Reportatges sobre la meva terra.
Comentaris de llibres.
Crítiques de pel.lícules i documentals.
Impressions sobre espectacles diversos.
Contes i microcontes per adults.
I més.

Hispanola. Vangelis.

30/4/10

El último cazador.


Una pel.lícula de Nicolas Vanier.
Pel.lícula documental.
2004.
94 minuts.
Apassionant cinta que relata el dia a dia de Norman, un dels darrers caçadors que viuen en armonia amb la natura i en la natura.
Amb imatges de paratges inoblidables i d'una gran bellesa, Vanier ens endinsa en el que és la vida quotidiana del protagonista i la seva companya, no exenta de perills i de duresa extrema per les condicions ambientals en les que estan inmersos.
A destacar el paper que té la gossada que arrossega el trineu de la parella.
No deixa de ser paradoxal la sensació que esdevé després de visionar la pel.lícula, el que per un occidental habitant d'una ciutat qualsevol amb totes les comoditats del món és una aventura, per Norman i la seva companya constitueix la normalitat diària.
Imprescindible.

28/4/10

El sexo social.


Un libro de Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953). Doctor en Geologia del Cuaternario por la Universidad Pierre y Marie Curie de París y doctor en Geografía e Historia por la Universidad de Barcelona. Investigador principal del "Grup d'Autoecologia Humana del quaternari de la Universidad Rovira i Virgili" y director del "Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)".
Ara Llibres, S.C.C.L.
139 páginas.
2010.
El autor expone su teoría sobre la evolución de la sexualidad humana, desde una perspectiva diacrónica, basándose en los datos obtenidos de las sociedades de cazadores/recolectores, que aún existen en nuestro planeta y las sociedades posteriores hasta llegar a hoy en día, sin olvidar el futuro próximo, teniendo como factores primordiales la selección natural (en este caso sexual) y la selección cultural.
Analiza, entre otros temas: el sexo y la reproducción, el dismorfismo sexual, el sexo y la jerarquía, el sexo entre primates, arte y sexo en la antigüedad, sexo y clase social, sexo y estructura doméstica, el sexo virtual,...
Un interesante estudio que no sólo nos lleva a una mejor comprensión de un aspecto humano fundamental sinó también a una profunda reflexión de nuestras actitudes hacia el mismo.
Muy didáctico, de fácil comprensión y con un pequeño glosario final que contiene las definiciones de los términos más técnicos.
Algunos párrafos:
Un inciso, lo he leído en catalán y la traducción es mía, cualquier error debeis adjudicármelo a mi.
"...El sexo es una actividad necesaria para nuestra fisiología y cumple un papel fundamental: la reproducción; pero , además, durante la evolución ha ido adquiriendo otras funciones...".
"...El sexo se somete a la cultura y, por tanto, a la socialización ideológica. Así existe un cambio estructural en la manera como vivimos o sentimos el sexo; nunca ninguna especie animal anterior se lo había planteado tal y como lo han hecho la especies conscientes de nuestro género".
"...A los artistas de la prehistoria paleolítica les interesaba representar el sexo, aunque es otra parte de las escenas i de las imágenes que hacían habitualmente. En algunas ocasiones, pero, la insistencia y la sobredimensión de las representaciones nos pueden hacer pensar y establecer interpretaciones sociales significativas para conocer el origen de la socialización del sexo como comportamiento social".
"En primer lugar, la inteligencia operativa y, más tarde, la conciencia han ido modificando la correlación biológica entre macho y hembra. Después, las diferentes formas sociales y las maneras de organizar la producción han determinado los comportamientos. Vemos pues, que la cacería y la recolección, la agricultura y la ganadería, la revolución industrial y la revolución científico técnica han condicionado tanto el rol masculino como el femenino".
"La explotación física, intelectual o psicológica de los especímenes humanos no tiene cabida después de la socialización de la revolución científico técnica".
"El sexo social sera cada vez más individual, pero, a la vez, más conectado socialmente a la red de la especie; compartiremos como especie i viviremos como indivíduo nuestra sexualidad. La reproducción asistida o extrauterina será un cambio ...."
Existe una edición en castellano.
Imprescindible.

