Situat en un turó de la Serra de Queralt, està documentat des de l'any 960.
Hi ha dues zones ben diferenciades:
El recinte jussà a la zona més planera, amb un ampli pati, encerclat per les restes de la primera defensa, flanquejades a l'extrem oest per una petita torre datada del segle X i a l'angle sud-est per una magnífica torre albarrana de planta quadrangular de la baixa edat mitjana, que podria haver-ne substituït una de més antiga.
I el recinte sobirà a la part més enlairada, on trobem testimonis d'un important recinte enmurallat amb murs construïts seguint la tècnica de l'opus spicatum.
El tipus d'obra emprat en la construció dels murs segueix els paràmetres normals en aquesta mena d'edificacions, amb carreus a les parts extremes i un farciment de pedres i morter al mig.
Destaca en una zona inferior del castell, dins del que va ésser el seu recinte fortificat, l'Església de Santa Maria.
Un edifici romànic, d'una nau coberta amb volta lleugerament apuntada, sense absis diferenciat que es pot datar del segle XIII.
Entrades
.JPG)
Les fotografies ens aclaren perfectament aquesta acurada descripció que fas! una mica abandonat, no? Ens tens ben enganxats..
ResponEliminaDe fet sí que està abandonat, el que es conserva més bé és l'església romànica que ara en faré l'article, però no és de les més maques de l'Anoia. Ja ho veureu.
ResponEliminaTret d'alguns ben comptats, tots els castells de l'Anoia (24 entre tots)estàn molt i molt abandonats, n'hi ha de pitjors que aquest mateix. És una llàstima !!!.