Reportatges sobre la meva terra.
Comentaris de llibres.
Crítiques de pel.lícules i documentals.
Impressions sobre espectacles diversos.
Contes i microcontes per adults.
I més.

Hispanola. Vangelis.

21/9/10

Terrisseria tardo-romana de Viladés. Òdena. Anoia.

L'anomenada Terrisseria tardo-romana de Viladés, era un centre terrisser, construït en diverses fases entre els segles IV i V dC, que es dedicava a la producció de teules romanes (tegulae), tan planes com corbes, i maons. Es tracta, concretament, del Jaciment de Ripoll de Can Brunet en el terme municipal d'Òdena.


Els arqueòlegs, membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, que van dur a terme les excavacions durant els anys 1997, 1998 i 1999, van posar al descobert diverses estructures, algunes d'elles força malmeses doncs estaven situades sota un camp de conrreu i havien estat fortament degradades per l'acció de l'home.
Durant la meva visita, aquest darrer agost, vaig poder comprovar que es necessitava una neteja doncs la vegetació ha fet de les seves i no permet observar amb detall un element tan curiós i pràcticament únic del nostre patrimoni.
Hi podem trobar les dependències centrals, dos camps de dolia i dos forns.
Les dependències centrals , construïdes amb pedra seca (roca sorrenca i conglomerat), estarien distribuïdes en vuit àmbits, tots ells, com la resta dels localitzats, relacionats amb l'activitat artesanal tret d'una habitació-cuina, en la qual es van localitzar restes de menjar i de recipients de vidre i de ceràmica.
En destaquem, a part de l'habitació-cuina, una segona dependència que estaria dedicada a donar forma al material preparat a la pastera, una tercera on hi hauria la pastera en la que es barrejava l'argila, l'aigua i el sauló, massa am la qual es feien les teules i els maons, un parell de dipòsits, un dels camps de dolia i un abocador.


Pel que fa als camps de dolia un situat a l'est de les dependències centrals (no visible en la planta abans anexada) i un altre al nord d'aquestes, dir que consisteixen en un conjunt de grans gerres de ceràmica de diverses mides que eren introduïdes dins una fossa circular excavada al terra i de les quals només en quedava visible la boca, caracteritzada per una gran vora que la circumdava. Servien per contenir i conservar aliments i matèries relacionades amb les tasques artesanals o la vida quotidiana.

Els forns eren estructures excavades a les argiles naturals, en les que el foc quedava aïllat a la cambra de combustió, per sobre de la que es disposava una graella on s'hi colocaven els materials , de tal manera que l'escalfor ascendia per la cambra de cocció però les flames no arribaven a tocar mai les teules ni els maons.

Més informació a:
"Miscellanea aqualatensia / 11" Recerques sobre la comarca de l'Anoia.
Centre d'Estudis Comarcals de l'Anoia.
2004.
Article: Primers avenços sobre el Conjunt Terrisser de Ripoll de Can Brunet.
Autors: Pedro Luís Carmona i Sonia Pascual García.
I, ja per acabar, només em resta agrair al Sr. Pedro Luís Carmona i al Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada la informació que m'han fet arribar per tal de redactar aquest reportatge.

2 comentaris:

  1. Qué interesante! Yo tengo cierta predilección por las alfarerías y la cerámica...

    petons!

    ResponElimina
  2. ¡Lola, tú siempre mostrándonos cosas interesantísimas! Me gustan los sistemas de producción antiguos. Son un reto a la imaginación y un desafío a la inteligencia.

    Buen detalle el tema de la rotulación de las fotos.

    ResponElimina