El conjunt arquitectònic, situat sobre un tossal rocallós, compta amb un castell, una sala o edifici residencial de planta rectangular, una vila abandonada i l'església de Santa Maria.
L'església fou construïda el segle XII i refeta al segle XIX. Molt a pesar del seu estat ruinós actual encara es poden contemplar molts detalls de la seva construcció. És d'estil neoclàssic.
La torre, construïda al segle X, presenta la particularitat de tenir forma triangular. Mesura 14 metres d'alçària. Estava dividida en planta baixa, tres pisos i terrassa emmertelada.
S'hi accedia per una porta que donava al primer pis.
Podem veure encara les restes del recinte enmurallat, que fa 65 metres de llarg per 17 d'ample.
Aquest territori va ésser colonitzat en el segle X per descendents del llinatge vescomtal de Conflent, que van adoptar el nom d'aquest castell. Posteriorment, a començaments del segle XI i en l'anomenada "revolució feudal", els Santa Perpètua es van afrontar amb un altre llinatge, també colonitzador d'aquestes terres, els Gurb-Cervelló. Cap al 1053 va passar a mans dels Cervelló, que es van consolidar com a principals senyors de la regió sota el vassallatge dels comtes de Barcelona durant tota l'edat mitjana.
A fora del recinte, hi trobem l'església de Santa Susanna, en principi preromànica, no obstant, més tard, es va reformar.
La llegenda:
Diuen que Santa Perpètua va néixer en aquest castell. Quan quedà òrfena va repartir tot el seu patrimoni entre els pobres. Un cavaller ensisat per la seva bellesa va voler imitar-la donant tota la seva fortuna als més necessitats. Quan el cavaller va haver despès tot el que tenia se li va aparèixer el diable i li va prometre que li donaria or i més or si al cap de set anys li lliurava la seva ànima. El cavaller va pactar amb el diable per tal de tenir quelcom per repartir entre els més desfavorits. No obstant quan estava a punt d'acabar-se el plaç concedit pel maligne, va anar a veure a Santa Perpètua que havia ingressat en el monestir de Vallbona per explicar-li el cas. Ella se'n va compadir i el va acompanyar. Quan el diable es va aparèixer de nou per emportar-se l'ànima del cavaller ella li mostrà la creu i l'obligà a desaparèixer, marxant per sempre més amb les mans buides.
Per ampliar coneixements i acabar de veure tot el conjunt arquitectònic cal que visiteu l'adreça següent:
Aquest reportatge està especialment dedicat als meus companys d'excursió: Patxi (blog: "Patxi fotograf") i Nuria, Toni i Esther (blogs: "Imatges de pedra i silenci" i "Imagenes de la memoria"), Ksawery i Lilith (blog: "Custodia compartida: viajes y experiencias").
Entrades
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
Els Reis t'hauran de portar molts regals per compensar els que tu ens dones;sense tu,aquest Gran Dia,no seria posible...i quins cargols
ResponEliminaMolt bones fotos i molt bé documentat, com sempre. Ja vaig dir que tu series la primera en fer la entrada...
ResponEliminaEsperem que els reis et portin molta felicitat per aquest any... i més sortides compartides. Ens veiem.
:-X i :*
ResponEliminaaquesta historia que expliques de santa perpetua del diable y tot el rollo es mentida,no fumis porros nen,aixo u dius per que vas veura una creu entregirada y aixo es perque va haberi un suicidi en aquella esglesia...no t inventis histories de la terra dels altres.....encara que esta entretinguda....
ResponEliminaAl anónimo anterior. Si antes de contestar hubiéses leído con más atención, en vez de ser tan maleducado, verías que se trata de una leyenda y como tal no quiere decir que sea cierta.
ResponEliminaSi aparte de molestar con estúpidos comentarios quieres informarte un poco, puedes encontrar la leyenda en el libro "Costumari català" Vol. V, p. 98-99 de Joan Amades.