19/5/09
Plaça de Sant Miquel i portals del recinte enmurallat. Igualada.
18/5/09
LLENGUA I LITERATURA A L'ÀFRICA.
Resum del curs Llengua i Literatura a l'Àfrica, Universitat Ramón Llull 2008, Igualada.
Professora- M. Carme Junyent.
1 Classificacions de les llengües a l’Àfrica
1.1. Classificació de Greenberg:
En el món es parlen si fa o no fa unes 5000 llengües, de les quals unes 1000, aproximadament, són africanes. No obstant si ho estudiem des d’una perspectiva ètnica, en aquest continent en podríem comptar, també aproximadament, unes 600.
A títol d’exemple n’enunciarem algunes d’elles incloent-les en la família a la qual corresponen segons va establir Greenberg:
-Afroasiàtiques (nord del continent):
.Semític:
Àrab
Amhàric (Etiòpia)
.Berber:
Amazic
Tuareg
Guantxe
.Antic egipci
.Cuixític:
Somali
Oromo
.Txàdic: Haussa (llengua amb + parlants desprès de l’àrab)
-Nigerocongoleses( Senegal, Kènia i sud del continent):
..Manding
..Kordofanès
..Atlanticongolès:
.Atlàntic:
ful
Wòlof
Serer
.Kwa:
Akan
Ewe
Ioruba
Igbo
.Benuecongolés: Bantu:
Suahili
Kikuiu
Fang
Zulu
Kikongo
Kimbundu
El parentiu de les quals va ésser el 1er reconegut.
-Nilosaharianes (entre les afroasiàtiques i nigerocongoleses):
Nuba
Massai
Xil.luk
Kanuri
Songhai
Nuer
-Khoisan(sud del continent):
Nama
Kwadi
A banda de les llengües agrupades en aquestes quatre famílies, al continent africà s’hi parla anglès, francès, portuguès i espanyol com a conseqüència de la colonització, però només un 10% d’africans les parlen.
Molts estats africans van optar per una llengua europea com a llengua oficial:
Portuguès:
Moçambic
Angola
Guinea Bissau
Diverses illes de l’atlàntic
Espanyol:
Guinea equatorial
Anglès i francès:
Diversos estats cadascuna.
El continent africà es pot considerar el continent de la diversitat lingüística, ja que és el lloc on percentualment es donen menys processos de substitució. Un altre tret característic és que, mentre que en altres zones del món les llengües que s’extingeixen són substituïdes per llengües europees, a l’Àfrica són altres llengües africanes les que ocupen l’espai de les subordinades.
Alguns lingüistes adopten un criteri restrictiu segons el qual si dues persones s’entenen es que parlen la mateixa llengua. Hem de tenir amb compte, però, que si s’entenen potser que les llengües estiguin emparentades.
1.2. Parentiu entre llengües:
El parentiu entre llengües suposa que en el passat han estat una mateixa llengua, que tenen un origen comú.
Per tal d’establir aquest parentiu cal trobar semblances entre significants i significats.
En el parentiu entre llengües es dona la llei de la transitivitat. Si A està emparentada amb B i B amb C, A ho està amb C.
Hem d’obviar però per fer un estudi rigorós del tema:
Significants icònics: signes que participen de la naturalesa de la cosa significada.
Onomatopeies: del tipus primari com kikirikí o del tipus secundari com Zig-Zag.
Ideofons: paraules per transmetre sensacions.
Paraules manllevades.
1.3. Classificació acadèmica de les llengües africanes:
Semites
Camites
Sudàniques
Bantu
Hotentot
Boiximà
1.4. Classificació morfològica (per la forma de les paraules):
Tot i que no hi ha tipus purs oferim la següent classificació:
Aïllants: es caracteritzen per la invariabilitat de les paraules. La sintaxi és donçs molt important. Ex: mes 2 (febrer), 2 mes (dos mesos).
