Siurana, un dels indrets amb més encant que he pogut visitar, va ésser declarat, l'any 1961, Paratge Pintoresc i, l'any 1995, Bé Cultural d'interés Nacional. Es tracta d'un poble, que pertany al municipi de Cornudella de Montsant i que està situat a l'extrem est de la Serra de Prades a 737 metres d'altitud en respecte al mar.
A sobre d'un penya-segat a més de 250 metres de desnivell sobre el riu Siurana, destaquen les runes del castell, del qual en podem veure, actualment, restes de la muralla.
Les seves cases, tot i que rehabilitades, són una mostra d'arquitectura tradicional de muntanya.
L'Església de Santa Maria, romànica, documentada el 1154, és de finals del segle XII i principis del XIII.
Detall de l'absis de l'església.
El cementiri.
L'antic fossar, actual pla de l'església.
Sepulcre de la reina mora.
La portalada oberta al mur del nord.
El campanar, de planta quadrada, es va afegir posteriorment.
Restes del castell.
La llegenda:
Diuen que en el castell s'hi havia fet fort un rei moro que no parava de guerrejar contra els cristians que havien conquerit ja tots els voltants.
La muller del rei moro, anomenada Abdel Assia, que era d'una extraordinària bellesa i que tenia, a més, totes les gràcies i encants que una dona pot desitjar, creient que el seu castell era inexpugnable estava oferint un banquet als seus cortesans i gent notable quan de sobte una fletxa cristiana va caure enmig de la taula, fet que va produir un pànic terrible entre tots els comensals. Llavors la reina en comprendre que el bàndol contrari havia guanyat la guerra, va agafar el seu cavall per fugir, però veient que els cristians la perseguien encarà el cavall devers l'abisme i es llançà daltabaix. Fou tanta la fúria i embranzida presa per la bèstia, en escometre l'abisme, que deixà marcada a la roca viva de la vora la seva potada i que avui en dia encara es pot veure, en l'anomenat salt de la reina mora (en les properes imatges).
Més informació a:
Post especialment dedicat al Patxi i la Núria que van ésser uns guies magnífics en aquesta excursió. També per tota la resta de la meva colla amb els que vam gaudir d'una jornada especialment gratificant.
Entrades
.jpeg)
.JPG)
I la tomba de la Reina mora?
ResponEliminaSegons les dades que em consten és el sarcògeg que així he anomenat. Si estic errada ja m'ho direu.
ResponEliminaSe m'havia escapat...deu ser l'edat,disculpa Lola.
ResponEliminaHola Lola.
ResponEliminaUn reportage estupendo. Así que por eso la tumba está en ele xterior de la iglesia...
"la tumba de la reina mora" no lo sabía, cada día se aprende algo nuevo.
Un beso.
Tony,
ResponEliminaSí, sí, que ja fa temps que ens coneixem. Sàpigues que a la tercera ja no hi cauré, després de "los rollos de justicia" i ara "la tomba de la reina mora",comprovant dades, ja soc una experta en segones intencions.
'-)
APU,
ResponEliminaComo puedes ver contamos con unos amigos excepcionales, cultos y con muy buen humor, ahora que tu tampoco te quedas corto ni en lo uno ni en lo otro.
Me ha gustado esa leyenda, con la curiosidad añadida de estar "documentado" gráficamente el salto de la Reina. :)
ResponEliminaSiuranat-Priorat hasta hace un rato, solo me sonaba a tinto... Ahora sé que es algo más. Pero me han quedado las ganas de una copita de buen vino...
Efectos colaterales... supongo.
Petons!
Me ha gustado mucho el reportaje fotográfico. No recordaba que hubiese tantas flores aquel día. Supongo que cada uno nos fijamos en una cosa distinta.
ResponEliminaLo mejor sin duda es el recuerdo de dicha salida. ¡A ver si repetimos pronto!
Landahlauts,
ResponEliminaEl vino negro dulce del Priorat està para morirse.
Ksawery,
ResponEliminaYa mismo repetimos, entre todos llenaremos la agenda que no cabrá en ella un momento de respiro.
Hay fotos que parecen sacadas de un cuento. Me encantan, Lola. Gracias una vez màs por compartirlas.
ResponElimina