LLENGUA I LITERATURA A L'ÀFRICA.

Resum del curs Llengua i Literatura a l'Àfrica, Universitat Ramón Llull 2008, Igualada.
Professora- M. Carme Junyent.

1 Classificacions de les llengües a l’Àfrica

1.1. Classificació de Greenberg:

En el món es parlen si fa o no fa unes 5000 llengües, de les quals unes 1000, aproximadament, són africanes. No obstant si ho estudiem des d’una perspectiva ètnica, en aquest continent en podríem comptar, també aproximadament, unes 600.


A títol d’exemple n’enunciarem algunes d’elles incloent-les en la família a la qual corresponen segons va establir Greenberg:

-Afroasiàtiques (nord del continent):
.Semític:
Àrab
Amhàric (Etiòpia)
.Berber:
Amazic
Tuareg
Guantxe
.Antic egipci
.Cuixític:
Somali
Oromo
.Txàdic: Haussa (llengua amb + parlants desprès de l’àrab)

-Nigerocongoleses( Senegal, Kènia i sud del continent):
..Manding
..Kordofanès
..Atlanticongolès:
.Atlàntic:
ful
Wòlof
Serer
.Kwa:
Akan
Ewe
Ioruba
Igbo
.Benuecongolés: Bantu:
Suahili
Kikuiu
Fang
Zulu
Kikongo
Kimbundu
El parentiu de les quals va ésser el 1er reconegut.

-Nilosaharianes (entre les afroasiàtiques i nigerocongoleses):
Nuba
Massai
Xil.luk
Kanuri
Songhai
Nuer

-Khoisan(sud del continent):
Nama
Kwadi

A banda de les llengües agrupades en aquestes quatre famílies, al continent africà s’hi parla anglès, francès, portuguès i espanyol com a conseqüència de la colonització, però només un 10% d’africans les parlen.

Molts estats africans van optar per una llengua europea com a llengua oficial:

Portuguès:
Moçambic
Angola
Guinea Bissau
Diverses illes de l’atlàntic

Espanyol:
Guinea equatorial

Anglès i francès:
Diversos estats cadascuna.

El continent africà es pot considerar el continent de la diversitat lingüística, ja que és el lloc on percentualment es donen menys processos de substitució. Un altre tret característic és que, mentre que en altres zones del món les llengües que s’extingeixen són substituïdes per llengües europees, a l’Àfrica són altres llengües africanes les que ocupen l’espai de les subordinades.

Alguns lingüistes adopten un criteri restrictiu segons el qual si dues persones s’entenen es que parlen la mateixa llengua. Hem de tenir amb compte, però, que si s’entenen potser que les llengües estiguin emparentades.

1.2. Parentiu entre llengües:

El parentiu entre llengües suposa que en el passat han estat una mateixa llengua, que tenen un origen comú.
Per tal d’establir aquest parentiu cal trobar semblances entre significants i significats.
En el parentiu entre llengües es dona la llei de la transitivitat. Si A està emparentada amb B i B amb C, A ho està amb C.


Hem d’obviar però per fer un estudi rigorós del tema:

Significants icònics: signes que participen de la naturalesa de la cosa significada.

Onomatopeies: del tipus primari com kikirikí o del tipus secundari com Zig-Zag.

Ideofons: paraules per transmetre sensacions.

Paraules manllevades.

1.3. Classificació acadèmica de les llengües africanes:

Semites
Camites
Sudàniques
Bantu
Hotentot
Boiximà

1.4. Classificació morfològica (per la forma de les paraules):

Tot i que no hi ha tipus purs oferim la següent classificació:

Aïllants: es caracteritzen per la invariabilitat de les paraules. La sintaxi és donçs molt important. Ex: mes 2 (febrer), 2 mes (dos mesos).

Aglutinants o polisintètiques: es caracteritzen per comptar amb elements que es poden segmentar en unitats de significat. Ex:
M – TU vol dir persona
WA – TU persones
KI – TU cosa
VI – TU coses
M – TI arbre
MI – TI arbres

Flexives: es caracteritzen perquè no hi ha correspondència entre les unitats de significat i el significat.

