També anomenat L'Escorial de la Segarra, el convent i l'església que avui ens ocupen van ésser construïts els segles XVII-XIX, sobre un monestir mercedari fundat el segle XIII.
La idea de construir el convent va ésser de Pere Nolasc, redemptor de cristians captius dels sarraïns, per tal d'establir un lloc per a la col.lecta d'almoïna destinada a la seva missió. L'ermita de Sant Nicolau va esdevenir així l'enclavament destinat a aquesta finalitat que estava sota l'Ordre de la Mercè.
Durant els segles XIV i XV la fundació tenia el nom de Priorat de Sant Nicolau, però l'any 1450 se li va donar el nom definitiu, pel qual ara el coneixem, de Convent de Sant Ramon. El cas és que la fama del Sant va anar augmentant i les antigues construccions van donar lloc al conjunt arquitectònic que avui podem contemplar.
La idea de construir el convent va ésser de Pere Nolasc, redemptor de cristians captius dels sarraïns, per tal d'establir un lloc per a la col.lecta d'almoïna destinada a la seva missió. L'ermita de Sant Nicolau va esdevenir així l'enclavament destinat a aquesta finalitat que estava sota l'Ordre de la Mercè.
Durant els segles XIV i XV la fundació tenia el nom de Priorat de Sant Nicolau, però l'any 1450 se li va donar el nom definitiu, pel qual ara el coneixem, de Convent de Sant Ramon. El cas és que la fama del Sant va anar augmentant i les antigues construccions van donar lloc al conjunt arquitectònic que avui podem contemplar.
Les relíquies de Sant Ramon Nonat, patró de les parteres, la festivitat del qual es celebra el 31 d'agost.
El claustre.
Antiga fita territorial que es situava per delimitar els territoris que pertanyien al Priorat.Hi ha un museu d'Ex-vots, molt interessant, que compta amb exemplars del segle XVII, XVIII i XIX. Un ex-vot és un do fet a Crist, a la Mare de Déu o a un sant en benefici d'un compliment rebut.
Si cliqueu damunt de l'imatge en podreu veure alguns amb detall.La llegenda:
Quan Sant Ramon va morir a Cardona l'any 1240, els vescomptes de Cardona i els Mercedaris es barallaven per aconseguir els drets sobre el cos del sant. Per tal de solventar el litigi, van decidir posar el cos damunt d'una mula cega i allí on la mula el portés allí l'enterrarien.
La mula el va portar fins l'ermita de Sant Nicolau, el lloc on havia nascut Sant Ramon. Un cop va arribar va donar tres tombs i va caure morta. D'aquesta llegenda en deriva la festivitat dels Tres Tombs que es celebra arreu de Catalunya i sobretot a Sant Ramon.
Entrades
.jpeg)
.JPG)
¡Buena entrada! y muy completa.
ResponEliminaYa he visto tu técnica. Primero nos pones los dientes largos con un amago creándonos expectación y luego nos sorprendes con tu entrada...
Saludos.
Si quieres que te diga la verdad, no sé lo que ha ocurrido, porqué yo no le había dado a publicar, estaba trabajando en ella i pum.
ResponEliminaA mi también me pasa de vez en cuando. Le doy a imprimir (ctrl+P) y se publica porque en Blogger eso es publicar... ¡Paciencia!
ResponEliminaA veure, però l'entrada està acabada? o no? ara dubtem.....
ResponEliminaNo creo que le falte nada a la entrada. Es muy completita....
ResponEliminaA mi la tradición de los exvotos me da grima. Creo que tiene algo que ver con una visita infantil a la Patrona de Granada: aquel despiece de miembros, de trenzas de pelo, de fotos de comunión... buff!! todavía me acuerdo y me da repelus.
Es curioso pero, esa leyenda de un santo montado en un burro, para que eligiera dónde quería ser enterrado.. que el burro anduviera... que cayó muerto... se repite por multitud de sitios.
Muy buena tu entrada. Salutacions!
Acabada per ara, de moment no hi vull afegir res més. Quan no n'estava és quan es va publicar sense jo voler-ho. La culpa devia ser de la Xixi, la gata. A casa quan alguna cosa no va bé, la culpa sempre és d'ella.
ResponEliminaEntonces nos compraremos una gata...
ResponEliminaTe ha quedado genial Lola:-) Los gatos suelen tomarse el teclado como si fuera un lugar para pasear,
ResponElimina¡cuantas veces me han cerrado el portatil y otras cosas:-)!
Un abrazo.
Land,
ResponEliminaTambién a mi me daba yu-yu antes de ver el museo y se lo dije a Toni, ¿quieres decir que es una buena idea?, a lo que él contestó que valía la pena verlo, Era verdad. Le tuve que dar la razón. Si piensas que se trata de curaciones y agradecimientos, tienes otra actitud.
Marina, a la mía cuando le da por los mimos o por jugar (y ya tiene casi 14 años) no le importa lugar, no le importa si hay o no hay cosas, allí se planta, allí se tiende y ala. Ah y cuando no le haces caso empieza a tirar todo lo que encuentra a su paso para que la cojas además de recurrir a la perra para que la lama y la mime. En fin, todo un carácter.
ResponEliminaYa, si eso lo entiendo. Pero piensa que lo mío es trauma infantil y no entiende de razonamientos...
ResponElimina:)
Petons!
¡¡Éso sí que no!!echarles la culpa a ellos,pobretes,que no pueden defenderse.
ResponEliminaEste es sólo una exposición de cuadros,no da repelús...y hay unos libros...