La Fou. Sant Martí de Tous. Anoia.

La Fou és un dels paratges que destaca per la seva bellesa natural a la comarca de l'Anoia. No obstant, si ha d'anar en èpoques de pluja i no pas a l'estiu perquè llavors no llueix en tota la seva plenitud, no oblidem que Tous està en una zona de secà.

Seguidament podeu veure el saltant d'aigua que cau sobre el Toll Gran i que crea en el seu recorregut un rierol amb una sèrie de tolls i coves que l'aigua ha anat formant en les roques.

Es tracta d'un espai amb multitud d'espècies de liquens i algues.

En la següent imatge, la preciosa Milka, una de les mascotes del Toni i l'Esther del bloc Imatges de pedra i silenci, que va aprofitar tolls i tollets per practicar, quan era possible, el seu esport preferit, la natació.

Les llegendes:

Si voleu conéixer la història d'un bandoler que utilitzava la Fou com a amagatall visiteu la següent adreça:

http://amicsdetous.blogspot.com/2010/05/el-panna-la-llegenda.html

La llegenda de la cérvola blanca:

Hom conta que el senyor de Tous un dia caçant va veure una magnífica cérvola blanca a la qual van encerclar, estranyament en arribar al lloc on era van veure que havia desaparegut, però en aquell lloc hi van trobar una nena acabada de néixer, que va ésser adoptada pels senyors de Tous.

Van passar els anys i la nena es convertí en una bella donzella en edat de casar-se. Finalment un jove enamorat, va declarar-s'hi. La pubilla li va demanar que abans havia de caçar la fonedissa cérvola blanca de qui tothom seguia parlant. Després de moltes jornades l'enamorat no aconseguia el seu objectiu i la cérvola sempre s'esmunyia entre la foscor del bosc. Un vell bruixot amb l'aparença de pastor, li va oferir la possibilitat de vendre la seva ànima al diable a canvi de la cérvola. Finalment el jove, el qual havia acceptat la proposta diabòlica, va localitzar de nou la cérvola, però únicament la va ferir. Seguint el seu rastre va arribar a un indret meravellós, una balma de la qual saltava una cascada que formava un llac d'aigües profundes. A la vora hi havia la seva estimada amb la cérvola ferida a la seva falda. La jove donzella li va proposar al seu estimat fugir d'aquest món per viure per sempre més junts. Tant bon punt ell digué que sí, el llac es va obrir i la terra els engolí per sempre. Ni ell, ni ella, ni la cérvola han tornat a ser vistos des d'aquell dia.

També hi ha una altra llegenda que parla com la Mare de Déu va escolpir la seva imatge en les roques.