Reportatges sobre la meva terra.
Comentaris de llibres.
Crítiques de pel.lícules i documentals.
Impressions sobre espectacles diversos.
Contes i microcontes per adults.
I més.

Hispanola. Vangelis.

29/12/09

Església de Santa Càndia. Orpí. Anoia.



Santa Càndia és un petit veïnat agrupat al voltant de l'església que sobresurt del conjunt pel volum de la pròpia construcció.
Segons els estudis fets en motiu de la restauració, l'església ocupa un turó on hi havia un camp de sitges per a cereals d'origen probablement ibèric. Aquest camp s'abandonà cap el segle XI o XII. Més tard s'hi començà a construir un temple romànic, però tan sols se'n van fer els fonaments. Tot i així es té constància que cap el 1638 ja exitia una església de la qual en data l'absis pentagonal que podem veure en l'actualitat.
A finals del segle XV es va fer el primer tram de la nau amb la porta exterior i un segle més tard es va completar el temple amb el segon tram, el mur de ponent, l'escala de cargol i el campanar. Per tant ens trobem davant d'una construcció amb quatre fases: una romànica i tres gòtiques.
És un edifici gòtic d'una única nau rectangular amb absis poligonal, amb dos trams de voltes d'aresta gòtica.
En la portalada, d'estil gòtic tardà o flamíger, destaca l'arc conopial que arrenca d'unes mènsules decoradas amb àngels.
Al timpà hi ha una imatge de Santa Càndia sota un petit dosseret.
Les arquivoltes sorgeixen d'unes columnes amb elements vegetals d'aglans d'alzina.

El campanar de cadireta.



La coberta és de bòveda de creueria.
La part més antiga corresponent a l'altar major, a l'absis poligonal, té set trams separats per arcs, quatre dels quals reposen sobre una mènsula i els altres quatre sobre una columna que baixa fins a terra.

La imatge de pedra policromada de Santa Càndia és obra d'Emili Colom, una reproducció de l'original gòtic.

Són molt interessants les claus de volta.
La Verge, amb un pomell en una mà i l'Infant Jesús en l'altra. Vegeu la fantàstica filigrana.
Sant Jaume vestit de pelegrí.
Per saber-ne més:

27/12/09

Castell d'Orpí. Orpí. Anoia.


Documentat des del segle X, concretament des de l'any 978, com a límit del castell de Miralles.

De l'antiga construcció només en resta la torre de l'homenatge, sisavada, i la porta d'accés, adovellada, que hi ha a la cara nord.


Dues de les cares tenen tendència a corbar-se i estan construïdes amb una tècnica i amb un material (carreus més petits i irregulars) diferents a la resta.

Es creu que originàriament la torre devia tenir tres pisos d'alçària.

Està catalogat com a bé cultural d'interés nacional.

A l'entorn de la torre es va construir un gran casal que segurament havia estat utilitzat com a recinte fortificat. Avui dia tant la torre com el casal estan destinats a la restauració.



Molt propera al castell hi trobem l'església de Sant Miquel, del segle XI-XII. És d'estil romànic.


La llegenda:
Hom diu que dintre el tancat d'aquest castell hi havia un pi que feia pinyes d'or. A cada florida del pi el cavaller que hi vivia es feia més i més ric de tal manera que arribà a ésser-ho més que el propi rei.
Avar com era, quan el rei Jaume li demanà ajut per fer la guerra cintra els moros de Mallorca, trobà mil excuses per no donar-li suport.
Un cop passada la guerra el rei Jaume en visitar Igulada va fer estada en aquest castell mentre el propietari feia ostentació de les seves riqueses. Li portà un braser d'or massís perquè el seu convidat s'escalfés on hi cremà encensos i perfums de gran valor, a més a més de molts documents que acreditaven els grans deutes que li tenien vassalls i cavallers de castells propers. El rei Jaume prengué aquest comportament com un insult, pagant la seva estada i la del seu seguici i el maleí a ell i al seu castell.
Com a conseqüència de la maledicció el pi de les pinyes d'or s'assecà inmediatament, la dissort més terrible perseguí al mal cavaller i ben aviat el castell va enrunar-se. Mai més els cavallers d'Orpí no feren res de bo.

26/12/09

Frozen river.


Guió i Direcció: Courtney Hunt.
Música: Peter Goulb, Shahzad Ali Ismaily.
Fotografia: Reed Dawson Morano.
Amb: Melissa Leo, Misty Upham, Charlie McDermott, Michael O'keefe, Mark Boone Junior.
Drama.
2008.
97 minuts.
Sundance 2008 millor pel.lícula.
Una interessant història sobre dues dones amb precàries condicions econòmiques que es dediquen a passar inmigrants il.legals de Canadà als Estats Units.
Molt creïble, amb una interpretació sensacional i una fotografia excel.lent.
Imprescindible.

21/12/09

Per a tots els lectors d'aquest blog.


