Avui estic realment trista, sí, avui ha mort Miguel Delibes, un dels escriptors, que més admiro, perquè llegint part de la seva obra he passat hores inoblidables.
Autor d'obres, tant i tan importants, com Los santos inocentes, Cinco horas con Mario, El disputado voto del señor Cayo, Las ratas (del qual en teniu un comentari en aquest bloc) i tantes d'altres, ja que només he anomenat les que conec perquè les he llegit, ens ha deixat un molt bon llegat i ha estat subjecte de nombrosos premis literaris al llarg de la seva vida, a part d'ésser membre de la Real Acadèmia Espanyola.
Gran coneixedor de la Castella rural en tots els aspectes, ens ha apropat a aquesta regió amb novel.les de caire social realment excepcionals. El seu coneixement de l'idioma era envejable i el seu talent creatiu insuperable.
Un geni de les lletres que s'acomiada, un geni de les lletres que mai podré oblidar.
En Jesus M Tibau un dels meus escriptors també predilecte ha fet un escrit fantàstic sobre en Delibes i l'any 2007 va fer un comentari de "Las ratas" que us convido a llegir a les següents adreces: http://jmtibau.blogspot.com/2010/03/miguel-delibes-sempre.html
Entrades
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
Un diua de dol, doncs. Va ser un dels primers autors que vaig llegir, i des del primer moment em vaig seduir pels seus paisatges i pel clima que sap crear al voltant dels seus personatges. Las ratas és un dels meus llibres de capçalera.
ResponEliminaM'agradat molt l'entrada. En poques paraules has expresat tot el que aquest home ha significat per la llengua castellana.
ResponElimina