Organyà és un poble especialment conegut perquè l'any 1904 es van trobar a la rectoria de la vila una de les proses més antigues escrites en català. El text conegut com Les Homilies d'Organyà, correspon a sis sermons amb comentaris de diversos evangelis i epístoles, escrits entre el final del segle XII i començament del XIII. Es conserven a la biblioteca de Catalunya.
Les podeu consultar a l'adreça següent:
Colegiata de Santa Maria d'Organyà, on es van trobar les esmentades Homilies.
En el mur de ponent s'obre la porta amb tres arcs apuntats en degradació.
Edificada en temps del bisbe Sal.la (981-1010).
Es tracta d'un edifici de planta basilical de tres naus, d'estil romànic, amb absis semicircular i ornamentat amb un fris amb arcuacions llombardes.
En l'oficina de turisme del poble, en les següents imatges, es pot veure una còpia d'un fragment dels sermons.
Oficina de turisme.
Seguidament us ofereixo unes imatges del centre històric de la població. Tot i que molts indrets encara conserven l'encant d'anys enrere, n'hi ha molts que han sofert modificacions importants. L'ajuntament, conscient dels canvis, ha creat la ruta de les fotografies, de tal manera que han col.locat una imatge de tal com era el carrer o la plaça en l'antigor i el visitant pot comparar tot situant-se en un indret determinat (una "h" en el terra) els canvis produïts en aquell espai concret.
Portes de la muralla.
Barbacana, per a la defensa, des d'on es llençava aigua bullent o d'altres objectes per tal de defensar-se dels enemics.
Balcó amb bigues escolpides.
Pont del diable a Organyà.
Pixarada del diable.
La llegenda:
Sant Ermengol, el Bisbe de la Seu, que va fer fer tota l'obra pública de la vall del Segre, va atrapar el dimoni mentre intentava destruir el pont d'Organyà, el va lligar i el va penjar al Congost. El diable es va espantar tant que es va pixar de por.
Entrades
.jpg)
.jpg)
.JPG)
Hola Lola.
ResponEliminaComo dicen los urbanitas barceloneses; Kemaku!
Un beso.
¡Bonito pueblo! Cada vez me gustan más tus fotos.
ResponEliminaEl diablo debió escapar viendo el estado del puente...
APU, sabes me da un no sé que cuando pienso en la cantidad de veces que había pasado por allí y lo veia siempre como un pueblo de paso. Me sorprendí gratamente cuando lo visité.
ResponEliminaKsawery, bueno menos mal que no lo ví por allí.
ResponEliminaQue lugar mas interesante. Que pena esas construcciones que dejan o dejaron hacer y que tanto estropean estos parajes.
ResponEliminaUn abrazo
JFL, sí, realmente hubo un tiempo en que todo lo que se consideraba viejo o anticuado no tenía ningún valor. Ahora el auge de las antigüedades y el valor concedido a lo que tiene una historia,entre otros factores, a pesar de que sea con fines turísticos y por tanto económicos, se han convertido en determinantes para la conservación o rehabilitación. Algo se ha salvado.
ResponEliminaUna vegada mes em poses el dents llargs perque no puc encara pasejar per el llocs de les teues fotos. Pero moltes gracies per compartir-ho.
ResponEliminaAbraçada forta!!