Reportatges sobre la meva terra.
Comentaris de llibres.
Crítiques de pel.lícules i documentals.
Impressions sobre espectacles diversos.
Contes i microcontes per adults.
I més.

Hispanola. Vangelis.

14/11/10

Welcome


http://www.golem.es/welcome/

Una pel.lícula de Philippe Lioret.



2009.

110 minuts.


La cinta ens narra la història d'un inmigrant iranià que emprèn un llarg viatge des de la seva terra per poder reunir-se amb la seva promesa que viu a Anglaterra conjuntament amb els seus pares.

Una proposta molt interessant de cara a reflexionar i prendre consciència sobre la inmigració en tots els aspectes que hi fan referència, però molt especialment en l'actitud que cadascú adopta en respecte als inmigrants que conviuen amb nosaltres.

Imprescindible.

1/11/10

Pa negre.



2010.

108 minuts.



Una pel.lícula d'Agustí Villaronga, director i guionista.



Es tracta d'una adaptació de diverses obres d'Emili Teixidor, concretament "Pa negre", "Sic transit Gloria , Swanson" i "Retrat d'un assassí d'ocells".



Fotografia: Antonio Riestra.

Música : José Manuel Pagán

Amb: Francesc Colomer, Marina Comas, Nora Navas, Roger Casamajor, Laia Marull, Eduard Fernández i Sergi López.



Una història sobre la postguerra a la Catalunya rural.



Villaronga ha aconseguit portar a terme un projecte especialment complexe i arriscat amb una magistralitat excepcional.
La interpretació de tots els actors del repartiment és realment inmillorable.

La pel.lícula transmet amb fidelitat l'atmòsfera d'una societat en un temps marcat per la cruesa de les condicions vitals desprès d'una guerra civíl en la qual la lluita entre els dos bàndols, vencedors i vençuts ésdevé l'eix sobre el que gira l'existència de tots els membres d'una petita comunitat .
Imprescindible.
Per veure'n algunes escenes:
http://www.cine365.com/noticia/primer-trailer-de-pa-negre%C2%BB

21/10/10

Els Vilars. La Fortalesa ibèrica. Arbeca. Garrigues.







Va ésser construïda l'any 775 a.C. tot i que, amb el temps i segons les necessitats dels seus habitants, va sofrir certes modificacions. Es creu que l'indret de construcció va ésser especialment triat per la classe de terra, molt apropiada pel conreu i per disposar d'aigua abundant a la zona.



Va estar habitada uns 400 anys i es va desallotjar el segle IV, segurament per manca d'espai i perquè les muralles ja no eren tan necessàries com ho havien estat al principi.

Hom creu que hi vivien entre 175 i 200 persones. Els seus constructors (grup cultural dels camps d'urnes, anomenats així perquè incineraven els seus morts i els enterraven en vasos ceràmics)van sofrir un procés d'iberització.


Pràcticament el 60% de tota la construcció la conformen elements defensius. Una muralla de 5 metres d'amplada, dos fossats, 12 torres i un camp frisó (pedres anclades al terra que impedien als guerrers enemics aproximarse a la muralla. Tots ells, en conjunt, la feien inexpugnable des de l'exterior.


El fossat gran mesurava de 4 a 6 metres de profunditat, per 18-23 d'amplada


Restes de la muralla i Camp frisó

Camp frisó.

Les cases 35 en total, eren de petites dimensions (unifamiliars) i estaven adossades a la muralla. Les portes de totes elles donaven a un camí empedrat paral.lel a la mateixa muralla.Tota la urbanització interior es va fer a l'entorn d'un pou-cisterna central que s'alimentava d'aigua de la capa freàtica, d'aigua de pluja i de la dels fossats a través d'un sistema de canalitzacions.

Les cases:
Pou-cisterna central.


Carrer empedrat paral.lel a la muralla.


La fortalesa comptava amb dos accessos . Una torre-porta a l'est i una poterna a l'oest.

Torre porta a l'est. La porta era d'únic batent.

Poterna a l'oest.
Els seus habitants conreaven blat, ordi, raïm i llegum i, al mateix temps comerciaven amb d'altres pobles, com els grecs.

Especialment interessant és el vídeo que es troba en la següent adreça (en català)

Més informació a:
I unes imatges impressionants a:

14/10/10

La autopista del sur.


