L'únic portal d'accés al poble que s'obre a l'est.
Declarat Bé Cultural d'Interés Nacional l'any 1949, Montfalcó Murallat (també denominat l'Oluja o del Duc) constitueix un exemple extraordinari de vila medieval closa per muralles de grans dimensions de 8 a 9 metres d'altura i d'un a dos metres d'ample. El recinte fa 94,5 metres de llargada per 48,8 metres d'amplada i està situat a 601 metres d'altitud, dominant la confluència de la riera del Vergós amb el riu Sió.
Plaça central, on podem veure un pou (possible pou de gel on es guardava la carn), un cup on es fermentava el vi i dues cisternes que recollien l'aigua de la pluja.
Aquí la mama gata amb el seu xic, gaudint de la tranquil.litat del poble.
El poble només compta amb dos carrers. L'un condueix cap a l'església de Sant Pere, en un principi romànica, però que amb el pas del temps ha sofert nombroses transformacions.
Església de Sant Pere.
Església de Sant Pere.L'altre carrer dóna la volta a la muralla pels costats nord, oest i sud.
Antic forn de pa comunal.
Montfalcó fou una fortalesa molt preuada pels sarraïns i pels cristians i s'utilitzà en la defensa del país durant les guerres amb Pere de Castella.
La llegenda:
En temps de guerra, els assaltants, cansats de perdre gent i tenir baixes a cada intent d'assalt, van decidir fer-los capitular de fam i de set amb un llarg setge.
Quan van creure que ja no tenien provissions per a subsistir van llençar a l'interior, per sobre les muralles, un missatge convidant-los a rendir-se lligat a una barra de pa. Però quina va ser la seva sopresa quan van rebre un missatge de negativa a la rendició que venia de dins les muralles i que estava lligat a un peix fresc. Els assaltants van saber llavors que no hi tenien res a fer i van abandonar el setge. El que aquests no sabien era que hi havia una mina, tan gran que s'hi podia passar muntat a cavall, que anava de les Oluges a Montfalcó per la qual entraven aliments cada dia.
Per saber-ne més:
Marina, Helena, Esther, Toni i Xavier, va per vosaltres. També pel Patxi i la Núria que no van poder venir.
Entrades
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
Está muy bien documentado tanto a nivel de datos como fotográfico.
ResponEliminaMe ha hecho recordar lo bien que lo pasamos (y comimos...), y aunque nos lo dedicas a nosotros, sin ti no hubiese sido posible.
¡Abrazos!
Quin descobriment! Gràcies per compartir-ho.
ResponEliminaSalutacions.
Sí, Xavier, és un indret amb molt d'encant. Cal visitar-lo. Ho recomano de totes, totes.
ResponEliminaSin una muy buena compañía,aunque las magníficas fotos parezcan indicar lo contrario,este lugar perdería encanto...la sobremesa,sin vuestra compañía,no es lo mismo.
ResponEliminaKsawery i Toni,
ResponEliminaA ver cuando haceis vuestras entradas.
Deciros que sois de lo mejorcito que he conocido en mi vida, que con vosotros me pego unas comilonas que todavía hoy me chupo los dedos y que vuestra compañía me resulta muy gratificante, no sólo por lo interesante de las conversaciones también por la amistad que ha surgido y que me proporciona momentos más que gratificantes. No se puede decir más.
Buenìsimas las fotos, como siempre! Por aquì no hay contrucciones tan viejas, me encantan los castillos y caserìos hechos de piedras, con todos sus detalles. Me aputo Monfalcò como sitio a visitar cuando vuelva. Muchas gracias. Ah! y super interesante la historia del pan...
ResponElimina