Nadal.

Nadal coincideix pràcticament amb el solstici d'hivern que cau cap al 21 o 22 de desembre, que és quan la diferència de duració entre el dia i la nit és máxima a l'hemisferi nord. No obstant el dia 25 de desembre, les hores de llum solar comencen a crèixer tímidament i la diferència que esmentavem comença a reduir-se, ja ho diu el refranyer "Per Nadal un pas de pardal". Aquest dia era considerat pels primitius com el primer dia en que tot recomençava, desprès d'haver passat la tardor on tota la natura semblava morir, precisament perquè el sol renéix.


Nadal es podria dir, doncs, que no és tan sols la celebració de la vinguda al món de Jesús sinó també del naixement de l'Any Nou.


Els pessebres.

El pessebrisme té els seus origens en l'escenificació del Naixement que va realitzar sant Francesc d'Assís a la cova de Greccio l'any 1223, era un pessebre vivent.

Vegeu a continuació fotografies del pessebre que han fet voluntaris de la parròquia de la Sagrada Família d'Igualada i que està exposat a l'església. És una petita meravella.





El Tió.

El fet de fer cagar el Tió és una supervivència del ritual de Foc Nou que formava part de la litúrgia de l'Any Nou que es celebrava poc desprès del solstici d'hivern.

Els nostres avantpassats, el dia de Nadal, abrandaven el Tió nou (un tros de soca gruixuda que es posava a cremar a la llar) amb el vell i el deixaven cremar uns quants dies fins que mig carbonitzat es treia del foc i es guardava pel proper Nadal per abrandar-ne el nou. Era considerat com un amulet sagrat que protegia de tota mena mals. Havia de ser de roure o alzina (que preservava del llamp). Abans de posar-lo al foc se li adreçaven oracions i conjurs, se li oferien fruits de la terra, se li feien libacions amb vi novell per tal de que fos generós durant tot l'any en aquesta mena de productes.


L'avet.

L'arbre de Nadal per excel.lència és el símbol de que la natura que no mor, que reviscola, quelcom que se li atribueix perquè és perenne.


Les fires.

Per la Puríssima que s'escau el dia 8 de desembre, comencen les fires arreu de Catalunya, en les que hi podem trobar tota mena de productes típics de les festes de Nadal.

Des de ben antic a Barcelona es celebraven, al voltant de la catedral, la fira de la Puríssima dedicada a la venda de pessebres i la fira de Santa Llúcia, el dia 13 de desembre, dedicada al verd. Segons Joan amades aquestes dues fires es van fussionar, amb el temps.L'avet.
És especialment important la Fira de l'Avet d'Espinelves.
El Tió.
El torró i les neules.
Cal destacar la fira d'Agramunt, que ja celebren a l'octubre, i que es dedica a la venda del torró i la xocolata a la pedra que s'elabora en el mateix poble. Productes artesanals.
El vesc, utilitzat antigament per ritus de fertilitat.
Garlandes.
Figuretes i construccions pel pesebre.
N'hi ha, de fires, especialment dedicades a la venda de galls i aviram com la de Vilafranca del Penedés.

També és important la fira de Reis, que es celebra el dia 6 de gener, d'entre les quals en destaquem la d'Igualada que es celebra des de l'any 1373 i en la qual hi podem trobar articles de vestir, jardineria, productes artesanals diversos, joguines, ....
Les fotografies d'aquest paràgraf de les fires corresponen a la XXXII Edició de la Fira Nadalenca a Igualada, la d'enguany.
El dinar de Nadal..
El plat fort típic d'aquest dia a Catalunya és l'escudella, la carn d'olla i el gall (farcit de salsitxes, prunes, pinyons i rostit al forn amb una greixonera). I per postres neules i torrons i els brindis amb cava.
En respecte als ingredients més importants d'aquestes menges hi ha certes curiositats que cal esmentar.
El porc ja en la mitologia cèltica era considerat sagrat i sacrificat en honor de Belenos, el déu solar. Era l'esperit del gra en forma d'animal i només es podia menjar en àpats sagrats.
El gall també té un caràcter simbòlic i sacrificial. És l'au solar per excel.lència. Saluda el sol amb el seu cant abans i tot que despunti l'aurora. Ell és el nunci del nou any solar.
Els pastorets.
És la representació teatral per excel.lència a Catalunya de la festivitat de Nadal. En ella es narra la infantesa de Jesús, basada tant en els evangelis canònics com en els apòcrifs.
L'origen es remunta als drames medievals, recitats i cantats en llatí, que s'escenificaven dins el context dels oficis litúrgics, des de la vigilia de Nadal fins a Reis. Els primers textos en català daten del segle XV i el nom de Pastorets ja es troba al segle XVI.

Si en voleu saber molt més us recomano la lectura de:

"Tradicionari del Nadal Català" de Joan Soler i Amigó. PPM Editorial, Pòrtic.