Novel.la.
Editorial Alfaguara.
270 pàgines.
El viatge de l'elefant és una novel.la fruit d'un fet històric i d'elements de ficció. En el segle XVI el rei Joan III de Portugal ofereix un obsequi excepcional per l'època, un elefant asiàtic, a l'arxiduc Maximilià d'Austria, gendre de l'emperador Carles V i cosí del mateix. El llibre explica aquesta llarga travessia de l'elefant amb tots els que l'acompanyaven des de la Torre de Belén de Lisboa fins a Valladolid per desprès continuar trajecte fins a Viena.
Es tracta d'una obra que crida l'atenció del lector per aspectes formals realment originals. És el que el propi autor anomena estil vocal, proper a la composició musical on els tons alts i baixos i les pauses llargues o breus marquen el ritme de la lectura. Així es poden observar frases extraordinariament extenses amb un domini de les subordinades realment envejable, diàlegs no delimitats més que per una maiúscula quan comença cadascún dels interlocutors i noms propis de persones, ciutats i països escrits en minúscules. Amb un vocabulari extens el domini de l'idioma és evident. I, a més a més, la inclusió de comentaris al bell mig del text, un sentit de l'humor força eloqüent i un sentimentalisme moderat faciliten una grata complicitat de l'escriptor amb el seu lector.
Frases i paràgrefs:
Que seais tan rápido como el gavilán y tan seguro como el vuelo del águila. Pàg. 15
El pasado es un inmenso pedregal que a muchos les gustaría recorrer como si de una autopista se tratase, mientras otros, pacientemente, van de piedra en piedra, y las levantan porque necesitan saber qué hay debajo de ellas. Pàg. 35.
Con las buenas ideas y a veces también con las malas, pasa lo mismo que con los átomos de demócrito o con las cerezas de la cesta, vienen enganchadas unas a otras. Pàg. 44.
La chinche fué la inconsciente inventora de las transfusiones. Pàg. 54.
La dura experiencia de la vida nos ha demostrado que no es aconsejable confiar demasiado en la naturaleza humana, en general. Pàg. 55.
El destino, cuando le da por ahí, es capaz de escribir en líneas torcidas tan bien como dios o mejor aún. Pàg. 56.
En la pàgina 67 comença un capítol especialment crític amb la religió i interessant per la llegenda hindú del Déu Ganesh.
...no hay duda de que las mejores lecciones nos llegan siempre de la gente sencilla. Pàg. 151.
Somos cada vez más los defectos que tenemos, no las cualidades. Pàg. 154.
Está bien que se acuse y denuncie al delincuente, pero una justicia bien entendida debe tener siempre en consideración los atenuantes...Pàg. 211.
...la representación más exacta, más precisa, del alma humana es el laberinto. En ella todo es posible. Pàg. 251.
Interessant.
Entrades
.jpg)
.jpg)
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada