Santa Càndia és un petit veïnat agrupat al voltant de l'església que sobresurt del conjunt pel volum de la pròpia construcció.
Segons els estudis fets en motiu de la restauració, l'església ocupa un turó on hi havia un camp de sitges per a cereals d'origen probablement ibèric. Aquest camp s'abandonà cap el segle XI o XII. Més tard s'hi començà a construir un temple romànic, però tan sols se'n van fer els fonaments. Tot i així es té constància que cap el 1638 ja exitia una església de la qual en data l'absis pentagonal que podem veure en l'actualitat.
A finals del segle XV es va fer el primer tram de la nau amb la porta exterior i un segle més tard es va completar el temple amb el segon tram, el mur de ponent, l'escala de cargol i el campanar. Per tant ens trobem davant d'una construcció amb quatre fases: una romànica i tres gòtiques.
És un edifici gòtic d'una única nau rectangular amb absis poligonal, amb dos trams de voltes d'aresta gòtica.
En la portalada, d'estil gòtic tardà o flamíger, destaca l'arc conopial que arrenca d'unes mènsules decoradas amb àngels.
Al timpà hi ha una imatge de Santa Càndia sota un petit dosseret.
Les arquivoltes sorgeixen d'unes columnes amb elements vegetals d'aglans d'alzina.
El campanar de cadireta.
La coberta és de bòveda de creueria.
La part més antiga corresponent a l'altar major, a l'absis poligonal, té set trams separats per arcs, quatre dels quals reposen sobre una mènsula i els altres quatre sobre una columna que baixa fins a terra.
La imatge de pedra policromada de Santa Càndia és obra d'Emili Colom, una reproducció de l'original gòtic.
Són molt interessants les claus de volta.
La Verge, amb un pomell en una mà i l'Infant Jesús en l'altra. Vegeu la fantàstica filigrana.
Sant Jaume vestit de pelegrí.
Per saber-ne més:
Entrades
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada