El jutge jutjat.

Si us he de ser sincera us puc dir que admiro moltes persones per diverses causes. Sí, hi ha virtuts humanes que em captiven especialment. La intel.ligència. L’agudesa. La cultura. El coratge. La coherència. El compromís. La creativitat. El bon humor. L’objectivitat. La senzillesa. La franquesa. I tantes d’altres.

Descobreixo aquests trets en el tarannà de persones properes però també en el de personalitats públiques. Una d’elles és en Baltasar Garzón.

Sempre m’ha semblat que un ésser humà com ell és digne d’admiració i respecte. Ha estat i és un jutge compromès amb la seva feina, agosarat en els seus processos fins el punt de posar en perill la seva pròpia vida i imparcial sense considerar la ideologia d’aquell a qui investiga. Tots ells requisits imprescindibles per a dur a terme l’activitat professional a la que es dedica. L’aplicació de la justícia.

Reconegut arreu, l’anomenen “el jutge estrella”. No obstant, jo sempre m’he qüestionat si aquesta denominació correspon a un afany protagonista del propi Garzón o a una mena d’etiqueta derivada de la seva tasca judicial i difosa per l’enveja dels seus crítics més discrepants. Francament dubto que la resposta a la meva qüestió sigui la primera. Dubtes, a part, penso, i crec que no la erro, que això no resta valor a la seva tasca portada a terme fins ara.

Per tots els motius esmentats, m’afegeixo, doncs, a aquells que li donen suport en uns moments en que se’l pretén jutjar més per motius polítics que no pas judicials. Una guerra que se li presenta ben difícil si tenim en compte l’actitud dels qui, ja fa temps, l’han iniciat i que li tenen jurada i ben jurada.