26/4/10

Rec del Corronaire. Capellades. Anoia.


Conducció que feia arribar l'aigua de la Bassa fins als Molins de la Costa, conjunt de setze molins paperers, la producció dels quals als segles XVIII i XIX, va convertir Capellades en un dels principals centres paperers del país, amb renom internacional pel seu paper de barba d'alta qualitat.
En aquest indret podeu veure perfectament cóm es forma el travertí o pedra tosca o pedra de turo, com s'anomena localment, que forma la Cinglera Travernítica del Capelló i l'Abric Romaní del qual parlàvem l'altra dia http://lolalucas.blogspot.com/2010/04/visita-al-jaciment-neandertal-de-labric.html.
El travertí és una roca carbonatada de color clar, grogòs o rosat, de textura concrecionària fibrosa, amb transgressió a vacuolar (per les míltiples cavitats o vacúols que presenta). Els seus components són la calcita o l'aragonita, amb impureses de limonita i hi són freqüents els fòssils i les empremtes de vegetals.
Aquest material, utilitzat en la construcció, els revestiments i les pavimentacions, procedeix de l'evaporació de surgències d'aigües riques en carbonat càlcic, tant en rius a les proximitats de cascades com a l'interior de grutes.


Seguidament teniu unes imatges de la Bassa de la qual procedeix l'aigua del rec. En la primera d'elles el Museu Molí Paperer al fons, http://lolalucas.blogspot.com/2009/10/museu-moli-paperer-capellades-anoia.html

24/4/10

SANT JORDI 2010. ELS MÉS VENUTS.

Ficció en català:
"Se sabrà tot" de Xavier Bosch.
"Maletes perdudes" de Jordi Puntí.
"Boulevart dels francesos" de Ferran Torrent.
"Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo" d'Albert Espinosa.
"No hi ha terceres persones" d'Empar Moliner.

Ficció en castellà:
"El asedio" d'Arturo Pérez Reverte.
"Venganza en Sevilla" de Matilde Asensi.
"El tiempo entre costuras" de María Dueñas.
"Todo lo que podríamos haber sido tu y yo si no fuésemos tu y yo" d'Albert Espinosa.

No ficció en català:
"El viatge al poder de la ment" d'Eduard Punset.
"La màscara del rei Artur" de Pilar Rahola.
"El viatge d'anada i tornada" de Gerard Piqué.

No ficció en castellà:
"El viaje al poder de la mente" d'Eduard Punset.
"De qué hablo cuando hablo de correr" d'Haruki Murakami.
"Superar la adversidad. El poder de la resiliencia" de Luis Rojas Marcos.

23/4/10

Sant Jordi.


20/4/10

Museu del Pa. Torà. La Segarra.


El Museu del Pa es troba en els baixos d'una casa del casc antic de Torà, concretament en el carrer del Forn.

Conegut com el "Forn de la Vila" fou restaurat per un grup de joves voluntaris l'any 1979, essent condicionat com a museu per l'APACT, l'any 1983.


Es tracta d'un forn medieval que es va construir a partir de la petició de la universitat de Torà al Duc de Cardona. Està documentat des de l'any 1642.
Com podeu veure és de petites dimensions i compartimentat per tres trams de volta.

Conté tota mena d'estris i matèries primeres utilitzats en la fabricació del pa en aquella època a més a més d'una petita mostra de productes.

Per veure el cementiri de Torà:

18/4/10

Visita al Jaciment Neandertal de l'Abric Romaní. Capellades. Anoia.

Des del mes de febrer d'aquest any s'organitzen unes més que interessants i didàctiques visites comentades en el Jaciment Neandertal de l'Abric Romaní de Capellades.
Geològicament l'Abric Romaní és una balma que s'obre dins els que es coneix com a Cinglera del Capelló, espectacular massís tavernític d'uns 50 metres de potència mitjana format per l'acció d'aigües carbonatades.
Una exposició introductòria ens endinsa no tan sols en la història del jaciment arqueològic del paleolític mitjà, el registre més important i clau per conéixer com vivien els neandertals i el primer conegut a Catalunya, entre 79.000 i 40.000 anys abans del present, també en el modus vivendi d'aquests avantpassats.
Tot va començar quan Amador Romaní, arqueòleg autodidacta descobria l'any 1909 restes que el van fer pensar en que el lloc podia ésser ben bé un jaciment important, va fer excavar un pou a dos pouers, fet que li va permetre trobar proves físiques i confirmar que tenia tota la raó en la seva hipòtesi inicial.
Les excavacions posteriors han estat sota la direcció de Eduard Ripoll i Perelló (entre 1956 i 1962), amb el suport del Museu arqueològic de Barcelona i després per Eduald Carbonell (a partir de 1983 continuant actualment), primer des del Centre de Recerques Paleo-Eco-Socials de Girona i, a partir de 1988, des de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
En l'esmentada exposició també es pot veure una descripció física i social dels neandertals, l'evolució dels humans des dels primers homínids, les possibles explicacions de la misteriosa desaparició d'aquests llunyans parents nostres així com eines i restes trobades en els treballs arqueològics efectuats fins ara.
La visita continua amb un vídeo explicatiu sobre la vida quotidiana en aquells temps i una explicació de les troballes i el treball arqueològic a l'interior del jaciment.
En aquesta imatge encara es pot veure el pou que va fer excavar Amador Romaní (entre les dues passarel.les de fusta).
Com a curiositat us diré que s'hi han trobat més de 200 fogars dels quals en veiem aquí algunes restes.
Aquí una imatge de d'altres elements (de fa 50.000 anys) que em van mostrar com la mandíbula d'un cavall, una banya de cèrvol, restes d'un os del quel n'havien extret el moll interior per alimentar-se, queixals de cavalls eines de sílex i excrements de hiena (animals que ocupaven les coves quan els neandertals, caçadors i recolectors nòmades no hi eren).
Un tros de sílex i una pedra amb la qual fabricaven les eines i una reproducció actual d'una d'elles.
Finalment el visitant pot fer pràctiques de tir amb propulsor i de tir amb arc, tècniques en les quals he de dir que tinc molt poca mà, com podeu veure. No cal dir que el resultat va ésser catastròfic, sort que havia quedat amb el Ramón per anar a dinar a l'Hostal Robert de la Pobla, perquè si hagués depés de la meva tècnica i de la meva precisió hagués patit molta gana.


Agrair als organitzadors i a la meva guia particular aquesta possibilitat de la qual en vaig gaudir molt i recomenar-vos a tots de fer-la.
D'altres entrades sobre l'Abric Romaní en aquest bloc:
Finalment, us vull fer un comentari d'una novel.la fantàstica per saber més d'aquest món ara tan llunyà.

Un llibre de Jean M. Auel.
Editorial El País, 2005.
590 pàgines.
Fa temps que el vaig llegir però en tinc molt bon record.
Es tracta d'un apassionant relat sobre una nena Cro-Magnon de cinc anys adoptada per un grup de Neandertals.
Tant si us interessa la prehistòria com si no, us el recomano de totes totes.

17/4/10

Sobre la guerra.


"No a la Guerra"
"Los poderosos deciden las guerras, los pueblos ponen los muertos".
01/02/03.

Sobre la llibertad.


"Porqué no necesitamos".
"Porqué no nos dan miedo sus perros".

"Porqué no seguimos el rebaño".
"¡¡¡ Porqué somos libres !!!".

14/4/10

Torre i poble. Vallferosa. La Segarra.


