El diumenge al matí vam tenir la grata i esperada oportunitat d'assistir a una vista guiada per la Vil.la romana de l'Espelt, organitzada pel Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia-IMC i pel Museu del Traginer-Col.lecció Antoni Ros en el marc de les jornades del Patrimoni d'enguany.
El Jordi, un dels arqueòlegs que va participar activament durant 8 anys en les excavacions de l'esmentada vil.la ens va explicar, fil per randa, no tan sols les estructures que van quedar al descobert, també ens va fer una interessant introducció a la vida dels romans en pràcticament tots els àmbits i ens va mostrar fotografies de les troballes i reproduccions de monedes i d'altres estris que aquests utilitzaven en la seva vida quotidiana.
La vil.la romana és una casa rural o masia enmig d'una propietat de terra de conreu anomenada fundus pels propis romans. La cronologia dels materials trobats va ben bé des de el segle II-I aC al segle V-VI dC.
Els amos normalment eren absentistes i la masia en qüestió estava gestionada durant la seva absència per una família que feien de masovers. Hi vivien normalment unes 15 persones.
La producció era eminentment cerealista, tot i que també compatven amb vinya pròpia i hort, a part de la seva cabanya d'animals de granja. L'orientació de la producció era el comerç i la seva manutenció.
Es pot dividir en dues parts claramente diferenciades, la pars urbana (vivenda) i la pars rustica (destinada a la producció agrícola, transformació i emmagatzematge).
La construcció es feta amb pedra, arena i calç, utilitzant un sistema d'encofrats. Situada en un lloc dominant, assolellat i amb un corrent d'aigua proper que els proveïa mitjançant canalitzacions molt eficients i que els permetia emmagatzemar l'aigua en dipòsits a la mateixa vil.la.
En algunes de les estances comptava amb un sistema de calefacció per aire calent (hipocaust).
La pars urbana comptava amb:
Passadís.
Rebedor.
Triclinium (menjador).
Culina (cuina).
Habitacions menors (dormitoris).
Balneum (dues piscines, una individual i una col.lectiva).
Sauna, cambra tèbia i vestuari.
Pati descobert.
En el passadís es van localitzar unes pintures murals i en el rebedor i menjador mosaics en el paviment.
La pars rustica comptava amb:
Lacus (dipòsits d'aigua).
Hort.
Abocador.
Magatzems.
Estables.
Torculum (Premsa de vi).
Pintures murals trobades al passadís.
Fotografies de les imatges que pertanyen al Museu sobre alguns dels estris trobats durant les excavacions:
Reproduccions que el Jordi ens va mostrar durant la seva explicació.
De moment no s'han excavat enterraments, tot i que els romans a part de les inhumacions també practicaven la incineració.
Detalls curiosos:
Els romans que habitaven la vil.la tenien una alçada de 1,57 els homes i 1,52 les dones (dades estadístiques de l'època). L'esperança de vida estava entre els 35 i 40 anys. Les dones solien parir entre 4 i 8 fills. Hi havia una mortalitat infantil força elevada.
Per les restes trobades a l'abocador podem dir que la seva dieta, a part de les verdures, llegums, cereals, ous i llet, constava de:
Cabres.
Bens.
Bous.
Conills.
Cèrvols.
Galls, gallines, perdius i coloms.
Peixos d'aigua salada (fumats o conservats en pous de glaç).
A part de vi de raïm, feien vi de roses i de violetes.
Algunes de les receptes de cuina especialment apetitoses:
Bròquil amb panses i pinyons.
Puré d'enciam.
Porros a les brases.
Faves a la cassola.
Llenties amb castanyes.
Puré de pèsols amb mandonguilles.
Vedella o bou amb castanyes.
Garrí cuït amb vi.
Perdius a la vinagreta.
I, ja per finalitzar, l'anècdota:Les letrines eren comuns i mentre feien la feina podien fer petar la xerrada.
Entrades
.jpeg)
.JPG)
