El árbol de la ciencia.

De Pio Baroja.

Novel.la de caire biogràfic.

Escrita el 1911.

Alianza Editorial Madrid.

El libro de bolsillo 50.

251 pàgines.

Castellà.

És segons el propi autor el llibre més acabat i més complet de tots els seus.

Baroja pertany a la denominada generació del 98 i aquest text es circunscriu perfectament al pensament i a l'estil d'aquells escriptors. Així destaca una visió pessimista de l'Espanya d'aquella època amb una societat especialment decadent, una crítica als polítics del moment per la seva mala gestió especialment per la pèdua de les darreres colònies a Cuba i a Filipines, una anàlisi dels valors vigents en la comunitat amb una necessitat de reforma, una recerca del coneixement i pensament europeu i, a més, les obres són un reflex de la percepció personal de les coses, amb un estil marcat per la senzillesa, la frase viva i expressiva.

No obstant, l'esperit del nostre escriptor destaca per la seva independència. Molt dinàmic, no és gens retòric sinó que s'expressa amb claredat, amb un humor amarg i unes descripcions breus però molt encertades d'uns personatges molt sincers, sense cap mena d'ambigüitat ni perjudicis.

Ens explica en aquesta obra la història sobre L'Andrés Hurtado des de que és estudiant de medicina, el seu exercici de metge rural en un poble de Castella, el seu casament i la seva mort. El protagonista de la història té molts trets del propi autor.

Són especialment destacables els diàlegs de l'Hurtado amb el seu oncle Iturrioz, que basats en les lectures del primer de Kant i de Schopenhauer fan una reflexió molt acurada sobre la societat i el sentit de la vida des de dues perspectives.

Destaquem com a paràgrafs francament interessants:

"Una fòrmula de vida", pàgina 39.

"La crueldad universal", pàgina 94.

Tota la part quarta, "Inquisiciones", pàgina 124.

"Amor, teoría y pràctica", pàgina 229.

"El derecho a la prole", pàgina 235.

Una frase:

"En todas partes y en todas épocas los conductores de hombres son prometedores de paraísos".

Imprescindible.