Pantaleón y las visitadoras.

De Mario Vargas Llosa (Arquetipa, Perú. 1936).

Novel.la /Sàtira.

Publicada el 1973.

Editorial Planeta.

278 pàgines.

Des d'un perspectiva crítica de qui ha viscut la realitat peruana en primera persona, amb recursos estilístics ben propis com són la ruptura dels límits temporals, alguns monòlegs interiors i uns diàlegs amb una gran riquesa expressiva pròpia del llenguatge col.loquial, Vargas Llosa ens ofereix una sàtira excel.lent, amb un humor planer, però no per això menys intel.ligent, sobre l'exèrcit peruà en un primer pla i sobre la societat peruana en un segon, a partir de la figura de Pantaleón Pantoja capità de l'exèrcit a qui els seus superiors encomanen una delicada i secreta missió.

Basada en uns fets reals dels quals el mateix autor en va ésser testimoni en els seus viatges a l'Amazònia peruana entre el 1958 i els 1962.

A destacar els comunicats que Pantaleón Pantoja envia als seus superiors, elements que per d'altra banda donen molta més credibilitat a la història.

Transmet, alhora, i d'una manera admirable, el carácter i el temperament peruà.

En el fons no deixa de ser una crítica del deure pel deure i del perfeccionisme.

N'existeixen dues versions cinematogràfiques, que desgraciadament no he pogut veure. Una de 1975, filmada a la República Dominicana co-dirigida per José Maria Gutierrez Santos i Mario Vargas Llosa, que va interpretar un paper secundari com a militar i una de 1999, filmada a Perú i dirigida per Francisco J. Lombardi.

Molt interessant.