrdia i presideix tot el poble que ha crescut al seu peu.

Tot i que està en un estat lamentable encara es poden observar restes de la muralla, d'una torre circular i algunes estances.

Església parroquial de Sant Pere. Jorba. Anoia.

L'església parroquial de Jorba, situada als peus del castell, va ésser construïda entre el 1551 i el 1558. El mestre d'obres va ésser Joan Gilabert de Bellpuig.

Es tracta com podeu veure d'un edifici molt auster que hem d'incloure en el denominat gòtic tardà. Predomina la simplicitat, l'espai i la puresa amb estructures geomètriques elementals. Té, a més, l'aspecte de fortalesa, amb un campanar a mena d'atalaia (torre de planta quadrangular) i un seguit de finestres a la part superior que recorden les espitlleres d'un edifici fortificat.

Entre els elements exteriors destaquen les dues gàrgoles, el rosetó calat, la porta amb llinda envoltada per un guardapols fet amb un arc flamíger i els dos àngels escolpits.

És una església de nau única amb capelles laterals.

Les voltes són de creureia, en la clau del centre de la cúpula de l'absis de l'altar major s'observa l'escut heràldic policromat dels Rajadell, adoptat com a propi del municipi.

Seguidament podeu veure les imatges i els elements que presideixen les capelles laterals.

Detall del sostre.

Escut dels Rajadell, en el qual podem veure, en el primer i quart quart sobre un camper de gules (color vermell intens) un cometa d'argent i en el segon i tercer sobre atzur (blau intens) un castell d'or obert que representa el de Jorba.

Green Zone: Distrito protegido.

Una pel.lícula de Paul Greengrass.

Bèl.lica.

2010.

115 minuts.

http://www.greenzone.es/

Un treball excepcional que mereix indubtablement el seu visionat.

El tema és, de nou, la guerra d'Irak. L'acció es situa temporalment just desprès de la invasió i es centra en la recerca de les inexistents armes de destrucció massiva.
Tot i que la història és ficció comporta una profunda reflexió sobre aquests fets, a més d'unes suposicions, potser, no gaire allunyades de la realitat.

Un guió molt ben elaborat, una escenografia realista i molt ben recreada, una interpretació de categoria i una banda sonora de qualitat.

Imprescindible.

Cándido o el optimismo.

Autor: Voltaire (París, 1694-1778).

En su primera edición el autor la firmó con el nombre de Monsieur le docteur Ralph.

Novel.la.

Ediciones Orbis, S.A.

120 páginas.

"Cándido o el optimismo" no deja de ser una excelente sàtira, con una dosis más que destacable de ironía y sentido del humor, en la que su autor expresa los principios esenciales de su pensamiento inferidos de los extraordinarios acontecimientos que viven todos los protagonistas de la novela.

François Marie Arouet, nombre real del pensador, critica el teismo de Leibniz argumentando, a partir de los propios hechos que tienen lugar en la obra, a favor del deismo, del que era partidario, oponiéndose, así, al providencialismo que se derivaría de aquél. Niega, pues la intervención divina en los asuntos humanos y el castigo divino.

Plantea el problema de la posibilidad del libre albedrío postulando que éste es imposible si se cree, como Leibniz, en la necesidad de los acontecimientos en el mejor de los mundos posibles.

Según nuestro pensador el hombre, capaz de lo mejor y de lo peor, es culpable de buena parte del mal en el mundo.

Satiriza el mal uso de la razón humana y el sometimiento de ésta al pensamiento dominante, ensalzando la capacidad crítica del ser humano.

Arremete contra clérigos, nobles, reyes, militares e incluso contra su propio país.

Muestra el dogmatismo y el fanatismo de la religión y se manifiesta a favor de la tolerancia religiosa y la libertad de pensamiento.

En definitiva, se trata de una obra imprescindible en la que es fácil descubrir los postulados de La Ilustración, siglo XVIII, ya que Voltaire es uno de los representantes más destacados de la época.