Aglutinants o polisintètiques: es caracteritzen per comptar amb elements que es poden segmentar en unitats de significat. Ex:
M – TU vol dir persona
WA – TU persones
KI – TU cosa
VI – TU coses
M – TI arbre
MI – TI arbres
Flexives: es caracteritzen perquè no hi ha correspondència entre les unitats de significat i el significat.
Incorporants: es caracteritzen perquè les paraules són com oracions en si mateixes. Ex: esquimal (persona que menja carn crua), capgirar.
Amb infixos: Coneixem els sufix i els prefix, elements gramaticals que s’afegeixen desprès o abans de l’arrel, però ells utilitzen els infixos, que s’afegeixen al mig de la paraula. Ex: safari vol dir viatge i safiri vol dir viatjar.
2. Llengua i Historia:
La hipòtesi monogenista, oposada a la poligenista, explica l’origen de la humanitat i la seva evolució a partir d’un sol grup humà. I aporta arguments de que aquest primer grup va sorgir de l’Àfrica a partir dels restes fòsils humans que s’han trobat.
Cuvier va adoptar la monogenista, en el segle XIX, per explicar la seva taxonomia de les llengües. Segons ell en el desenvolupament dels pobles les llengües passen per tres etapes:
Aïllants (xinès)
Aglutinants (africanes)
Flexives (grec i llatí)
No obstant quan van arribar a l’Àfrica per estudiar la lingüística del continent se’ls trenquen els esquemes perquè van trobar que les llengües Bantu eren aglutinants i ho explica tenint com a referència la bíblia i la maledicció de Cam.
Mites a part, si s’admet una la hipòtesi monogenista fora es podria pensar que totes les llengües poden provenir d’una sola llengua.
És amb els africanistes Carl Meinhof i Diedrich Hermann Westermann que s’inicia l’estudi científic de les llengües africanes i que Greenberg acabarà fent-ne la classificació actual.
Cal tenir en compte que el lloc de + diversitat lingüística és l’origen del grup. Com + homogeni és un grup + nou és.
L’adopció de significants pels colors en una llengua es fa pels passos següents:
Blanc
Negre
Vermell
Groc o verd
Blau
Marró
3. Característiques de les llengües africanes:
-Els clics: són fonemes.
-Els tons: nosaltres tenim els accents ells els tons. Els tambors africans reprodueixen l’estructura tonal del que estan dient. Ex:
`MBÈKÉÈ (forasters)
4. Creació de lèxic:
Per introduir lèxic nou en una llengua cal:
Incorporar significats nous a paraules que ja no s’utilitzen o manllevar paraules de d’altres idiomes o crear lèxic a partir dels recursos de la pròpia llengua.
Exemple de creació de mots a partir dels propis recursos:
KI – SWAHILI llengua
M – SWAHILI un suahili
WA- SWAHILI els suahili
U – SWAHILI el país
KI és el prefix de cosa, M és el prefix de persona, WA és el prefix de persona en plural, etc.
5. Llengües amenaçades:
A l’Àfrica hi ha un 20% de llengües amenaçades. Llengües que ja no es transmeten o que estan en procés de substitució.
Un factor molt important en aquest aspecte és la colonització amb el temps de penetració i el de permanència.
Per d’altra banda cal dir que hi ha hagut dos tipus de processos de colonització el romànic per part de França, Espanya i Portugal i el germànic per part d’Anglaterra i Alemanya.
En el romànic l’amenaça ha estat molt més greu que en el germànic perquè es va imposar com a llengua oficial la del colonitzador en l’administració i les escoles. En el germànic, en canvi, es va crear una classe intermèdia, la dels intèrprets i van fomentar les llengües locals en tots els àmbits.
6. Literatura:
La literatura en llengua colonial és molt antropològica i compta amb una temàtica força limitada tractant especialment la colonització, la corrupció i la bogeria –alienació.