La Torre de Vallferosa és l'única que es conserva de la seva època. Està considerada com una obra mestra de l'arquitectura militar europea del segle X.
Es rodona i emmerletada, edificada entre els segles IX-XI, d'estil preromànic. Conserva nou dels dotze merlets originals.
Aquest indret va estar sota el domini de llinatges com els Vallferosa, els Ribelles, els Brull i els Cardona, per passar la baronia, al segle XVII, a Cristòfol de Gironella.
A Vallferosa (ferosa: salvatge/boscosa) com a Lloberola, trobem una torre doble, es a dir, la primera de 23 metres d'alçada, probablement d'origen islàmic i, la segona, construïda com a folre de la primera, de 33 metres d'alçada.

La torre presenta un color vermellós degut a l'òxid de la terra. Està arrebossada de dalt a baix amb la tècnica de l'opus spicatum (en forma d'escates de peix).
La porta original és la que es veu al costat de l'escala, en la següent imatge.
L'interior està disposat de tal manera que es pot pujar i baixar sense passar per les estances interiors, element molt important de cara a la privacitat en les fortificacions residencials que es van construir en èpoques posteriors.
A pocs metres al nord de la torre hi podem observar el vas antropomorf (el cap diferenciat del cos i de tallat recte) d'un enterrament infantil, d'una longitud de 93 cms. Possiblement no sigui l'únic que hi existeix, per saber-ho haurem d'esperar els treballs arqueològics que es puguin fer a la zona.
L'església de Sant Pere, barroca, va ésser edificada l'any 1698 pels Jesuïtes de Betlem de Barcelona, en el lloc que ocupava una capella romànica. Com podeu comprovar, tot i que està pràcticament en runes, encara es poden observar elements de la seva bellesa arquitectònica.














Vaig observar aquestes extranyes marques, molt semblants per cert l'una a l'altra, en dues pedres a prop de l'església. Jo pensava que eren marques de picapedrers, però em van dir que les pedres eren massa grosses i que, molt probablement, podrien correspondre a l'encaix d'algun estri funcional.
Seguidament podeu veure imatges de l'antic poble, també molt malmès.





A part d'edificacions diverses hi podem observar un trull, que consta d'una part en forma ovalada i una altra en forma rectangular que sembla haver servit per muntar-hi una premsa de vi. En la superfície també hi ha un petit caneló excavat a la roca.
La llegenda:
Diuen que el moro de Torà era molt ben plantat i arrogant. En temps de pau i bona armonia, fou convidat pel vescomte de Cardona i l'Abdal.là (el moro) es va enamorar de l'Abdelaida, filla del senyor de Cardona, essent totalment correspost per aquesta. Havent-se convertit al Cristianisme, va contraure matrimoni secret amb la seva enamorada. Ambdós sabien que aquest enllaç no seria mai acceptat per les seves corresponents families.
Els tres germans de la noia van conéixer el fet de tal manera que ho van comunicar ràpidament al seu pare que la feu tancar en la torre de l'homenatge, a règim de pa i aigua per a la resta de la seva vida.
Malalt de mort el vescompte fou convençut per fra Froilà, capellà del castell que havia celebrat el matrimoni, de que perdonés a la seva filla. I així fou, però la noia després de tants anys tancada en rebre la primera alenada d'aire pur no ho va soportar i no va poder sobreviure.
L'Abdal.là en saber-ho va fer matar tots tres germans, el fill i el net del més petit d'aquests. Semblant crueltat motivà que els nobles catalans reunissin els estols i el castell, atacat per totes bandes, fou incendiat i els seus estadants moriren tots.
Per cert el proper dia 25 d'abril es fa una nova edició de la caminada popular de Torà, amb Vallferosa, com a ruta escollida. Per més informació:
Aquesta entrada també està dedicada als companys del grup de Facebook "Amics dels castells catalans" i, molt especialment al Jaume Moya, el nostre guia particular i expert en la matèria, tot i que ens va fer treballar molt cercant el trull i el vas antropomorf, així com als dos guies del castell que ens van acompanyar en la interessant visita.