Incorporants: es caracteritzen perquè les paraules són com oracions en si mateixes. Ex: esquimal (persona que menja carn crua), capgirar.

Amb infixos: Coneixem els sufix i els prefix, elements gramaticals que s’afegeixen desprès o abans de l’arrel, però ells utilitzen els infixos, que s’afegeixen al mig de la paraula. Ex: safari vol dir viatge i safiri vol dir viatjar.

2. Llengua i Historia:

La hipòtesi monogenista, oposada a la poligenista, explica l’origen de la humanitat i la seva evolució a partir d’un sol grup humà. I aporta arguments de que aquest primer grup va sorgir de l’Àfrica a partir dels restes fòsils humans que s’han trobat.

Cuvier va adoptar la monogenista, en el segle XIX, per explicar la seva taxonomia de les llengües. Segons ell en el desenvolupament dels pobles les llengües passen per tres etapes:

Aïllants (xinès)
Aglutinants (africanes)
Flexives (grec i llatí)

No obstant quan van arribar a l’Àfrica per estudiar la lingüística del continent se’ls trenquen els esquemes perquè van trobar que les llengües Bantu eren aglutinants i ho explica tenint com a referència la bíblia i la maledicció de Cam.

Mites a part, si s’admet una la hipòtesi monogenista fora es podria pensar que totes les llengües poden provenir d’una sola llengua.

És amb els africanistes Carl Meinhof i Diedrich Hermann Westermann que s’inicia l’estudi científic de les llengües africanes i que Greenberg acabarà fent-ne la classificació actual.

Cal tenir en compte que el lloc de + diversitat lingüística és l’origen del grup. Com + homogeni és un grup + nou és.

L’adopció de significants pels colors en una llengua es fa pels passos següents:
Blanc
Negre
Vermell
Groc o verd
Blau
Marró

3. Característiques de les llengües africanes:

-Els clics: són fonemes.
-Els tons: nosaltres tenim els accents ells els tons. Els tambors africans reprodueixen l’estructura tonal del que estan dient. Ex:

`MBÈKÉÈ (forasters)

4. Creació de lèxic:

Per introduir lèxic nou en una llengua cal:

Incorporar significats nous a paraules que ja no s’utilitzen o manllevar paraules de d’altres idiomes o crear lèxic a partir dels recursos de la pròpia llengua.

Exemple de creació de mots a partir dels propis recursos:

KI – SWAHILI llengua
M – SWAHILI un suahili
WA- SWAHILI els suahili
U – SWAHILI el país
KI és el prefix de cosa, M és el prefix de persona, WA és el prefix de persona en plural, etc.

5. Llengües amenaçades:

A l’Àfrica hi ha un 20% de llengües amenaçades. Llengües que ja no es transmeten o que estan en procés de substitució.

Un factor molt important en aquest aspecte és la colonització amb el temps de penetració i el de permanència.

Per d’altra banda cal dir que hi ha hagut dos tipus de processos de colonització el romànic per part de França, Espanya i Portugal i el germànic per part d’Anglaterra i Alemanya.

En el romànic l’amenaça ha estat molt més greu que en el germànic perquè es va imposar com a llengua oficial la del colonitzador en l’administració i les escoles. En el germànic, en canvi, es va crear una classe intermèdia, la dels intèrprets i van fomentar les llengües locals en tots els àmbits.


6. Literatura:

La literatura en llengua colonial és molt antropològica i compta amb una temàtica força limitada tractant especialment la colonització, la corrupció i la bogeria –alienació.

Wole Soyinka:
“The man died”

Camara Laye:
“El nen negre”

Chinua Achebe:
“Tot se’n va en orris”

Amadol Hampâté:
“Ankul.lel el nen ful”

Baltasar Lopez:
“Chiquinho”

Murudin Farah:
“Relatos”
“Secretos”

Ngugi Wa Thiong’o:
“El diablo de la cruz”
“Pétalos de sangre”

Xosé Lois Garcia
“Poemas a la madre África”

Sembene Ousmane( escriptor i director de cinema):
“El vell i la medalla”

Okot p’Biteck
“Song of lavino”

Mariamma Ba
“So long a letter”