Reportatges sobre la meva terra.
Comentaris de llibres.
Crítiques de pel.lícules i documentals.
Impressions sobre espectacles diversos.
Contes i microcontes per adults.
I més.

Hispanola. Vangelis.

29/5/10

A toc de campana. Com es vivia a la Catalunya rural.


Un llibre de Jordi Torres i Sociats ( Oristà, 1942). Forma part del Grup de Transhumància i d'Àmbit de Recerca i Documentació de Solc. Una de les aficions que li ve de petit és l'interès per la transhumància i la recopilació d'històries, llegendes i costums relacionats amb la vida de pagès.
Farell Editors.
Cultura Popular 4.
Primera edició 2009.
105 pàgines.
La millor manera de explicar-vos el contingut d'aquest text, imprescindible per tots els amants de la nostra estimada Catalunya, és exposant el primer paràgraf de la introducció a mans del propi autor:
Aquest recull és el viu testimoni d'unes persones que varen néixer i créixer guiades a través del so del bonze instal.lat al cim dels campanars de les parròquies del món camperol del país. Vivien pendents dels sons que els enviaven des del campanar per a l'inici i la fi de la jornada, les maltempsades, les alegries dels batejos, els casaments, la festa major i d'altres alegroies en què el jovent es divertia, com les celebracions d'aplecs a l'entorn de l'escampall d'ermites i esglesioles ...També les males notícies es transmetien des del cloquer, com els tocs de mort, de tempestes, de foc, de sometent o qualsevol toc de necessitat (crides de conjur, de pregària, oracions). Sons de campana que, en ocasions, els limitaven la llibertat i els obligaven a treballar, alhora que els mantenien subjectes al gran patró. Tot plegat és doncs, un petit recorregut d'un temps, d'una època, d'unes creences. d'uns costums i d'unes vivències.
Fruit d'un estudi rigurós i comptant amb molts col.laboradors/informants, protagonistes de les múltiples anècdotes presents en el text, el llibre constitueix una descripció de la Catalunya rural dels nostres avantpassats, tenint en compte tots els aspectes que conformaven la seva existència a partir dels tocs de campana que regien la vida al poble. No tan sols l'activitat quotidiana, també ritus de tota mena, entre d'altres la protecció de les collites, els casaments, els batejos i els funerals, estan descrits de forma especialment detallada.
A pesar de la rigurositat del tractament, completament fidel a la realitat i creences d'aquells temps, no deixa d'arrencar somriures al lector davant els tràngols que es descriuen i que capgiraven aquella tranquil.litat que tant sovint atribuïm a la vida rural.
Si en voleu llegir alguns paràgrafs podeu clicar sobre la fotografia següent.





En Jordi Torres i Sociats es mereix un reconeixement especial doncs ha recuperat per tots els que no vam viure en aquell món una part de la nostra història particular, que ens apropa als nostres origens, a la nostra identitat.

5 comentaris:

  1. ¡Interesante! Tendré en cuenta tu recomendación sobre este libro.

    Siempre me han gustado los tañidos de las campanas y es una lástima que los maestros campaneros estén desapareciendo junto con su variado arte dando lugar a una monotonía de toque monocorde y plano que no trasfiere el sentimiento de los toques de antaño. Avanzamos en algunas cosas perdiendo parte de nuestra identidad por el camino.

    ResponElimina
  2. Molt interessant la teva recomanació. La meva sogra és capaç de distingir el toc a morts d'una persona jove o gran, si era home o dona... Crec que a la població d'Os de Balaguer s'hi celebra cada any una trobada de campaners i que es recupera, ni que sigui per un dia, aquest vell ofici. Algun dia hi anirem!!! Per cert, al Santuari del Miracle vam tenir la sort d'escoltar una melodia amb les campanes que ens va fer saltar les llàgrimes per la seva bellesa. (Esther)

    ResponElimina
  3. Ksawery, tienes toda la razón con lo que dices, de ahí el mérito que tiene el trabajo. Además el autor reproduce o intenta reproducir verbalmente el sonido típico de cada uno de los toques, ahora cuando estoy en casa de mis padres y oigo las campanas de la Sagrada Familia (Igualada) intento reconocer a qué tocan, pero es muy difícil.
    Esther això d'Os de Balaguer podria ser una bona excusa per fer una excursió. Jo m'apunto.

    ResponElimina
  4. Donde hay que apuntarse...

    Parece ser que además los toques tienen variaciones dependiendo de la población, por lo que nunca son iguales a los de otros núcleos.

    ResponElimina
  5. Ksawery,
    Ya decía yo, vengan de donde vengan "sembla que senti campanes" pero no distingo. Definitivamente necesito una lección, porqué audífono de momento parece que no.

    ResponElimina