La Font de la Carota. Igualada.

Plora en la solitud! L'han oblidada

els ocells i les flors i les estrelles,

sols les bruixes, segons algunes velles,

en nits de llamps i trons hi fan bugada

El Passeig de les cabres l'ha amagada

perquè mai s'hi deturin les donzelles,

sap que són picarols i drincs d'esquelles

no sap res de l'aimat i de l'aimada

Igualada l'esborra de la llista

quan esmenta ses fonts dignes de nota;

i com que són tants i tants qui no l'han vista

i no té per cantor ni una granota,

per això fa la cara tota trista

i li diuen la font de la Carota.

Jaume Boloix i Canela. 1866-1921.