El nom de la vila de Copons.

Conta la llegenda que un cavaller (més tard Baró de Copons) del Comte-Rei, protagonista d'innombrables gestes de guerra, quan va començar a posar anys, el Rei li adjudicà com a premi al seu valor diverses terres que ell mateix havia arrabassat a l'enemic.

El cavaller, que vivia modestament al seu castell prop del riu Anoia, prengué la determinació de donar al Monestir de Poblet els dominis que el Rei li havia concedit, no sense abans haver signat un document amb l'església, conforme aquesta donació comportava el pagament d'un tribut anyal que consistia en una guatlla, una tòrtora i una perdiu, deixant ben escripturat que si no es rebia el tribut esmentat, el Baró de Copons o els seus descendents passarien a ser propietaris del Copó o Calze del Sagrari.

El contracte establert es va anar satisfent fins que l'Abat de Poblet es va morir. El nou Prelat va deixar de satisfer-lo.

Va ésser llavors quan el Baró va anar a l'Abadia i tot obrint el sagrari es va apropiar del Copó, just quan avisat el Prelat arribava tot dient -Què feu desventurat ! Això és profanar el Sagrari !, exclamacions a les quals va respondre el cavaller tot dient -Això no és més que complir tractes, senyor Abat. Llegiu si us plau les escriptures!.

En la baralla el Baró va ferir el Pare Abat, veient el que havia fet i penedit de la seva acció va decidir tornar el Calze, professar com a monjo a la Comunitat i cedir totes les seves propietats a l'església. No cal dir que la seva vida com a religiós va ésser exemplar.

Vet aquí l'origen del nom de la vila de Copons.