Un relat de Julio Cortázar (Brussel.les,1914-París,1984).
Editorial Nórdicalibros.
Col.lecció minilecturas.
67 pàgines.
Escrit l'any 1964.
Narra un embús de trànsit d'aquells que tots hem sofert i dels que no arribem a treure'n l'entrellat gairebé mai, aquest, però, té una durada de diversos dies i té lloc en una autopista francesa en el tram que va des de Fontainebleau a París.
Una original metàfora sobre la societat del progrés dels nostres dies i els seus protagonistes.
Molt interessant.

11/10/10

Maduresa.

La maduresa, parlo de l’estat mental (no estic escrivint sobre la vellesa), s’assoleix, en condicions normals, de mica en mica. Perquè així succeeixi ,les nostres potencialitats mentals han d’haver anat assolint gradualment l’activitat i el funcionament idonis per poder adaptar-nos a una existència essencialment distinta de la de la nostra infantesa o joventut.
Un cop arribats a la maduresa constatem que els nostres herois han anat canviant al llarg de la nostra vida, com les nostres pors, els nostres desigs , i , fins i tot, la nostra manera d’entendre el món, les nostres relacions amb els altres i amb nosaltres mateixos.
Les pares ja no són aquells éssers omnipotents que ho poden tot ni uns models a seguir perquè llavors ja hem creat un model propi. El nostre amor i admiració envers ells s’han anat transformant en una estimació i respecte, també en tristesa i en impotència quan veiem que van envellint inexorablement tot perdent aquelles facultats tant ens impressionaven abans.
Els amics, molt diferents a aquells companys de joc o de diversió, solen esdevenir les persones en qui confiem i amb qui no tan sols compartim afeccions, també alegries, penes i consells.
La parella amb qui convivim o no, és aquella persona amb qui hem creat un projecte comú bastat en un afecte mutu.
Però, malgrat totes aquestes persones tan i tan properes, més o menys nombroses, unides a nosaltres per sentiments poc o molt profunds i intensos, arriba un moment, en que cadascú és conscient d’aquella solitud indefugible de l’ésser humà, de tot ésser humà, que impregna el rerafons de l’existència humana i que deriva de la consciència de la pròpia individualitat, precisament d’aquella individualitat clau que l’ha permès construir-se com a tal i madurar.

6/10/10

Castell. Castellolí. Anoia.


El castell de Castellolí apareix documentat per primera vegada l'any 961, de fet, el mateix poble es va anar formant a recer d'aquest.
Era propietat dels Cardona que també posseïen el castell d'Òdena i el castell de Claramunt.
Actualment, tot i que en un estat molt lamentable, encara conserva restes de la muralla, de dues estances i d'una cisterna.
Situada en un dels extrems hi havia l'església de Sant Vicenç que va ésser parroquial fins l'any 1705. L'absis de la qual estava ornat amb bandes llombardes.
L'any 1003, la fortificació va ésser atacada per Abd-al-Malik, fill d'Almansur, durant la seva ràtzia en una operació de càstig vers els comtes catalans que havien incomplert la pau signada amb el seu pare.
Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652), Castellolí i el seu castell van ajudar a tallar el pas a les tropes castellanes.
A la primera guerra carlina, un destacament militar situat a la fortalesa defensava el camí i l'accés a Igualada.

4/10/10

Pa negre.


Una novel.la d'Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, Osona, 1933).
Editorial Columna.
396 pàgines.

L'Andreu, un noi de la Plana de Vic, ens explica en primera persona el seu pas des de la més tendra infantesa a una maduresa precoç, marcada per les circunstàncies que envolten la seva vida en una societat trasbalsada per una guerra recent, un conflicte encara no resolt en aquell temps de postguerra.
La manca de models coherents entre els seus més propers comportaran una evolució particularment traumàtica, marcada per l'absència d'un afecte del que es creu mereixedor. La cruesa dels fets que presenciarà i que l'impactaran per la resta de la seva vida esdevindrà la clau de la seva particular interpretació del món dels adults.
Una obra de caire molt intimista, no mancada d'acció i, fins i tot, d'una certa intriga, amb un domini del vocabulari extraordinari que proporciona un valor afegit a una història que captiva al lector des del primer moment. Un retrat excepcional, que ens apropa a la Catalunya rural i urbana d'aquella època.
Imprescindible.

2/10/10

Museu de Joguets i Autòmats. Col.lecció Mayoral. Verdú. Urgell.


El Museu de Joguets i autòmats de Verdú, impulsat per Manel Mayoral un col.leccionista del mateix poble, és un lloc realment fascinant on regnen la fantasia, la màgia i les il.lusions.
Situat en una antiga casa pairal del segle XV, Cal Jan, compta amb innombrables exemplars que fan les delícies de petits i grans.
Estructurat en diferents sales, cadascuna està dedicada està a una temàtica concreta. Seguidament en podeu veure algunes imatges.
Autòmats d'entre finals del segle XIX i principis del XX, la major part fabricats a França, gairebé tots ells en perfecte funcionament.