Wole Soyinka:
“The man died”
Camara Laye:
“El nen negre”
Chinua Achebe:
“Tot se’n va en orris”
Amadol Hampâté:
“Ankul.lel el nen ful”
Baltasar Lopez:
“Chiquinho”
Murudin Farah:
“Relatos”
“Secretos”
Ngugi Wa Thiong’o:
“El diablo de la cruz”
“Pétalos de sangre”
Xosé Lois Garcia
“Poemas a la madre África”
Sembene Ousmane( escriptor i director de cinema):
“El vell i la medalla”
Okot p’Biteck
“Song of lavino”
Mariamma Ba
“So long a letter”
Professora- M. Carme Junyent.
1 Classificacions de les llengües a l’Àfrica
1.1. Classificació de Greenberg:
En el món es parlen si fa o no fa unes 5000 llengües, de les quals unes 1000, aproximadament, són africanes. No obstant si ho estudiem des d’una perspectiva ètnica, en aquest continent en podríem comptar, també aproximadament, unes 600.
A títol d’exemple n’enunciarem algunes d’elles incloent-les en la família a la qual corresponen segons va establir Greenberg:
-Afroasiàtiques (nord del continent):
.Semític:
Àrab
Amhàric (Etiòpia)
.Berber:
Amazic
Tuareg
Guantxe
.Antic egipci
.Cuixític:
Somali
Oromo
.Txàdic: Haussa (llengua amb + parlants desprès de l’àrab)
-Nigerocongoleses( Senegal, Kènia i sud del continent):
..Manding
..Kordofanès
..Atlanticongolès:
.Atlàntic:
ful
Wòlof
Serer
.Kwa:
Akan
Ewe
Ioruba
Igbo
.Benuecongolés: Bantu:
Suahili
Kikuiu
Fang
Zulu
Kikongo
Kimbundu
El parentiu de les quals va ésser el 1er reconegut.
-Nilosaharianes (entre les afroasiàtiques i nigerocongoleses):
Nuba
Massai
Xil.luk
Kanuri
Songhai
Nuer
-Khoisan(sud del continent):
Nama
Kwadi
A banda de les llengües agrupades en aquestes quatre famílies, al continent africà s’hi parla anglès, francès, portuguès i espanyol com a conseqüència de la colonització, però només un 10% d’africans les parlen.
Molts estats africans van optar per una llengua europea com a llengua oficial:
Portuguès:
Moçambic
Angola
Guinea Bissau
Diverses illes de l’atlàntic
Espanyol:
Guinea equatorial
Anglès i francès:
Diversos estats cadascuna.
El continent africà es pot considerar el continent de la diversitat lingüística, ja que és el lloc on percentualment es donen menys processos de substitució. Un altre tret característic és que, mentre que en altres zones del món les llengües que s’extingeixen són substituïdes per llengües europees, a l’Àfrica són altres llengües africanes les que ocupen l’espai de les subordinades.
Alguns lingüistes adopten un criteri restrictiu segons el qual si dues persones s’entenen es que parlen la mateixa llengua. Hem de tenir amb compte, però, que si s’entenen potser que les llengües estiguin emparentades.
1.2. Parentiu entre llengües:
El parentiu entre llengües suposa que en el passat han estat una mateixa llengua, que tenen un origen comú.
Per tal d’establir aquest parentiu cal trobar semblances entre significants i significats.
En el parentiu entre llengües es dona la llei de la transitivitat. Si A està emparentada amb B i B amb C, A ho està amb C.
Hem d’obviar però per fer un estudi rigorós del tema:
Significants icònics: signes que participen de la naturalesa de la cosa significada.
Onomatopeies: del tipus primari com kikirikí o del tipus secundari com Zig-Zag.
Ideofons: paraules per transmetre sensacions.
Paraules manllevades.
