Reportatges sobre la meva terra.
Comentaris de llibres.
Crítiques de pel.lícules i documentals.
Impressions sobre espectacles diversos.
Contes i microcontes per adults.
I més.

Hispanola. Vangelis.

30/9/09

El manuscrito de piedra.

Autor Luis García Jambrina (Zamora, 1960). Doctor en Filologia Hispànica, professor de Literatura a la Universitat de Salamanca i expert en Guió de Ficció per Televisió i Cinema.
Novel.la d'intriga.
Editorial Alfaguara.
316 pàgines.
En la seva primera novel.la, doncs fins ara havia escrit reculls de relats i assaigs diversos, l'autor, ens ofereix un viatge apassionant per la Salamanca de finals del segle XV, conjugant, amb molt de rigor, elements de la novel.la d'intriga i de la novel.la històrica .
Comptant amb personatges reals, com Fernando de Rojas, l'autor de La Celestina, com a estudiant de lleis a la Universitat i protagonista de l'obra conjuntament amb d'altres també reals i alguns de ficticis, ens endinsem en una societat particularment convulsa, gobernada pels reis Catòlics i la Inquisició, en la qual el poble dividit entre catòlics, conversos i jueus hi té un paper preponderant.
Arran de l'assessinat de Fray Tomás de Santo Domingo iniciem una investigació sobre el seu crim que ens porta als llocs més populars però també als més recòndits d'una ciutat amb llegendes particularment curioses.
Escrit més aviat des de la perspectiva de la heterodòxia d'aquells temps, tot i que la ortodòxia també hi està reflectida, les seves doctrines a través dels diversos personatges no deixen de ser sinó un element de reflexió i de crítica envers uns aconteixements força coneguts pel lector. Així són especialment destacables les converses que manté Fernando de Rojas amb Fernando de Roa.
No oblideu llegir el pròleg del qual us en faig cinc cèntims:
Aún no había amanecido, cuando fray Tomàs de Santo Domingo se levantó del lecho de su celda del convento de San Esteban. Había pasado una mala noche, llena de pesadillas y sobresaltos que apenas le habían dejado dormir. Pero no era el cansancio lo que en ese momento le preocupaba, sino un profundo malestar, una aguda zozobra que lo llenaba de inquietud.
Imprescindible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada