Reportatges sobre la meva terra.
Comentaris de llibres.
Crítiques de pel.lícules i documentals.
Impressions sobre espectacles diversos.
Contes i microcontes per adults.
I més.

Hispanola. Vangelis.

31/5/10

Santa Maria del castell de Claramunt. La Pobla de Claramunt. Anoia.



Església romànica de mitjans del segle XI. És un exemple de l'aplicació de les formes de l'arquitectura llombarda.
Està situada a 452 metres d'altitud, formant un conjunt arquitectònic excepcional conjuntament amb el castell de Claramunt a la comarca de l'Anoia.

Situada a migdia a l'interior de les muralles, està documentada des de l'any 990.
L'església estava construïda al costa de la capella de Santa Margarida, d'ús exclussiu dels senyors del castell. En aquesta imatge les podeu veure totes dues.
La planta de l'església és basilical, de tres naus, que formen cobertes amb voltes de canó i a llevant capçades per tres absis semicirculars, aixecats amb carreus petits i tallats de pedra tavernítica, decorats amb fris de dobles arcuacions cegues, en tres plafons, entre lesenes.


L'any 1983 es consolidaren i reforçaren les cobertes dels dos absis que encara perduren i que havien perdut les lloses primitives, a més a més fou refet l'arc pre-absidial central.


S'hi venerava la Mare de Déu de la LLet, que va ésser tralladada al poble l'any 1463 quan el castell i l'església foren parcialment enderrocats a intàncies dels consellers d'Igualada, aliats de la Generalitat que estava en contra del nobles de Cardona, aliats de Joan II.
Espitllera de l'església.

4 comentaris:

  1. Una preciosidad de iglesia, aunque la papelera desluce el conjunto allí en medio.

    Lástima que no haya quedado mucho de la iglesia por temas políticos, y es que éstos suelen hacer más daño que bien...

    ResponElimina
  2. Ay nene, cada vez que veo una papelera me acuerdo de un comentario de Helena, que todavía hoy me hace reir. Pobrecilla lo que sufre. Besos para ella.

    ResponElimina
  3. Que pena ver estos lugares tan derruidos. La de patrimonio que hemos debido perder. No obstante, sigue pareciendo un sitio precioso, con su encanto.
    Un abrazo

    ResponElimina
  4. Ay nena, lo que tenemos que sufrir algunas :)
    Yo ni había visto la papelera, será por mi "función añadida"... Muy buena entrada, como siempre.

    ResponElimina