Castell d'Orpí. Orpí. Anoia.

Documentat des del segle X, concretament des de l'any 978, com a límit del castell de Miralles.

De l'antiga construcció només en resta la torre de l'homenatge, sisavada, i la porta d'accés, adovellada, que hi ha a la cara nord.

Dues de les cares tenen tendència a corbar-se i estan construïdes amb una tècnica i amb un material (carreus més petits i irregulars) diferents a la resta.

Es creu que originàriament la torre devia tenir tres pisos d'alçària.

Està catalogat com a bé cultural d'interés nacional.

A l'entorn de la torre es va construir un gran casal que segurament havia estat utilitzat com a recinte fortificat. Avui dia tant la torre com el casal estan destinats a la restauració.

Molt propera al castell hi trobem l'església de Sant Miquel, del segle XI-XII. És d'estil romànic.

La llegenda:

Hom diu que dintre el tancat d'aquest castell hi havia un pi que feia pinyes d'or. A cada florida del pi el cavaller que hi vivia es feia més i més ric de tal manera que arribà a ésser-ho més que el propi rei.

Avar com era, quan el rei Jaume li demanà ajut per fer la guerra cintra els moros de Mallorca, trobà mil excuses per no donar-li suport.

Un cop passada la guerra el rei Jaume en visitar Igulada va fer estada en aquest castell mentre el propietari feia ostentació de les seves riqueses. Li portà un braser d'or massís perquè el seu convidat s'escalfés on hi cremà encensos i perfums de gran valor, a més a més de molts documents que acreditaven els grans deutes que li tenien vassalls i cavallers de castells propers. El rei Jaume prengué aquest comportament com un insult, pagant la seva estada i la del seu seguici i el maleí a ell i al seu castell.

Com a conseqüència de la maledicció el pi de les pinyes d'or s'assecà inmediatament, la dissort més terrible perseguí al mal cavaller i ben aviat el castell va enrunar-se. Mai més els cavallers d'Orpí no feren res de bo.