1.3. Classificació acadèmica de les llengües africanes:
Semites
Camites
Sudàniques
Bantu
Hotentot
Boiximà
1.4. Classificació morfològica (per la forma de les paraules):
Tot i que no hi ha tipus purs oferim la següent classificació:
Aïllants: es caracteritzen per la invariabilitat de les paraules. La sintaxi és donçs molt important. Ex: mes 2 (febrer), 2 mes (dos mesos).
Aglutinants o polisintètiques: es caracteritzen per comptar amb elements que es poden segmentar en unitats de significat. Ex:
M – TU vol dir persona
WA – TU persones
KI – TU cosa
VI – TU coses
M – TI arbre
MI – TI arbres
Flexives: es caracteritzen perquè no hi ha correspondència entre les unitats de significat i el significat.
Incorporants: es caracteritzen perquè les paraules són com oracions en si mateixes. Ex: esquimal (persona que menja carn crua), capgirar.
Amb infixos: Coneixem els sufix i els prefix, elements gramaticals que s’afegeixen desprès o abans de l’arrel, però ells utilitzen els infixos, que s’afegeixen al mig de la paraula. Ex: safari vol dir viatge i safiri vol dir viatjar.
2. Llengua i Historia:
La hipòtesi monogenista, oposada a la poligenista, explica l’origen de la humanitat i la seva evolució a partir d’un sol grup humà. I aporta arguments de que aquest primer grup va sorgir de l’Àfrica a partir dels restes fòsils humans que s’han trobat.
Cuvier va adoptar la monogenista, en el segle XIX, per explicar la seva taxonomia de les llengües. Segons ell en el desenvolupament dels pobles les llengües passen per tres etapes:
Aïllants (xinès)
Aglutinants (africanes)
Flexives (grec i llatí)
No obstant quan van arribar a l’Àfrica per estudiar la lingüística del continent se’ls trenquen els esquemes perquè van trobar que les llengües Bantu eren aglutinants i ho explica tenint com a referència la bíblia i la maledicció de Cam.
Mites a part, si s’admet una la hipòtesi monogenista fora es podria pensar que totes les llengües poden provenir d’una sola llengua.
És amb els africanistes Carl Meinhof i Diedrich Hermann Westermann que s’inicia l’estudi científic de les llengües africanes i que Greenberg acabarà fent-ne la classificació actual.
Cal tenir en compte que el lloc de + diversitat lingüística és l’origen del grup. Com + homogeni és un grup + nou és.
L’adopció de significants pels colors en una llengua es fa pels passos següents:
Blanc
Negre
Vermell
Groc o verd
Blau
Marró
3. Característiques de les llengües africanes:
-Els clics: són fonemes.
-Els tons: nosaltres tenim els accents ells els tons. Els tambors africans reprodueixen l’estructura tonal del que estan dient. Ex:
`MBÈKÉÈ (forasters)
4. Creació de lèxic:
Per introduir lèxic nou en una llengua cal:
Incorporar significats nous a paraules que ja no s’utilitzen o manllevar paraules de d’altres idiomes o crear lèxic a partir dels recursos de la pròpia llengua.
Exemple de creació de mots a partir dels propis recursos:
KI – SWAHILI llengua
M – SWAHILI un suahili
WA- SWAHILI els suahili
U – SWAHILI el país
KI és el prefix de cosa, M és el prefix de persona, WA és el prefix de persona en plural, etc.
5. Llengües amenaçades:
A l’Àfrica hi ha un 20% de llengües amenaçades. Llengües que ja no es transmeten o que estan en procés de substitució.
Un factor molt important en aquest aspecte és la colonització amb el temps de penetració i el de permanència.
Per d’altra banda cal dir que hi ha hagut dos tipus de processos de colonització el romànic per part de França, Espanya i Portugal i el germànic per part d’Anglaterra i Alemanya.
En el romànic l’amenaça ha estat molt més greu que en el germànic perquè es va imposar com a llengua oficial la del colonitzador en l’administració i les escoles. En el germànic, en canvi, es va crear una classe intermèdia, la dels intèrprets i van fomentar les llengües locals en tots els àmbits.
