Las ratas.

Autor: Miguel Delibes (Valladolid, 1920-2010). Escriptor.
Novel.la social.
Ediciones Destino. Destinolibro, 8.
175 pàgines.
Publicació: 1962.
Premi de la crítica.
Portada al cinema per Antonio Gimenez-Rico l’any 1996.

Considerada pels crítics la millor novel.la de Delibes la seva lectura sorprèn al lector pel coneixement que l’escriptor té de la natura, fauna i flora, la caça i el món rural de la Castella de la postguerra.

Destaca, a més, un domini de l’idioma ratllant la perfecció, que no tan sols és evident en l’aspecte formal, també en el vocabulari i les expressions (múltiples refranys i frases fetes) que els personatges de la història utilitzen en la seva comunicació.

Detallista i primmirat, l’escriptor, ens ofereix una crònica d’una petita comunitat camperola de la Castella rural latifundista dels anys franquistes escrita en tercera persona. Als petits conflictes entre els pobletans s’hi afegeixen els problemes derivats d’una metereologia i d’altres factors que no sempre afavoreixen una bona collita dels productes de la terra i que aboquen a la misèria als humils camperols que d’ella depenen.

Dels múltiples recursos estilístics utilitzats en destacaria les agudes i detallades descripcions de l’entorn i dels personatges, els diàlegs, el sentit de l’humor, els mots dels camperols i l’estructura de la història que s’adequa a les tasques d’un any agrari i al transcurs d’aquest en base al santoral.

Un retrat social molt creïble i immillorable.

El primer paràgraf:

Poco después del amanecer, el Nini se asomó a la boca de la cueva y contempló la nube de cuervos reunidos en consejo. Los tres chopos desmochados de la ribera cubiertos de pajarracos, parecían tres paraguas cerrados con las puntas hacia el cielo. Las tierras bajas de don Antero, el Poderoso, negreaban en la distancia como una extensa tizonera.

Imprescindible.