Pilota de set.

De Joan Pinyol.

Editorial Proa.

111 pàgines.

En Joan Pinyol ens ofereix un recull de contes entrellaçats excepcional, fet que no sorpren al lector fidel de les obres d'aquest autor tan proper no tan sols geogràficament, és de Capellades, sinó personalment.

Ja David Serrano en una entrevista de l'any 2007 per a "Quadern-Revista de les idees, les arts i les lletres", núm 162, el qualificava, qualificació amb la qual, ho he de dir, hi estic completament d'acord, com una persona "Humil i ocurrent fins a l'extrem, de mirada diàfana i curiosa, en Joan Pinyol es pren la vida amb una ironia tan fina com punyent, incisiva, corrosiva i divertida alhora. Parlant amb ell, le hores passen volant, plenes d'anècdotes, ocurrències, projectes, viatges...és una font incansable de generació d'idees i més idees".

L'escriptor juga aquí, no pas sense la creativitat i ironia que li són pròpies, amb el número 7. Així descobrim en aquests relats els pecats capitals, els colors de l'arc de Sant Martí, homònims i frases fetes en set històries en les quals els personatges es relacionen tots amb tots a través d'uns viatges particulars, que transcorren per la C15, i conflueixen en un destí comú, una pilota de set.

Destacaria el curós estil del Joan que es fa evident en tota la trama, però encara més si cap, en l'original lligam que uneix el títol de cada conte i la mort de cadascún dels seus protagonistes amb el pecat capital que comet.

Molt interessant. De lectura obligatòria, almenys, per la gent d'Igualada i comarca.