Article d'opinió. Eluana Englaro.

Eluana Englaro va expirar per fi, perquè morta ja ho estava des de feia disset anys. Una agonia cruel contra la qual va batallar el seu pare des que els metges li havien diagnosticat un coma irreversible.

Beppino Englaro és un home que per mi mereix un reconeixement especial com a persona. Ha portat a terme les seves funcions com a tutor en escreix. A més ha lluitat no tan sols per una mort digna de la seva filla sinó de tots aquells que es troben en situacions similars. Un heroi que s'ha mantingut ferm als seus plantejaments fins que la justícia li ha ha donat la raó i ha obrat en conseqüència. No podem oblidar que hauria pogut solventar la situació fàcilment amb l'ajut d'un còmplice expert, però aquest no era el seu combat.

El debat ha estat intens. La controvèrsia també.

La qüestió de fons no deixa de ser la llibertat personal de viure com cadascú ho vol fer, on només s'ha de respectar el dret a l'objecció de consciència per part dels que han d'actuar en benefici dels desigs del pacient.