6. Literatura:
La literatura en llengua colonial és molt antropològica i compta amb una temàtica força limitada tractant especialment la colonització, la corrupció i la bogeria –alienació.
Wole Soyinka:
“The man died”
Camara Laye:
“El nen negre”
Chinua Achebe:
“Tot se’n va en orris”
Amadol Hampâté:
“Ankul.lel el nen ful”
Baltasar Lopez:
“Chiquinho”
Murudin Farah:
“Relatos”
“Secretos”
Ngugi Wa Thiong’o:
“El diablo de la cruz”
“Pétalos de sangre”
Xosé Lois Garcia
“Poemas a la madre África”
Sembene Ousmane( escriptor i director de cinema):
“El vell i la medalla”
Okot p’Biteck
“Song of lavino”
Mariamma Ba
“So long a letter”
16/5/09
Plan oculto.
Direcció de Spike Lee.
Guió de Russell Gewirtz.
Denzel Washington, Clive Owen, Jodie foster, Christopher Plummer, Willem Dafoe.
Thriller.
2006.
129 minuts.
Un thriller basat en un guió excepcional, calculat al milímetre, que manté l'interés i l'atenció del públic fins al final.
Una història d'un atracament a un banc de Wall Street, Manhattan, New York per part de quatre atracadors perfectament organitzats i amb un pla rigurós. El robatori però, no és convencional, sinó que el que volen és la documentació i els diamants donats pels nazis al fundador del banc a partir dels quals es va fer ric.
Una de les millors pel.lícules d'aquest gènere.
Imprescindible.
14/5/09
Aventuras de Arturo Gordon Pym.
Autor Edgar Allan Poe.
Boston, 19 de gener de 1809 – Baltimore 1849.
Biblioteca EDAF de bolsillo.
Boston, 19 de gener de 1809 – Baltimore 1849.
Biblioteca EDAF de bolsillo.
228 pàgines.
L'autor va influir en tota la literatura europea i molt especialment en tots els poetes maleïts com Baudelaire, Rimbaud, Mallarmé y Verlaine.
La seva obra:
Com a poeta:
Cinquanta dos poemes entre els quals destaquem : “El Cuervo” , “Ulalume”, “Un sueño dentro de un sueño”, “Annabel Lee”, “Israfel” i “A Isadora”.
Com a narrador:
Dues novel.les “Las aventuras de Arturo Gordon Pym” i “Marginalia” (inacabada).
Seixanta vuit contes, entre els que destaquem: “El gato negro”, “Los asesinatos de la rue Morgue”, “El escarabajo de oro”, “El corazón delator”, “El pozo y el péndulo”, “Silencio”, “El retrato oval”, “Manuscrito hallado en una botella”, “Metzengerstein”, La carta robada”, “La esfinge calavera” que conformen el volum “Narraciones extraordinarias” i, d’altres com “La caída de la casa Usehr”, ...
Com a assagista:
En destaquem un tractat filosòfic “Eureka”.
Trets de la seva obra:
-En Poe és considerat el creador del relat de terror i detectivesc.
-Molts autors l’han tingut i el tenen com a referent.
-El període al qual pertany és el romanticisme. Època que es caracteritza per:
Esperit individualista, exaltació de la pròpia personalitat.
Ànsia de llibertat.
Es reivindiquen els postulats de la Revol.lució francesa, llibertat, igualtat, fraternitat.
La moral oblida les normes tradicionals i instaura la passió i el instint com a única llei de vida.
Emocions violentes, pèrdua de la serenitat. Entusiasme, desesperació, melancolia,...
Múltiples referents a la metafísica amb forces sobrenaturals que escapen a la raó.
La tècnica literària esdevé l’expressió d’allò que és particular. El que s’escapa de la racionalitat. Interessa allò que és excepcional.
La temàtica és la intimitat del poeta, el descobriment del paisatge, grans preocupacions filosòfiques i polítiques, ...
