La pell freda.

Autor: Albert Sánchez Piñol.

Novel.la.

Edicions La campana.

Col.lecció Toc de ficció, 28.

307 pàgines.

Sánchez Piñol, antropòleg i escriptor, ens ofereix en aquest llibre una història que ha estat Best Seller internacional. Un relat de ficció que implica una reflexió força profunda sobre la naturalesa humana des d'una perspectiva antropològica.

El dilema que es planteja el de fer la pau i el de fer la guerra, dues opcions de les que disposa l'home, el mateix home.

Amb una trama molt i molt original i amb recursos literaris propis de la intriga el lector viatja a una illa molt petita prop de l'Antàrtic només habitada per un altre ésser humà i una citauca, Aneris (la de la pell freda), un ésser força semblant als humans, que pertany a una espècie marina la resta dels quals habita a l'Oceà Atlàntic a les rodalies de l'illa.

Frases i Paràgrafs:

...això demostra que en les guerres lluiten forces del present i del passat. pàg. 41.

Soc tan lluny d'Europa que les constel.lacions trastoquen la seva ubicació al firmament i no les reconec. Però no hi ha cap desordre, acceptem-ho; el desordre només existeix en la mesura que som incapaços de reconèixer ordres i posicions diferents. L'univers no és susceptible de desordre, nosaltres, sí. pàg. 124.

Que els individus puguin ser millors o pitjors per naturalesa és del tot irrellevant. La qüestió és si un cop junts la societat que formen és bona o dolenta. I el còmput global dels homes no depèn de les inclinacions de caràcter. Imagini's un parell de nàufregs, dos individus particularment detestables. Per separat poden ser odiosos. Però un cop junts optaran per l'única solució possible: aliar-se per construir el millor lloc per viure. A qui li interessen els seus defectes particulars?. pàg. 128.

...I el joc, per innocent que sigui, posa al descobert igualtats i afinitats, perquè quan juguem amb algú no existeixen les fronteres, ni les jerarquies, ni les biografies; el joc és un espai de tots i per tothom.pàg.259.

Definitivament el món era un lloc previsible i sense novetats. pàg. 307.

Molt interessant.