Torre i poble. Vallferosa. La Segarra.

La Torre de Vallferosa és l'única que es conserva de la seva època. Està considerada com una obra mestra de l'arquitectura militar europea del segle X.

Es rodona i emmerletada, edificada entre els segles IX-XI, d'estil preromànic. Conserva nou dels dotze merlets originals.

Aquest indret va estar sota el domini de llinatges com els Vallferosa, els Ribelles, els Brull i els Cardona, per passar la baronia, al segle XVII, a Cristòfol de Gironella.

A Vallferosa (ferosa: salvatge/boscosa) com a Lloberola, trobem una torre doble, es a dir, la primera de 23 metres d'alçada, probablement d'origen islàmic i, la segona, construïda com a folre de la primera, de 33 metres d'alçada.

La torre presenta un color vermellós degut a l'òxid de la terra. Està arrebossada de dalt a baix amb la tècnica de l'opus spicatum (en forma d'escates de peix).

La porta original és la que es veu al costat de l'escala, en la següent imatge.

L'interior està disposat de tal manera que es pot pujar i baixar sense passar per les estances interiors, element molt important de cara a la privacitat en les fortificacions residencials que es van construir en èpoques posteriors.

A pocs metres al nord de la torre hi podem observar el vas antropomorf (el cap diferenciat del cos i de tallat recte) d'un enterrament infantil, d'una longitud de 93 cms. Possiblement no sigui l'únic que hi existeix, per saber-ho haurem d'esperar els treballs arqueològics que es puguin fer a la zona.

L'església de Sant Pere, barroca, va ésser edificada l'any 1698 pels Jesuïtes de Betlem de Barcelona, en el lloc que ocupava una capella romànica. Com podeu comprovar, tot i que està pràcticament en runes, encara es poden observar elements de la seva bellesa arquitectònica.

Vaig observar aquestes extranyes marques, molt semblants per cert l'una a l'altra, en dues pedres a prop de l'església. Jo pensava que eren marques de picapedrers, però em van dir que les pedres eren massa grosses i que, molt probablement, podrien correspondre a l'encaix d'algun estri funcional.

Seguidament podeu veure imatges de l'antic poble, també molt malmès.

A part d'edificacions diverses hi podem observar un trull, que consta d'una part en forma ovalada i una altra en forma rectangular que sembla haver servit per muntar-hi una premsa de vi. En la superfície també hi ha un petit caneló excavat a la roca.

La llegenda:

Diuen que el moro de Torà era molt ben plantat i arrogant. En temps de pau i bona armonia, fou convidat pel vescomte de Cardona i l'Abdal.là (el moro) es va enamorar de l'Abdelaida, filla del senyor de Cardona, essent totalment correspost per aquesta. Havent-se convertit al Cristianisme, va contraure matrimoni secret amb la seva enamorada. Ambdós sabien que aquest enllaç no seria mai acceptat per les seves corresponents families.

Els tres germans de la noia van conéixer el fet de tal manera que ho van comunicar ràpidament al seu pare que la feu tancar en la torre de l'homenatge, a règim de pa i aigua per a la resta de la seva vida.

Malalt de mort el vescompte fou convençut per fra Froilà, capellà del castell que havia celebrat el matrimoni, de que perdonés a la seva filla. I així fou, però la noia després de tants anys tancada en rebre la primera alenada d'aire pur no ho va soportar i no va poder sobreviure.

L'Abdal.là en saber-ho va fer matar tots tres germans, el fill i el net del més petit d'aquests. Semblant crueltat motivà que els nobles catalans reunissin els estols i el castell, atacat per totes bandes, fou incendiat i els seus estadants moriren tots.

Per saber-ne més: http://turismesegarra.com/vallferosa.asp

Per cert el proper dia 25 d'abril es fa una nova edició de la caminada popular de Torà, amb Vallferosa, com a ruta escollida. Per més informació:

http://www.viladetora.net/34-noticia-796-29a_caminada_popular_de_tora.html

http://www.viladetora.net/20-noticia-403-vallferosa.html

Aquesta entrada també està dedicada als companys del grup de Facebook "Amics dels castells catalans" i, molt especialment al Jaume Moya, el nostre guia particular i expert en la matèria, tot i que ens va fer treballar molt cercant el trull i el vas antropomorf, així com als dos guies del castell que ens van acompanyar en la interessant visita.