Castell de Balsareny i Església de la Mare de Déu del Castell. El Bages.

El Castell de Balsareny és ubicat dalt d'un turó sobre el poble de Balsareny. És una fortificació datada del 923 i és un bon exemple de fortalesa d'estil gòtic català.

L'edifici actual, restaurat durant els darrers anys del segle XIX, està ben conservat, es va construir durant la segona meitat del segle XIV, en temps del rei Pere III el Ceremoniós.

Té forma pentagonal, la qual cosa en els temps en que no existia el rellotge segons l'entrada del sol a través de les finestres els orientava sobre l'hora que era de manera força precisa.

És un dels pocs castells regulars i homogenis de la Catalunya central.

A la planta baixa hi ha un ampli tinell que conserva tot l'ambient de l'època gòtica.

La cisterna, situada al pati, recull l'aigua de la pluja, directament de la teulada, per mitjà de dos pilars de pedra foradats en el seu interior.

Una escala de pedra puja al primer pis, on hi ha una galeria d'arcs de punt rodó i les cambres.

Al cim hi ha els merlets, amb espitlleres, característics dels últims segles medievals.

Algunes imatges de l'interior:

Enrajolat del segle XVIII.

L'habitació del Baró, l'única que comptava amb llar de foc i WC.

Cadira amb sis potes per donar de mamar i secreter.

Bota de vi.

L'edifici va ser declarat Bé Cultural d'Interés Nacional l'any 1949.

Al costat del castell es pot visitar l'Eglèsia romànica de la Mare de Déu del Castell, que data del segle XII.

Al peu del castell, al riu LLobregat, hi ha la resclosa on neix la sèquia que proveeix d'aigua la ciutat de Manresa.

Les llegendes del castell:

Es veu que el senyor del castell contractà amb el diable la construcció d'un recinte de cent cambres a canvi de l'ànima d'un vassall. Quan al cap de sis dies, el Maligne ja duia realitzades noranta-nou cambres, el baró, ben penedit del tracte fet, posà al castell una imatge de la Mare de Déu i s'hi encomanà. Va resultar-ne que mentre el diable s'afanyava en l'edificació, sempre hi havia una cambra que s'esbaldregava...mai no podia comptar cent...fins que es convencé que un poder superior al seu li impedia el triomf. D'aquesta feta, el castell de Balsareny fou anomenat el de les noranta-nou cambres.

Una altra llegenda explica que després d'un llarg setge i quan els famèlics defensors ja acabaven la resistència, una àguila deixà caure al pati del castell un peix viu que duia al bec, i això motivà l'enginy de trametre en un plat el peix al capitost enemic, desesmant-lo, amb l'oferiment, de prosseguir el setge, puix que es convencé que per fam no podria rendir la fortalesa.

Llegendes extretes del llibre:

Llegendes de castells catalans.

De Pere Català i Roca.