L’estil consisteix en reflectir la personalitat de l’autor, excitar violentament la personalitat del públic. En definitiva és retòric i efectista.
El nostre autor pertany sense cap dubte a aquest període, però a més podem destacar que personalment:
-Té una prodigiosa capacitat per a la suggestió.
-És molt detallista i puntimirat.
-Abans d’escriure una història es documenta i així aquesta esdevé més realista.
La seva obra:
Com a poeta:
Cinquanta dos poemes entre els quals destaquem : “El Cuervo” , “Ulalume”, “Un sueño dentro de un sueño”, “Annabel Lee”, “Israfel” i “A Isadora”.
Com a narrador:
Dues novel.les “Las aventuras de Arturo Gordon Pym” i “Marginalia” (inacabada).
Seixanta vuit contes, entre els que destaquem: “El gato negro”, “Los asesinatos de la rue Morgue”, “El escarabajo de oro”, “El corazón delator”, “El pozo y el péndulo”, “Silencio”, “El retrato oval”, “Manuscrito hallado en una botella”, “Metzengerstein”, La carta robada”, “La esfinge calavera” que conformen el volum “Narraciones extraordinarias” i, d’altres com “La caída de la casa Usehr”, ...
Com a assagista:
En destaquem un tractat filosòfic “Eureka”.
Trets de la seva obra:
-En Poe és considerat el creador del relat de terror i detectivesc.
-Molts autors l’han tingut i el tenen com a referent.
-El període al qual pertany és el romanticisme. Època que es caracteritza per:
Esperit individualista, exaltació de la pròpia personalitat.
Ànsia de llibertat.
Es reivindiquen els postulats de la Revol.lució francesa, llibertat, igualtat, fraternitat.
La moral oblida les normes tradicionals i instaura la passió i el instint com a única llei de vida.
Emocions violentes, pèrdua de la serenitat. Entusiasme, desesperació, melancolia,...
Múltiples referents a la metafísica amb forces sobrenaturals que escapen a la raó.
La tècnica literària esdevé l’expressió d’allò que és particular. El que s’escapa de la racionalitat. Interessa allò que és excepcional.
La temàtica és la intimitat del poeta, el descobriment del paisatge, grans preocupacions filosòfiques i polítiques, ...
L’estil consisteix en reflectir la personalitat de l’autor, excitar violentament la personalitat del públic. En definitiva és retòric i efectista.
El nostre autor pertany sense cap dubte a aquest període, però a més podem destacar que personalment:
-Té una prodigiosa capacitat per a la suggestió.
-És molt detallista i puntimirat.
-Abans d’escriure una història es documenta i així aquesta esdevé més realista.
-Inclou fets reals, possiblement la font de les seves històries, a les que afegeix una trama fruit d’una capacitat imaginativa excel.lent.
-Coneixedor de totes les qüestions, fets i situacions que provoquen por, terror, paor, en les que inclou la maldat humana, utilitza tots els estímuls capaços de provocar aquests sentiments en el lector i l’introdueix en un món fosc en el qual la impotència humana n’és la protagonista.
-Escriu en primera persona per facilitar l'empatia amb el protagonista.
-Introdueix molts elements autobiogràfics.
Aventuras de Arturo Gordon Pym:
-Coneixedor de totes les qüestions, fets i situacions que provoquen por, terror, paor, en les que inclou la maldat humana, utilitza tots els estímuls capaços de provocar aquests sentiments en el lector i l’introdueix en un món fosc en el qual la impotència humana n’és la protagonista.
-Escriu en primera persona per facilitar l'empatia amb el protagonista.
-Introdueix molts elements autobiogràfics.
Aventuras de Arturo Gordon Pym:
Un llibre imprescindible que tracta sobre les aventures marítimes d'Arturo Gordon Pym pels mars del sud i del Pacífic, no exentes d'elements fantàstics, de vegades amb un realisme un pèl escabrós i amb un final enigmàtic.
