Desconcert.

Acabo de llegir el diari. Sí, ho faig cada dia. M'ho prenc com una tasca que es deriva de la meva responsabilitat social. És un dret estar informat, però també és un deure d'un ciutadà del món, almenys en les nostres latituds.

No obstant, desprès de fer un repàs a les informacions que apareixen en l'edició digital d'avui, m'adono que poc han canviat de les d'ahir, de les d'abans d'ahir o, fins i tot, de les d'un mes enrere.

Els focus mediàtics són, tret de successos aïllats, pràcticament els mateixos. Els diversos estats s'enroquen en postures irreconciliables. Les decisions importants es posposen sine die. Els interessos econòmics i polítics s'imposen sobre els humanitaris. La justícia dista molt de ser equànime. Es condemna pressumptes innocents com si fossin suposats culpables. El terrorisme provoca un reguitzell de morts diari. Els afamats i oprimits continuen en un tàcit oblit. S'investiga per una pena de mort menys dolorosa i més instantània i s'ajusticia a persones. Les taxes d'atur fa temps que fan aigües. L'oficina del defensor del poble perd els papers. Els funcionaris es dediquen a malversar fons públics. En els centres de menors es cometen maltractaments.

Analitzant aquest panorama poc ens resta de positiu. Tan sols, les tasques de les ONG, la campanya del bolígraf solidari, la marató de TV3, les manifestacions populars, el discurs argumentat del premi Nobel d'enguany i les alegries que ens proporciona el Barça darrerament.

Ja podem estar contents.