L'any 1003, en la "Història d'Igualada" de Mn. Joan Segura, apareix documentada una capella dedicada a Santa Maria prop d'Agualada. L'any 1058. la capella, dedicada a Santa Maria i Sant Pere, és consagrada i erigida com a parròquia, amb cementiri propi i les corresponents atribucions, pel Bisbe Guillem de Vic. El temple era d'estil romànic.
Durant els anys 1365 i 1366, s'hi feren reformes importants i s'hi van construir capelles laterals.
L'actual construcció data del 1617 i s'edificà sobre l'antiga capella. En un principi el projecte va ser encomanat a Pere Blai, però després va ésser realitzat per Rafael Plansó.
L'estil de l'església es correspon al reinaxentisme català, que als segles XVI i XVII anava succeint el gòtic, introduint en la nostra arquitectura elements de l'antiguitat clàssica.
L'església, de murs austers, té una sola nau, flanquejada per dotze capelles, d'estètica barroca, però redecorades després de la guerra civíl.
L'arc ojival que cobreix l'altar major de la Mare de Déu dels Dolors i el campanar, són els únics vestigis del que resta de l'antiga capella gòtica.
El reatule barroc de l'altar major és obra de Josep Sunyer i Jacint Morató, que es va començar a construir l'any 1718, reconstruït després d'ésser parcilament destruït durant la guerra civíl per César Martinell.
Hi ha quatre atlants de marbre al sòcol que representen les estacions de l'any.
Una de les naus laterals és la dedicada a la Dolorosa.
Quadre de Segimon Ribó que representa la suor de sang del Sant Crist d'Igualada.
El baptisteri, d'estètica modernista, és obra d'Ignasi Colomer.
Sobre l'entrada del temple, hi ha el cor, on es troba instal.lat l'orgue actual, que és successor del que va construir Anton Boscà el 1758. El 1912 s'estrenà un nou orgue, reutilitzant material intern de l'antic instrument.
El campanar conté 7 campanes, 6 de les quals foses a la casa Bachert d'Alemanya.
Durant el període de 1936-1939, l'església fou convertida en mercat.
En l'actualitat la Generalitat de Catalunya va declarar la Basílica bé cultural d'interès nacional.
Hola Lola.
ResponEliminaEt felicito pel Blog, a l'Anoia estaran contents, fas unes cròniques molt interesants.
Si he d'anar algun dia ja et trucaré, per que hem facis de guia, i hem portis a fer fotos per aquests indrets tan xulos.
Anim
Patxi
Hola, Lola
ResponEliminaLa urna de la cripta conté relíquies dels sants que hi ha a la inscrpció? És de factura molt moderna i ens ha extranyat que no ho comentessis, acostumats com ens tens als detalls. A reveure.
Hola Patxi, Esther i Toni.
ResponEliminaPatxi, gràcies pels teus comentaris, darrerament estic molt enfeinada per problemes familiars, però estigues segur que visitaré el teu blog i me'n faré seguidora.
Ah!!! quan vulguis venir a Igualada, només m'has d'enviar un e-mail que et porto allà on vulguis.
Esther i Toni, no us puc assegurar res, la visita a Santa Maria només va ser sobre l'orgue i l'exposició Fulgentia, la resta la vam seguir uns quants visitants pel nostre compte i fins i tot a les fosques. He cercat informació i no m'apareix en cap de les meves guies, però jo penso que sí, a la inscripció hi diu ben clar, no obstant us he de dir que també hi ha dues inscripcions més, crec que de gent que va morir a la guerra, sobretot gent d'església.
En fi, la visita va ésser una mica decepcionant, van aprofitar la Festa Major (com cada any per ensenyar alguna cosa de la ciutat), i ens en van ensenyar una part mínima, molt mínima.