Molt interessant per conèixer l'autor en profunditat i els seu estil amb els trets abans esmentats.
11/5/09
Cementiri vell d'Igualada.
Cementiri d'estil neoclàssic.
Projectat per Josep Bafarull.
Any de construcció 1819.
Propietat de Manuel Colom y Tomàs.
Projectat per Josep Bafarull.
Any de construcció 1819.
Propietat de Pere Vilella Ferrer.
"LES PORTES D'AQUEST SANT LLOCH
JO LES OBRIA I TANCABA;
ARREGLABA SOS JARDINS
SOS PASSEIGS TAMBÉ CUYDABA,
SEPULTURA DABA 'LS MORTS;
ENTRE ELLS TENIA MA ESTADA,
Y PER XÓ SON GUARDIÀ
ME'N DEYAN ELS D'IGUALADA.
JO PREGABA AQUÍ PER TOTS
PREGUEU DONCHS PER LA MEVA ÀNIMA
Propietat de Manuel Colom y Tomàs.
"VE MI TUMBA MORTAL Y CONSIDERA
EL FIN FATAL QUE A TU EXISTIR ESPERA"
Propietat de Domingo Morros.
"EN ESTA OSCURA MANSIÓN
DOMINGO MORROS DESCANSA,
JOVEN DE ÍNDOLE MANSA,
Y DE RARA DISCRECIÓN,
VOLÓ A LA ETERNA SIÓN,
CINCO LUSTROS NO CUMPLIDOS,
DEJANDO EN DOLOR SUMIDOS,
A SUS PADRES MUY AMADOS,
QUE LE LLORAN CONFIADOS
DE SÍ, VERSE OTRA VEZ UNIDOS".
Murió el 11 de mayo de 1867.
10/5/09
La duda.
Guió i direcció de John Patrick Shanley.
Drama-thriller.
2008.
104 minuts.
Basada en l'obra de teatre del mateix director.
En un món on les notícies d'acusacions de pederàstia a membres eclesiàstics han esdevingut titulars importants, aquesta és una pel.lícula que ens mostra que no tot és tan senzill i ens fa reflexionar sobre aquest tipus de delicte.
Els sermons del capellà calen una atenció selectiva i mantinguda. Són francament bons.
La interpretació tant de Meryl Streep com de Philip Seymour són excepcionals.
Molt interessant.
La noche de los girasoles.
Guió i direcció de Jorge Sanchez-Cabezudo.
Drama- thriller.
2006.
100 minuts.
Amb una trama complexe però molt ben aconseguida el director aconsegueix l'atenció del públic fins al final precisament gràcies a aquesta complexitat que va renovant constantment l'interés.
L'escenari molt ben triat de cara a la història que se'ns explica.
Molt ben interpretada per tots el actors, no obstant, en destaquem les escenes dels dos veïns enfrontats.
El missatge és que tot i que hi ha un dolent els bons no són tan bons.
Una pel.lícula diferent.
Molt interessant.
9/5/09
Tots els contes.
De Pere Calders (1912-1994).
Edicions 62.
984 pàgines.
Català.
Contes i microcontes.
Edicions 62.
984 pàgines.
Català.
Contes i microcontes.
Pere Calders és un un dels millors contadors d'històries que hem tingut a Catalunya. Surrealista i hiperrealista, ens ofereix uns contes en format de paròdia amb un ironia i un sentit de l'humor molt particular. Escriu en català sobre els catalans (tret d'alguna excepció) i per als catalans.
La seva obra traspúa una crítica força corrosiva del món del seu temps no sense una aguda reflexió prèvia. Tan és així que l'anàlisi que fa d'aquesta realitat social abasta temes com la condició humana, el convencionalisme moral, els avenços tecnològics, la ciència, les normes i les lleis, el proteccionisme paternalista de l'estat, les creences populars i la tradició, entre d'altres.
