Castell d'Òdena. Anoia.

Recinte emmurallat damunt d'una tossa de guix.

La datació de la torre oscil.la entre els segles XI i XIII.

La torre estava subdividida en quatre nivells. L'inferior, destinat a cisterna o aljub que estava cobert amb volta; el primer pis, que coincideix amb la porta d'entrada i que estava cobert possiblement amb un empostissat de fusta; un pis intermedi, al qual s'accedia per una escala de cargol des del primer pis, i la terrassa superior, a la qual s'arribava per la mateixa escala de cargol i que descansava sobre una volta de pedra, que alhora feia de paviment del terrat.

Llegendes:

El senyor d'Òdena desitjava casar-se amb la filla del senyor de Jorba i aquest-seguint la contalla- no el volia per gendre, puix que el conceptuava de categoria inferior.L'enamorat pretendent, fent cobrir amb rajoles d'or massís el trajecte entre ambdós castells, alliçonà el futur sogre que ell podia festejar sense ni haver de trepitjar la terra com tothom.

-------------------------------

El senyor d'Òdena jugà amb foc. El dolent, coneixent-li la flaca de l'avaricia, se li oferí com a jubilat dispost a fer tota la feina que li encarregués, a canvi de l'ànima. El senyor, veient-lo xaquiós, xaruc i desanat veié la partida guanyada i li encarregà, de moment, algunes coses i cosetes. Aviat s'adonà que se les havia amb un feinater formidable. Volgué treure-se'l de sobre i li manà un treball que judicà impossible: l'assecament de l'estany d'aigualada (aigua lata). "El diable, furiosament, a cops de magall, tirà a terra en poca estona una de ls muntanyes que voltàven l'estany i que formàven l'embassament; l'aigua s'escorregué ràpidament i convertí la gran sotalada en una gemada plana on més tard els veïns d'Òdena construïren la citutat d'Igualada".

Ambdues llegendes han estat extretes de "Llegendes de castells catalans" de Pere Català i Roca.

_______________________________

Al periòdic igualadí "Aiona" del 27 de maig de 1983, hi hem llegit, amb la signatura de M. Ball, l'article titulat "La troballa de mancusos d'or del castell d'Òdena"; s'hi indica que Guillem I d'Òdena (ss.XII-XIII) fou atrapat en mancança en una obscura trafica de moneda falsa, que el veguer de Barcelona féu confiscar en nom del rei... i molts anys després, el 1943, amb motiu d'obres al penyal on s'havia aixecat el castell d'Òdena, una barrinada d'explosiu va fer saltar, com altres vegades un munt de pedres i va aparèixer, als ulls atònits d'uns obrers, la lluïssor, d'un bell sarpat de petites monedes d'or. Les monedes han estat dipositades al Gabinet Numismàtic Barceloní.

Llegendes de castells catalans de Pere Català i Roca.