Reportatges sobre la meva terra.
Comentaris de llibres.
Crítiques de pel.lícules i documentals.
Impressions sobre espectacles diversos.
Contes i microcontes per adults.
I més.

Hispanola. Vangelis.

19/9/10

Notícies de tots colors.

Aquesta setmana hem tingut notícies de tots colors.

La més trista, per a mi, ha estat la mort de José Antonio Labordeta. Un home compromés, coherent i sense pèls a la llengua. Intel.ligent i irònic. Amant de la seva terra i de la llibertat. Poeta, cantautor i polític que va lluitar per transmetre uns valors, els seus, que molts compartim, i que, per això, l'estimem. El seu exemple i la seva clarividència ens acompanyarà sempre.
La política francesa pel que fa a l'expulsió de gitanos romanesos ha estat un altre dels temes que ha ocupat pàgines i pàgines a la premsa i hores llargues a la ràdio i a la televisió. No deixa de sorprendre, hores d'ara, el caire que prenen les decisions polítiques adoptades de cara a limitar la inmigració en tots els països centrals.
El panorama és evidentement cada cop més complicat. Les causes són polítiques, econòmiques i socials. Factors que per manca de polítiques de prevenció s'han anat agreujant i ara no queda un altre remei que correm-hi tots. Però les excuses no ens enganyen, ni ens enganyaran. Avui és l'ordre públic i demà en serà una altra.
El cas es que hi ha uns inmigrants que ja ens van bé. Fan feines que no existirien si no tinguessim persones disposades a perdre la salut i la vida i a viure en condicions molt precàries. Ens fan aquelles tasques que els nacionals ens neguem a fer. Per aquests el pes de la llei pot ésser més o menys feixug però per aquells altres, els que no ens proporcionen cap mena de beneficis, s'aplica darrerament amb molt de rigor.
El problema no es solventarà amb expulsions, no, de cap manera.
El problema s'arranjarà quan el sistema mundial atorgui una oportunitat als països semiperifèrics i perifèrics. Quan el control dels beneficis i del mercat deixi d'estar en mans de les corporacions transnacionals dels països centrals i quan la igualtat d'oportunitats sigui real i efectiva i no hi hagi pobles discriminats pel seu color o la seva raça.
Sé que el que dic pot semblar utòpic enmig d'una crisi econòmica com l'actual, però aquest argument no deixa de demostrar la meva tesi, el sistema mundial no funciona ni funcionarà si no prenem solucions dràstiques com les que he proposat.
Per d'altra banda, ETA va anunciar que vol parlar amb mediadors internacionals per analitzar la situació del país basc. Espero, i enteneu els meus dubtes sobre aquesta qüestió doncs el tema és especialment complicat, que aquesta determinació conjuntament amb la treba anunciada el 5 de setembre esdevingui el primer pas seriós i efectiu per reconduir una situació, ara per ara insostenible en una democràcia, tot i que el terror, ni tan sols durant la dictadura, no hauria d'haver estat mai el mètode.
Com veieu el panorama no deixa de tenir un to més aviat grisós, però no us amoïneu en breu assistirem a aquell aconteixement tan i tan esperat. La nostra Pe serà mare. Oh quin gran goig, quina joia !!!.

7 comentaris:

  1. Pe, ¿madre?

    ¡¡¡Qué me dices!!!
    Y lo dices al final... así como si nada???

    Pe, madre!!!

    :)

    Petons!

    ResponElimina
  2. No interesa que recordemos el trato que la Patrie de"le Libertè,Egalitè et Fraternitè",con las Izquierdas en el poder,dispensaron a unos miles de"inmigrantes" que en 1939,huyendo de las represalias de una guerra,intentaron refugiarse ahí.
    Mal verano éste,Saramago,Labordeta...se van SEÑORES sin miedo a opninar,pero consecuentes con sus actos y palabras.

    ResponElimina
  3. Tony,
    Quizá sí merezca la pena recordarlo aunque sea una pequeña síntesis. Por favor.

    ResponElimina
  4. ¡Buf, que repaso!

    Respecto a Labordeta creo que se pierde otra gran persona que decía lo que pensaba y pensaba lo que decía (que es más de lo que muchos pueden decir en este país).

    El tema de Francia, que hace mucho dejó de ser patría de "le Libertè,Egalitè et Fraternitè", con los gitanos rumanos es un claro ejemplo de lo que sobran son las fronteras y no las personas (aunque algunas se lo ganen a pulso). Es muy fácil echarlos y que se ocupe otro de ellos. Lejos de arreglar un problema lo que hacen es etiquetarlos, "gitanos rumanos" como colectivo, haciendo así olvidar que también son personas) y pasarlo al vecino. Lo que sobran son políticos de esta calaña.

    Sobre lo de ETA, soy escéptico.

    Y sobre "Pe", ¿a quién le importa?

    ResponElimina
  5. Tony, gracias mil por hacerme llegar la información.
    Si alguien quiere informarse de los hechos a los que él se refiere puede visitar: http://pages.livresdeguerre.net/pages/sujet.php?id=docddp&su=103&np=780

    ResponElimina
  6. Ksawery,
    Agradecerte tus reflexiones y comentarios que aportan, como siempre, interesantes puntos de vista a tener en cuenta.

    ResponElimina
  7. Landahlauts, agudo y genial como siempre,parece que nos conozcamos en persona.
    Petons i abraçades a cabassos. A Tony y a Ksawery ya se los doy personalmente cada dos por tres y tengo permiso, no te creas.

    ResponElimina