El seu coneixement de l'idioma es excel.lent. El seu estil denota un domini profund del llenguatge amb expresions on cada paraula esdevé sempre la més idònia.
Els seus personatges són els catalans que coneixem a través de descripcions breus però molt encertades i a través de la seva parla, tot i que també hi intervenen extraterrestres, vampirs, esperits, ... i forces naturals inexplicables o enginys inexistents.
Imprescindible.
8/5/09
EPITAFIOS.
Un epitafio es un texto que se inscribe en la lápida del sepulcro o en una placa colocada en él, escrito en verso o no y que puede haber dejado escrito el propio indivíduo allí enterrado para inscribir en el momento de ser enterrado o haber sido creado por familiares o amigos o incluso personas anónimas.
La temática de los epitafios es extensa, aunque podrían circunscribirse en unos escasos temas predilectos a la vista de los existentes. Así contamos con temas religiosos, la muerte, aforismos o lemas de vida, logros o deseos del finado, lamentos familiares y muchos textos irónicos.
Constituyen un subgénero literario lírico dentro del más general de la elegía o poema de lamento.
He aquí algunos de los más famosos y algunos de los más irónicos que he encontrado:
"Quien resiste gana" Camilo José Cela.
"Si quereis los mayores elogios, moríos" Enrique Jardiel Poncela.
"Al morir échenme a los lobos. Ya estoy acostumbrado" Diógenes.
"Si no viví más fué porqué no me dió tiempo" Marqués de Sade.
"Aquí yace Molière el rey de los actores. En estos momentos hace de muerto y de verdad que lo hace bien" Molière.
"The end" Buster Keaton.
"Éso es todo, amigos" Mel Blanc.
"Perdonen que no me levante", que se atribuye a Groucho Marx pero que en realidad no existe com tal en su tumba.
"RIP, RIP, ¡Hurra!"de Groucho Marx a su suegra.
"Imagine" John Lennon.
"El que está aquí sepultado
porqué no logró casarse
murió de pena acabado.
Otros mueren de acordarse
de que ya los han casado" José Cadalso.
"Ya decia yo que ese médico no valía mucho" Miguel Mihura.
"Es más digno que los hombres aprendan a morir que a matar" Séneca.
"Odiado por sus enemigos y temidos por sus amigos" Cayo Mario.
"Pierda peso. Preguntarme como" Miguel Collantes.
"las lágrimas más tristes que se lloran sobre las tumbas son por las palabras que nunca se dijeron"
"Piensa, mortal,
quienquiera que tú fueres,
que fuí lo que tu eres.
No hay edad prefijada;
tal vez seas hoy
lo que yo soy.
No te importe mi nombre,
tan siquiera, yace aquí
quien te espera".
"Cuando naciste reían todos
y sólo tú gemías
procura que al morir
sean todos los que lloren
y sólo tú el que rías".
"Aquí estoy con lo puesto y no pago los impuestos".
"He cambiado de domicilio ahora habito en la casa del padre".
"Aquí reposa, en la vida no ha hecho otra cosa".
"Yo como tú aquí venía, tú como yo aquí vendrás".
"Por fín me quedé en los huesos".
"Mira pecador por tí
que la muerte todo alcanza.
Hoy vives con arrogancia
mañana vendrás aquí"
"Yo fuí lo que tu eres y tu serás lo que yo soy".
"Si el grano de trigo no muere no da fruto".
"Hasta luego".
"Oye la voz que te advierte
que todo es ilusión
menos la muerte".
"Fín del melón".
"¡Presente!".
"Aquí duerme un ángel".
"En este lugar sagrado,
donde todo es sombra inerte,
aquí reside la muerte,
envuelta en triste sudario,
aquí termina el calvario,
de la humana criatura,
un soplo la vida dura,
y al acabar de existir,
todo viene a sucumbir,
a una triste sepultura".
Para ver más epitafios curiosos:
O sobre esquelas, tema muy relacionado:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
.webp)
.JPG)