Teatrins, titelles i màscares.
Joguines de diversos tipus i categories.
Joguets de pedals i sobre rodes.
Cartells de gran rellevància històrica estan distribuïts per totes les parets del museu.
Una col.lecció extensíssima que val la pena contemplar. Us ho recomano de totes totes.
Més informació a:

27/9/10

Vil.la romana de l'Espelt. Òdena. Anoia.


El diumenge al matí vam tenir la grata i esperada oportunitat d'assistir a una vista guiada per la Vil.la romana de l'Espelt, organitzada pel Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia-IMC i pel Museu del Traginer-Col.lecció Antoni Ros en el marc de les jornades del Patrimoni d'enguany.
El Jordi, un dels arqueòlegs que va participar activament durant 8 anys en les excavacions de l'esmentada vil.la ens va explicar, fil per randa, no tan sols les estructures que van quedar al descobert, també ens va fer una interessant introducció a la vida dels romans en pràcticament tots els àmbits i ens va mostrar fotografies de les troballes i reproduccions de monedes i d'altres estris que aquests utilitzaven en la seva vida quotidiana.
La vil.la romana és una casa rural o masia enmig d'una propietat de terra de conreu anomenada fundus pels propis romans. La cronologia dels materials trobats va ben bé des de el segle II-I aC al segle V-VI dC.
Els amos normalment eren absentistes i la masia en qüestió estava gestionada durant la seva absència per una família que feien de masovers. Hi vivien normalment unes 15 persones.
La producció era eminentment cerealista, tot i que també compatven amb vinya pròpia i hort, a part de la seva cabanya d'animals de granja. L'orientació de la producció era el comerç i la seva manutenció.
Es pot dividir en dues parts claramente diferenciades, la pars urbana (vivenda) i la pars rustica (destinada a la producció agrícola, transformació i emmagatzematge).
La construcció es feta amb pedra, arena i calç, utilitzant un sistema d'encofrats. Situada en un lloc dominant, assolellat i amb un corrent d'aigua proper que els proveïa mitjançant canalitzacions molt eficients i que els permetia emmagatzemar l'aigua en dipòsits a la mateixa vil.la.
En algunes de les estances comptava amb un sistema de calefacció per aire calent (hipocaust).
La pars urbana comptava amb:
Passadís.
Rebedor.
Triclinium (menjador).
Culina (cuina).
Habitacions menors (dormitoris).
Balneum (dues piscines, una individual i una col.lectiva).
Sauna, cambra tèbia i vestuari.
Pati descobert.
En el passadís es van localitzar unes pintures murals i en el rebedor i menjador mosaics en el paviment.


Imatge d'un dels mosaics trobats.
La pars rustica comptava amb:
Lacus (dipòsits d'aigua).
Hort.
Abocador.
Magatzems.
Estables.
Torculum (Premsa de vi).


Pintures murals trobades al passadís.
Fotografies de les imatges que pertanyen al Museu sobre alguns dels estris trobats durant les excavacions:









Reproduccions que el Jordi ens va mostrar durant la seva explicació.
De moment no s'han excavat enterraments, tot i que els romans a part de les inhumacions també practicaven la incineració.
Detalls curiosos:
Els romans que habitaven la vil.la tenien una alçada de 1,57 els homes i 1,52 les dones (dades estadístiques de l'època). L'esperança de vida estava entre els 35 i 40 anys. Les dones solien parir entre 4 i 8 fills. Hi havia una mortalitat infantil força elevada.
Per les restes trobades a l'abocador podem dir que la seva dieta, a part de les verdures, llegums, cereals, ous i llet, constava de:
Cabres.
Bens.
Bous.
Conills.
Cèrvols.
Galls, gallines, perdius i coloms.
Peixos d'aigua salada (fumats o conservats en pous de glaç).
A part de vi de raïm, feien vi de roses i de violetes.
Algunes de les receptes de cuina especialment apetitoses:
Bròquil amb panses i pinyons.
Puré d'enciam.
Porros a les brases.
Faves a la cassola.
Llenties amb castanyes.
Puré de pèsols amb mandonguilles.
Vedella o bou amb castanyes.
Garrí cuït amb vi.
Perdius a la vinagreta.
I, ja per finalitzar, l'anècdota:Les letrines eren comuns i mentre feien la feina podien fer petar la xerrada.